Les defenses dels presos polítics desmunten totes les acusacions en els seus escrits al Suprem espanyol

  • El to general dels escrits de defensa és de combat enfront d'un judici que tots consideren que és polític

VilaWeb

Redacció

15.01.2019 - 21:50

Les defenses dels nou presos polítics ja han presentat sengles escrits de defensa al Tribunal Suprem espanyol. És l’últim pas abans que el tribunal que jutjarà l’1-O decreti la data de començament del judici, que serà a final d’aquest mes o els primers dies del vinent. Abans, els presos polítics seran traslladats a centres penitenciaris espanyols.

Des de diumenge, els escrits de defensa s’han filtrat als mitjans de comunicació o han estat explicats en conferències de premsa. Primer van filtrar-se els d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, diumenge el vespre. Dilluns, el de Jordi Cuixart i ahir, els de Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. La defensa de Dolors Bassa, ara per ara, no vol fer públic el seu escrit, i tampoc no han transcendit els de Carme Forcadell, Carles Mundó i Santi Vila.

El to general dels escrits de defensa és de combat, pensant en un judici que tots consideren que és polític. El més contundent, probablement, és el de Cuixart, que acusa l’estat espanyol de nombroses vulneracions de drets fonamentals, emparant-se en una munió de sentències del Tribunal d’Estrasburg i també del Suprem i el Constitucional espanyols.

Alguns altres, com el de Junqueras i Romeva, se centren més a desmuntar el relat de la rebel·lió i la sedició. El lletrat Andreu Van den Eynde acusa la fiscalia d’inventar-se la violència i d’identificar el dret de decidir amb una agressió a l’estat espanyol. També denuncia la persecució judicial d’una ideologia i defensa la trajectòria pacifista i el compromís cívic de tots dos.

Forn se centra a defensar l’actuació dels Mossos, tant el 20 de setembre com el primer d’octubre de 2017, es desmarca dels dispositius d’aquells dies i nega que hagués donat ordres polítiques a la policia catalana, que va obeir les resolucions judicials. Finalment, Borràs desmenteix que hi hagués malversació del govern i diu que el seu departament, Governació, no era competent en processos electorals.

Rull, Turull i Sànchez aniran a Madrid ‘a lluitar’, segons que va explicar el seu advocat, Jordi Pina. Tots tres escrits combinen la dimensió tècnica –que desfà les acusacions de rebel·lió– i la política –de denúncia de vulneracions de drets fonamentals i la interpretació abusiva del dret penal. Les seves defenses tindran unes certes diferències, atès que Rull i Turull són jutjats com a membres del govern i Sànchez com a president de l’ANC. Pina argumenta que el 20-S no hi hagué fets violents que justifiquessin l’empresonament de Sànchez ni de Cuixart.

L’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, va criticar ahir a Catalunya Ràdio que l’ús polític del Tribunal Constitucional espanyol havia fet que al Parlament de Catalunya no es pogués ‘parlar de tot’. També va avançar que citaria a declarar com a testimonis els ex-membres de la mesa que seran jutjats al TSJC –Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– perquè expliquessin que Forcadell no va fer ús de cap vot de qualitat i que va ‘fer recepció de les iniciatives dels grups parlamentaris’.

Entre més testimonis –desenes– que citen les defenses, hi ha Felipe VI, Carles Puigdemont, Mariano Rajoy i Artur Mas, a més de càrrecs i ex-càrrecs de la Generalitat, el major Josep Lluís Trapero, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el màxim responsable de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote, Enric Millo i víctimes de la violència dels cossos policíacs espanyols l’1-O. També Marta Rovira, Ignacio Cosidó, el Síndic de Greuges, periodistes, el lletrat major i el secretari general del parlament, els consellers Alfred Bosch i Chakir El Homrani, Gabriel Rufián, Lluís Llach i l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez.

Més informació:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor