Les acusacions demanen que els policies que van actuar l’1-O a Girona i Aiguaviva siguin jutjats per tortures

El col·lectiu d’advocats voluntaris pel Dret de Defensa de Girona, impulsor de la querella contra els policies espanyols i els guàrdies civils per les càrregues del Primer d’Octubre a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, s’oposen al fet que siguin jutjats solament per lesions. En els recursos contra la interlocutòria dictada pel jutjat d’instrucció 2 de Girona argumenten que hi ha indicis de delictes contra la integritat moral i tortures: “Qualsevol ús de la força per part dels agents de l’estat que excedeixi del que sigui necessari i proporcional es considera un atac a la dignitat humana que constitueix un tracte cruel o degradant”. Els advocats i Òmnium Cultural, com acusació popular, també reclamen un únic judici i insisteixen a investigar i enjudiciar comandaments i responsables polítics.

El col·lectiu d’advocats voluntaris i Òmnium han interposat recursos d’apel·lació a la interlocutòria que resolia d’enviar a judici vint-i-set policies espanyols i un guàrdia civil per les càrregues a Girona i Aiguaviva durant el referèndum. Les acusacions s’oposen al fet que, tal com va resoldre el jutjat, els puguin jutjar només com a autors de delictes de lesions, la majoria lleus. Argumenten que centenars de ciutadans van patir lesions durant les càrregues: “L’injust de la conducta desplegada pels investigats no es troba de cap manera satisfet amb la celebració de judicis per delictes lleus de lesions”. “Fent un ús de la força totalment desproporcionat, els agents armats van repartir bufetades, cops de puny, de peu, de porra incloent a zones vitals i òrgans sexuals, van estirar pels cabells, orelles i mandíbules, van agredir sexualment, especialment a dones”, sostenen.

Un altre dels aspectes que rebaten als recursos és la decisió del jutjat de no atribuir cap responsabilitat als comandaments o als responsables polítics que van ordenar les càrregues i concloure que no s’havia constatat “cap pauta d’actuació comuna”. “Els cossos policíacs van seguir un patró estandarditzat i predefinit en les diverses localitats de Catalunya”, subratllen, i apunten que això indica que “no va ser una decisió individual de cadascun dels agents intervinents” sinó que hi va haver “ordre directe dels superiors”. Per això, reclamen que s’investigui i es jutgi tant els comandaments policíacs com els responsables polítics.

Finalment, els advocats també s’oposen a que les actuacions de cada col·legi es jutgin per separat i volen que hi hagi un macrojudici per totes perquè remarquen que hi va haver una acció coordinada i que, de fet, algunes unitats d’antidisturbis van actuar a més d’un col·legi. Argumenten que només amb un únic judici es podrà “reflectir el veritable i gravíssim abast dels fets viscuts a Girona, Aiguava i Sant Julià de Ramis” i lamenten “la manca de voluntat real d’investigar” del jutjat d’instrucció que, asseguren, ha provocat que “el procediment hagi quedat arxivat per moltes víctimes”. “Seguirem buscant justícia fins on calgui”, conclouen.

Advocades i advocats que defensem víctimes dels centres votació #1OCT , com dels ajuntaments @girona_cat, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, hem interposat Recurs d’Apel·lació contra interlocutòria del Jutjat Instrucció núm. 2 de Girona, que decideix enviar a judici #causagirona

— DretdefensaGirona (@dretdefensagi) June 29, 2021