Una tercera part de les dones heterosexuals amb estudis superiors i valors feministes no tindran parella masculina llevat que decideixin d’emparellar-se amb homes amb un nivell d’estudis més baix i sense consciència feminista. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics impulsat per la sociòloga Maike van Damme que ha causat molt d’impacte aquests darrers dies. Assenyala amb xifres un fenomen que pot ser molt important per a entendre les relacions entre homes i dones en el present i sobretot en el futur: el conegut com a dèficit masculí. És a dir, el fet que no hi ha prou homes amb estudis superiors i feministes per a igualar la xifra de dones en aquestes mateixes condicions, cosa que implica dificultats per trobar parella.

La sociòloga ha fet un càlcul a partir de les dades de l’Enquesta de Fecunditat del 2018 sobre les persones entre vint-i-cinc anys i trenta-quatre, que parteix de la suposició que hi ha el mateix nombre d’homes i dones en la població, que la proporció que prefereix una parella de l’altre sexe és la mateixa per a tots dos sexes i que tothom desitja d’emparellar-se amb algú semblant, una preferència estesa generalment. “Si entenem que hi ha moltes persones amb preferència per emparellar-se amb persones semblants, hi ha clarament un dèficit masculí per a les dones formades i igualitàries o un dèficit femení per als homes tradicionals i amb un nivell d’estudis baix”, assenyala Van Damme. “Pots tenir preferència per trobar una persona com tu, però amb aquesta anàlisi veiem que en molts casos aquesta persona no existeix.” La xifra sobre els estudis superiors és molt concreta i objectiva, i, en canvi, la xifra d’homes i dones amb valors feministes s’ha calculat a partir de preguntes relacionades amb valors de gènere.

Un dèficit que modifica les relacions

Encara és aviat per a saber com alteraran aquestes diferències notables entre homes i dones les relacions de parella, però de moment l’expansió educativa de les dones –que són majoria en els estudis superiors de fa dècades, però no pas en els llocs de feina més ben remunerats– ha implicat un fenomen d’augment de la hipogàmia femenina en molts països; és a dir, ha crescut el nombre de dones que s’emparellen amb homes que tenen un nivell d’estudis inferior. “De moment només s’ha analitzat la qüestió d’educació, no la feminista, perquè molts països han viscut un procés d’expansió educacional de les dones”, afegeix Van Damme. La sociòloga diu que el fet que hi hagi més dones amb estudis superiors s’explica per factors diversos, com ara l’ampliació de diferents menes de feina disponibles, el fet d’ajornar l’edat de casar-se i la possibilitat de planificació de l’embaràs, entre més qüestions. A més, ja a l’escola sovint els nens tenen més problemes de comportament i mals resultats, una escletxa de gènere que es manté.

“El capital cultural és un element important en l’estil de vida, i com més diferents són els estils de vida d’una parella, més fàcil és que la relació es trenqui”, assenyala la sociòloga Cristina Sánchez Miret. Això no vol dir pas que algunes relacions no puguin funcionar amb nivells d’estudis diferents ni que sigui una prioritat per a tothom, però sí que és un element destacable, com també les diferències respecte del feminisme. “La dona va assumint les qualitats arquetípicament masculines, mentre que l’home no fa igual amb les qualitats arquetípicament femenines, viu un desenvolupament personal més limitat”, defensa Núria Viladomat, psicòloga social i autora de Solteres i encantades. “Quan legitimes les qualitats de l’altre gènere et tornes més complet i estableixes relacions d’igual a igual, i no jeràrquiques ni complementàries. Les dones busquen homes més complets, connectats amb la part femenina, i no els troben.”

El fet que el mandat mare-esposa ja no sigui el centre de la identitat femenina o que les dones vulguin desenvolupar la seva carrera professional també influeix en les seves decisions sexo-afectives. L’època de la mitificació de l’home proveïdor, que s’encarregava de mantenir i protegir la família, en bona part ja ha passat a la història. “Ara les dones ja no busquem homes més forts ni que ens proveeixin, però això encara forma part de la identitat masculina, i tots aquests canvis generen frustració en tots dos costats”, afegeix Viladomat. “Els homes tenen la sensació que les dones som exigents i les dones tenim la sensació que els homes demanen un rol en què ja no volem entrar.”

Una frustració masculina?

Miret coincideix en l’aparició d’aquesta frustració, especialment evident en el cas dels homes. “Veiem enquestes en què molts homes diuen animalades com ara que el feminisme ha anat massa lluny, estan desconcertats. No és que els joves siguin més masclistes, al final s’emmirallen en els seus pares. La diferència és que les noves generacions són més franques amb aquest tema, tot i que també tenim nois més feministes que mai. D’una altra banda, ha canviat la concepció de les relacions. Molta gent té parelles intermitents i aquesta idea de parella perquè doni un sentit de vida ha passat a un segon pla.”

No sembla que la tendència hagi de canviar en un futur, sobretot respecte del decalatge en valors igualitaris. “El percentatge d’homes feministes és més baix en la generació Z que en els mil·lennistes i sabem que els canvis en valors no es fan tan fàcilment en un cicle vital, sinó que canvien de generació en generació”, assenyala Van Damme.

L’estudi també es demana si aquestes escletxes poden explicar, en part, l’augment del nombre de dones solteres amb estudis superiors i d’homes solters amb baix nivell educatiu. Encara és una incògnita com reaccionaran les dones en un futur, però és possible que cada vegada més prefereixin de ser solteres o tenir relacions amb dones. “Les dones comencen a explorar la bisexualitat de manera més clara i també hi ha lesbianes polítiques, que s’acosten a l’espai lèsbic com un lloc on poder trobar la intimitat que per inèrcia buscaven en homes”, explica Viladomat. De fet, cada vegada hi ha més dones joves que surten de l’armari com a bisexuals: tres noies de cada deu es consideren bisexuals i, en canvi, en el cas dels nois no arriba a un de cada deu, segons xifres de l’informe de Salut Pública de Barcelona.

Tot amb tot, Viladomat creu que hi haurà un decalatge entre homes i dones d’ací a uns quinze anys o vint que caldrà que la societat abordi sense reduccionismes per evitar frustracions irreconciliables. “I les dones hem d’aprendre a viure soles per establir vincles a partir de la llibertat, i no a partir del pànic, com encara fem. Moltes el que acaben fent és abaixar el llistó i adaptar-se al que ofereix el mercat, però això és un error amb conseqüències que paguem totes. Al final, fa que ells no evolucionin.”