27.11.2015 - 02:00
El 27 de setembre els ciutadans de Catalunya va donar un mandat democràtic al parlament per construir la independència. La nova cambra té setanta-dos diputats –la majoria absoluta parlamentària– compromesos amb la construcció d’un estat independent. El fet de no haver superat el 50% dels vots emesos a favor de la independència va implicar que la CUP, que havia aconseguit deu escons, considerés que no es podia fer una declaració unilateral d’independència i que calia ampliar la base social en el trajecte final abans proclamar el nou estat. La coalició que havia guanyat les eleccions proclamava la victòria clara de l’independentisme. Amb tot, l’aritmètica parlamentària obria un interrogant que faria ombra damunt la investidura d’Artur Mas, candidat a la presidència de JxS, durant els dos mesos següents.
La celebració per la victòria del 27-S va durar poc. Poques hores després de les eleccions, la negativa de la CUP a la investidura de Mas –que era una promesa electoral repetida pels candidats cupaires durant la campanya– ja esdevenia la qüestió central del debat polític català. Després d’analitzar reposadament els resultats, totes dues formacions van començar a marcar les preferències i les prioritats dels seus programes amb vista a la negociació que caldria obrir ben aviat.
Valoració de Junts pel Sí del resultat electoral l’endemà del 27-S:
La valoració de la CUP:
La CUP, que s’havia trobat per sorpresa amb la clau de la nova legislatura a la butxaca, va fixar prioritats: un pla de xoc contra la pobresa; un procés constituent obert, participatiu i popular; un full de ruta rupturista respecte de l’estat espanyol; i una presidència en mans d’algú que no fos Artur Mas. Amb tot, la CUP va dir que calia acordar en primer terme el què, el com i el quan, abans de negociar el qui. La negociació va començar amb aquesta premissa. Es van crear quatre taules de negociació i es va posar damunt la taula la necessitat de pactar en primer lloc una declaració independentista que el parlament havia d’aprovar abans de la investidura.
Enmig de la negociació, Mas, la consellera Rigau i l’ex-vice-presidenta Ortega van ser cridats a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, encausats per haver organitzat la consulta del 9-N. Mas va arribar al TSJC acompanyat d’una comitiva amb centenars de batlles i una gentada que omplia el passeig de Lluís Companys:
Paral·lelament, es va negociar i acordar la composició de la mesa del parlament, i es convingué que tindria Carme Forcadell a la presidència i sense cap membre de la CUP, que refusava càrrecs institucionals. Amb tot, la CUP assegurava la majoria absoluta independentista de la mesa, amb quatre diputats de JxSi dels set que en formen part. Amb aquesta qüestió tancada, el president en funcions, Artur Mas, va convocar la constitució del parlament el 26 d’octubre. Això situava l’inici del ple d’investidura en una data simbòlica i prou assenyalada: el 9 de novembre, un any després de la consulta.
Discurs de Carme Forcadell, elegida presidenta del parlament:
Els dies previs a la sessió d’investidura, Junts pel Sí i la CUP van intensificar la negociació de la declaració independentista, que deixava escrit que el parlament no reconeixia el Tribunal Constitucional espanyol perquè no era legítim ni tenia competència a Catalunya. La primera setmana de novembre també va tenyir-se de polèmica per l’actitud dels partits unionistes del parlament, que volien impugnar el ple que la mesa volia convocar per debatre la resolució independentista abans de la investidura. Amb el pretext que els diputats del PP encara no havien formalitzat el grup parlamentari, Ciutadans, PSC i PP van presentar un recurs al TC per denunciar que –a parer seu– es vulneraven els drets dels parlamentaris.
Finalment, el dilluns 9 de novembre es va fer el primer ple de la nova legislatura i es va formalitzar el mandat democràtic sorgit de les urnes per a la creació d’una república catalana independent. L’alegria per la sessió històrica tampoc no va durar gaire. Poques hores després, a mitja tarda, començava el ple d’investidura amb el discurs del candidat Mas. La CUP mantenia la negativa d’investir-lo. El debat i les votacions de l’endemà i del dijous 12 de novembre van posar en relleu la gran distància, encara, entre JxSí i la CUP.
Fragment del discurs de Mas al ple d’investidura:
A la segona votació, la CUP demanava nous moviments a Mas:
Les reunions al màxim nivell entre totes dues parts aquella setmana van servir a la CUP per a comprovar que Junts pel Sí –amb totes les sensibilitats que integra– estaven units a la idea de fer Mas president. Ni ERC ni els independents no estaven disposats a cedir en aquesta qüestió. Així, l’estratègia de la CUP de mantenir-se ferma esperant que el bloc contrari flaquejaria va començar a mostrar-se ineficaç. Va ser a partir de la setmana següent que la CUP va començar a modular la posició i a matisar la negativa. També va ser aquell moment, tot just fa deu dies, que les diverses sensibilitats de la CUP van començar a aflorar i a fer-se públiques després d’un mes i mig de silenci disciplinat.
Finalment, s’arriba a l’última setmana de novembre, pocs dies abans de començar la campanya de les eleccions espanyoles, després d’un acte –diumenge passat– de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que fixava en el dia d’avui la data límit per a un pacte entre Junts pel Sí i la CUP. Tal com va passar amb l’ultimàtum de Forcadell en nom de l’ANC ara fa un any perquè Mas convoqués eleccions en tres mesos, el termini establert per l’entitat independentista no es complirà.
Aquesta setmana la CUP ha convocat assemblees territorials per portar el debat a la militància que clouran diumenge amb una jornada de debat nacional a Manresa on hi ha més de mil cinc-cents inscrits. Ahir Junts pel Sí va concretar la proposta que fa a la CUP, amb Mas a la presidència, Oriol Junqueras a la vice-presidència, Raül Romeva dirigint Afers Estrangers i Neus Munté coordinant les conselleries de benestar social. La CUP ja va refusar aquesta proposta al segon debat d’investidura. Ara caldrà veure si el debat intern d’aquesta setmana obre noves possibilitats o si s’exhaurirà el temps previst en la normativa electoral i s’hauran de convocar noves eleccions a principi de març.
