29.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.04.2023 - 21:47
El portem amb nosaltres a tot arreu (al llit, a la cuina, al vàter) i és la primera cosa que veiem quan obrim els ulls. Més del 90% dels humans tenim o fem servir un telèfon mòbil diàriament, i ens costa d’imaginar com seria la vida sense.
En l’àmbit de la salut, les preocupacions principals sobre l’ús dels telèfons solen centrar-se en les distraccions que causen mentre conduïm, en els possibles efectes de l’exposició a radiofreqüències o en la capacitat addictiva que tenen. Tot i que el risc d’infecció microbiana per culpa del telèfon no preocupa gaire, és real.
Gràcies a una enquesta del 2019, es va descobrir que, al Regne Unit, la majoria de la gent fa servir el telèfon quan va al vàter. De manera que no sorprèn que estudis recents hagin posat en relleu que els nostres telèfons mòbils són més bruts que no els seients dels vàters.
A sobre, donem el telèfon als nens (que no destaquen precisament per la seva higiene) perquè hi juguin. També els fem servir mentre mengem i els recolzem en tota mena de superfícies, moltes de les quals ben brutes. Tot això pot passar microbis al telèfon.
Es calcula que la gent toca el seu telèfon centenars o milers de vegades cada dia. I, així com molts de nosaltres ens rentem les mans regularment, per exemple, després d’anar al vàter, cuinar, netejar o fer feina al jardí, és molt menys probable que ens les rentem després de tocar el telèfon. Però, veient que pot acumular tanta brutícia i tants gèrmens, potser és hora de començar a pensar més en la higiene del mòbil.
Mòbils plens de gèrmens, bacteris i virus
Les mans recullen bacteris i virus tota l’estona i són una via per a contreure infeccions. I els telèfons també. Alguns estudis sobre la colonització microbiològica dels telèfons mòbils demostren que poden estar contaminats amb moltes menes de bacteris potencialment patògens.
N’és un exemple l’E. coli, que causa diarrea (i que, de fet, procedeix dels excrements humans). També l’Staphylococcus, que infecta la pell; les Actinobacterias, que poden causar tuberculosis i diftèria; el Citrobacter, que pot originar doloroses infeccions d’orina; i l’Enterococcus, que causa meningitis. En els telèfons, també s’hi ha trobat Klebsiella, Micrococcus, Proteus, Pseudomonas i Streptococcus, i tots poden tenir efectes igualment desagradables en els éssers humans.
Investigacions recents han descobert que molts patògens dels telèfons solen ser resistents als antibiòtics, cosa que significa que no poden tractar-se amb medicaments convencionals. Això és preocupant, perquè els bacteris esmentats poden originar infeccions cutànies, intestinals i respiratòries potencialment mortals.
Fins i tot si el telèfon es neteja amb tovalloletes antibacterianes o alcohol, els microorganismes el poden tornar a colonitzar, cosa que indica que la desinfecció ha de ser un procés regular.
Els telèfons contenen plàstic que pot albergar virus i transmetre’n. Alguns, com ara el virus del refredat comú, poden sobreviure en superfícies de plàstic dur durant una setmana. Alguns altres virus, com el causant de la covid-19, el rotavirus (un germen estomacal molt infecciós que sol afectar nadons i nens petits), la grip (infeccions respiratòries) i el norovirus (infeccions intestinals greus) poden persistir en forma infecciosa uns quants dies.
De fet, quan començà la pandèmia de covid-19, els centres de control i prevenció de malalties dels EUA van introduir directrius per a netejar i desinfectar els telèfons mòbils. Juntament amb els panys de les portes, els caixers automàtics i els botons dels ascensors, es consideren reservoris d’infecció.
Particularment, s’ha expressat preocupació pel paper que poden tenir els telèfons mòbils en la propagació de microbis infecciosos en entorns hospitalaris i sanitaris i en escoles.
Instruccions per a netejar el mòbil
És clar que hauríem de començar a netejar el telèfon amb regularitat. De fet, la Comissió Federal de Comunicacions dels EUA recomana d’higienitzar diàriament el telèfon i més dispositius, entre més raons perquè la pandèmia de covid-19 encara és activa i el virus pot sobreviure dies en superfícies de plàstic dur.
El millor recurs són les tovalloletes o esprais d’alcohol. Han de contenir almenys un 70% d’alcohol per a desinfectar les carcasses dels telèfons i les pantalles tàctils, i cal emprar-les cada dia, si pot ser.
No apliqueu els desinfectants directament sobre el telèfon i mantingueu els líquids allunyats dels punts de connexió o qualsevol obertura del dispositiu. De cap manera no feu servir lleixiu ni netejadors abrasius. I renteu-vos bé les mans quan acabeu de fer la neteja.
Pensar en la manera com fem anar el telèfon també ens ajudarà a evitar que s’ompli de gèrmens. Quan no sigueu a casa, deseu-lo a la butxaca o a la bossa i feu servir una llista de paper amb les tasques pendents, en compte de consultar constantment el telèfon. Quan el toqueu, que tingueu les mans netes, rentades amb aigua i sabó o desinfectades amb un desinfectant de mans amb alcohol.
Acostumeu-vos a desar el telèfon quan no el feu servir i a desinfectar-lo o a rentar-vos les mans. També podeu desinfectar el carregador del mòbil de tant en tant, quan el netegeu.
Primrose Freestone és professora de microbiologia clínica de la Universitat de Leicester. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
