Del ‘boom’ immobiliari al lideratge de polítiques socials: Santa Coloma set anys després del cas Pretòria

Set anys després, el cas Pretòria arriba a judici a partir del 13 de març, amb l’ex-batlle de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i l’ex-regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, entre els acusats. En aquest temps, l’ajuntament s’ha refet de l’impacte inicial en la seva reputació i ha fet fer un tomb a l’urbanisme expansiu de Muñoz i al sospitós negoci especulatiu de Cúbics.

Ara Santa Coloma és una de les capdavanteres en la persecució de pisos buits i en la gestió de polítiques socials en favor del dret d’habitatge, per exemple. El govern actual se’n sent orgullós, però l’estructura municipal es manté encara avui en guàrdia per evitar situacions confuses que puguin dur a equívocs. L’actual regidor d’Urbanisme, Jordi Mas, explica en una entrevista a l’ACN algunes de les lliçons dels cas Pretòria: ‘No vaig mai a dinar sol amb ningú per no donar peu a certes situacions. Tot es fa en reunions i amb més d’una persona present.’

El cas Pretòria ha deixat de ser tema de conversa recurrent als bars i places de Santa Coloma de Gramenet. Si més no, és la sensació que té Jordi Mas, que veu del tot superat aquest forat negre de la història recent de la ciutat i que va esclatar ja fa més de set anys.

Abans no comenci el judici, Mas assegura que la qüestió ja no el preocupa, però que sí que ha deixat tot de lliçons a l’ajuntament i noves maneres de fer en el dia a dia dels representants municipals. ‘Transparència’ i ‘responsabilitat’ són ara conceptes a l’ordre del dia.

Arran del cas, explica el regidor, hi ha hagut una reacció normativa que fa que tots els tràmits administratius, i especialment en àrees delicades com l’urbanisme o la contractació, siguin més clars, transparents i nítids: ‘Tot està més preparat per a evitar determinades situacions i menys subjecte a potencials situacions confuses.’

D’una altra banda, diu que la manera d’actuar dels representats polítics també té importància per a evitar que ni tan sols puguin arribar propostes deshonestes a l’ajuntament: ‘A mi no me n’han arribat’, assegura. Ho explica gràficament: ‘Si estàs disposat a anar a dinar amb algú sol propicies que passin moltes coses.’

També els treballadors en són plenament conscients, explica: ‘Tenim una estructura que ha vist afectades persones amb qui treballava i que ho han passat malament. Tota l’estructura és en guàrdia: hi ha molts ulls que miren i també hi ha a qui pot interessar de crear un clima de sospita permanent.’

Corrupció i bombolla immobiliària
Pel que fa a la gestió interna, l’acció quotidiana i diària, tant de l’empresa municipal Gramepark com de l’àrea d’Urbanisme, se centra ara –segons Mas– en les polítiques de dret a l’habitatge, les millores en la mobilitat i la lluita contra la contaminació atmosfèrica, en contraposició a una política urbanística expansiva que en el context del cas Pretòria va acabar essent una arma de doble tall per a la ciutat.

A la Santa Coloma de Muñoz hi havia una política d’adquisició de terreny que es finançava amb crèdit i s’eixugava amb la venda dels habitatges a joves o famílies que aconseguien crèdits pont. Però això es va aturar de cop amb l’esclat de la bombolla immobiliària. L’ajuntament es va trobar amb un munt de propietats que no podia vendre. La coincidència amb el cas Pretòria va agreujar la situació de les finances municipals per la crisi de confiança de molts dels potencials compradors d’habitatge públic, que es van fer enrere.

‘Va ser un moment traumàtic. Calia adaptar-s’hi per passar d’una fase expansiva a una fase contractiva’, diu Mas. Econòmicament, Gramepark es va trobar amb un deute de més de vuitanta milions d’euros que era impossible d’eixugar amb l’activitat pròpia de la societat. Set anys després, aquest deute s’ha reduït a la meitat, però encara avui l’ajuntament destina un part del pressupost a continuar fent net a la societat municipal. Paral·lelament a la gestió econòmica, l’àrea d’Urbanisme també ha fet un canvi radical en la manera d’enfocar les prioritats municipals.

Aquests darrers anys s’han posat 107 multes a entitats financeres pel fet de tenir pisos buits o en mal estat a la ciutat –se n’ha cobrat un 72%, en total 116.900 euros– i Santa Coloma de Gramenet ha esdevingut una de les ciutats capdavanteres de les polítiques d’habitatge a Catalunya. S’han recuperat també prop d’una trentena de pisos en desús per posar-los a la borsa de lloguer social i s’ha activat un programa pioner de rehabilitació del parc d’habitatges de la ciutat, gràcies a les comunitats de veïns, dotat amb prop de 2 milions d’euros.

Aquest són només alguns dels exemples del nou paradigma urbanístic de Santa Coloma, del qual es vanta l’actual govern municipal. ‘L’urbanisme és fonamental per a la millora de les condicions de vida de la gent i estem orgullosos de poder aplicar polítiques per evidenciar el problema dels pisos buits o per transformar la ciutat. Tenim moltes fites que hem anat aconseguint i de les quals ens sentim satisfets’, rebla Jordi Mas.

Onze acusats
El judici pel cas Pretòria comença aquest mes de març a l’audiència espanyola, que ha previst més d’una vintena de sessions que s’allargaran durant els mesos vinents. S’asseuran al banc dels acusats pels delictes de tràfic d’influències, suborn i emblanquiment de capital, el presumpte cap de la trama, Luís Garcia, ‘Luigi’; l’ex-batlle de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz; l’ex-regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco; els ex-alts càrrecs de CiU, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i sengles parelles, Glòria Torres i Maria Lluïsa Mas; els empresaris Josep Singla (Proinosa) i Manuel Carrillo (Limasa); i dos dels presumptes testaferros de la trama, Manuel Valera i Philip McMahann.

L’ajuntament, que s’ha personat a la causa, reclama set anys de presó i divuit d’inhabilitació per a l’ex-batlle, una multa de 5,2 milions d’euros i el retorn al consistori d’1,7 milions d’euros que presumptament es va embutxacar. En l’escrit d’acusació, l’ajuntament també demana penes per a alguns dels altres acusats: quatre anys de presó i 3,3 milions d’euros de multa per a ‘Luigi’; tres anys i 3,3 milions d’euros de multa per a Valera; tres anys i mig i 1,8 milions d’euros de multa per a Singla, i onze mesos i 12.480 euros de multa per a Carrillo. En el cas de l’ex-regidor d’Urbanisme Manuel Dobarco, l’ajuntament no exercirà l’acusació particular.