“Defensarem els nostres drets lingüístics fins a les darreres conseqüències”

“No podem quedar de braços plegats davant l’enfilall de mesures involutives del govern en matèria lingüística.” D’aquesta manera contundent el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, fa una crida a manifestar-se avui a la plaça Major de Palma i celebrar la diada per la llengua. Per estimar el català i per mostrar el rebuig a les polítiques lingüístiques d’un govern del PP, amb el suport de Vox, que no arriba a un any de legislatura, però que ha fet encendre els ànims de tot un territori. “Demanam que tots els que estimen la llengua i se senten concernits hi acudeixin”, diu.

L’OCB és qui convoca aquesta manifestació (18.00), juntament amb els Joves per la Llengua, que fan el primer Correllengua interinsular de la història –amb gran èxit de participació–, la flama del qual arriba a aquella mateixa hora a la plaça. Pau Emili Muñoz, portaveu de l’associació juvenil, diu que és important demostrar que la llengua i la cultura importen als joves i que cal instar el govern a complir la legalitat: “Per mandat estatutari, tenen el deure de protegir i promocionar la llengua. Hem de sortir la màxima gent possible per recordar que l’estimam i que volem un govern que la defensi.”

Aquesta diada per la llengua reunirà veus de tots els àmbits. És la primera convocatòria de l’OCB d’ençà del 2019 i hi esperen milers de manifestants, atès que les darreres que hi va haver van ser en un moment polític diferent respecte de la llengua. “Pensam que hi haurà molta gent. Un bon indicatiu és que quan la societat mallorquina veu que quelcom que estima és tacat, reacciona i sap ser on toca”, diu Llabrés, que no vol comparar aquesta convocatòria amb la del TIL, però que és conscient que si les polítiques de Marga Prohens continuen d’aquesta manera, es pot anar en aquella direcció en un futur. De fet, explica que convoquen amb la pretensió que el govern rectifiqui i gràcies a sentir el clam popular deixi d’aplicar les polítiques lingüístiques “d’una minoria fanàtica” i torni al consens estatutari, i reitera que, si no, la temperatura augmentarà.

La comunitat educativa, en peu de guerra

“Prohens diu que no vol confrontació, però constantment n’impulsa i permet atacs contra el català”, continua Llabrés. Però l’OCB i els Joves per la Llengua no són els únics que volen aixecar la veu. Docents, sanitaris, sobiranistes i activistes veuen clar que l’executiu necessita un canvi de rumb. Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, diu que és imprescindible posar en evidència la unitat que hi ha: “Defensarem els nostres drets lingüístics fins a les darreres conseqüències. No ens podem quedar a casa i després lamentar-nos.”

L’Assemblea de Docents viu un procés total de reactivació arran de les polítiques educatives del govern i amb la gota que ha fet vessar el tassó del pla de segregació lingüística als centres. Ara com ara, eviten de parlar de mobilitzacions i actes multitudinaris –convocats per ells–, però sí que fan una feina de preparació per a tot allò que pugui passar. “El govern juga a la desinformació i ha après que un poble ignorant és més bo de manipular. I és el que volem combatre”, explica Vergés.

Amb l’educació, ningú no veu gens clara la segregació lingüística que vol aplicar el govern. Ivan Solivellas, de la Plataforma per la Llengua, apunta que, si s’imposa, hi haurà una bona part de la població que no aconseguirà de tenir un domini mínim necessari de la llengua, i Maria Antònia Font, històrica activista de les Illes, considera que no es poden tenir dues comunitats socialment separades per raó de llengua: “Els infants que viuen aquí, venguin d’on venguin, han de viure junts, tenir les mateixes experiències i poder enriquir-se de les aportacions de tots.” Considera que és important que totes les persones que volen viure plenament en català es trobin avui al carrer i recordin que no van contra ningú, sinó que reclamen que el català ocupi l’espai que hi correspon en el territori en què ha nascut i crescut: “La llengua ens identifica i ens configura. Sortim al carrer per una causa justa i com un acte d’autoafirmació. Som i volem ser.”

Amb tot això, Vergés diu que les polítiques del govern afecten de la manera més negativa i nefasta que es pugui imaginar i que no són pas educatives, sinó ideològiques, atès que considera que el PP és el titella de Vox i que no pensa en l’educació dels infants, ni en un sistema educatiu coherent.

Més de set-cents sanitaris per la llengua

Els sanitaris també són en peu de guerra. Ja són més de set-cents que s’han organitzat per reivindicar la importància d’impulsar el català a la sanitat i mantenir el requisit eliminat pel govern, però n’hi ha centenars més d’implicats que comparteixen l’esperit del grup. Tomeu Ramis, dels Sanitaris per la Llengua, exposa que, fins i tot quan hi havia el requisit, l’ús era anecdòtic: “Hi havia d’haver una seguretat amplíssima que tots els interlocutors fossin catalanoparlants abans no se li acudís a ningú d’emprar-lo.” També explica que els diferents governs no han capacitat lingüísticament els sanitaris ni han fet cap esforç real per a fer complir el requisit.

“Ara, el govern, segrestat per l’extrema dreta, deixa de dissimular i reconeix explícitament el que ja passava tàcitament: els nostres drets com a catalanoparlants no són importants i som ciutadans de segona categoria, o fins i tot de tercera, si tenim en compte els turistes”, diu Ramis. Per això considera que és important de sortir al carrer: “Perquè fa tres-cents anys que proven de castellanitzar les Illes i no ho han aconseguit ni es consentirà mai; perquè si com a poble petit es perd la llengua, es perd la cultura i tot el que som, i perquè les llengües sí que salven vides.”

Maria Antònia Font va més enllà i recorda que, lluny de complir l’estatut, el govern fa la contrària: “Cometen una il·legalitat manifesta, atès que l’estatut demana la progressivitat en la normalització fins a arribar a la igualtat plena i ells van cap enrere com a crancs. És un govern que no governa. És una irresponsabilitat crear crisi i conflictes on no n’hi ha.”

Estat propi com a solució

Joan Planes, de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), creu que és imprescindible de sortir al carrer: “Cal deixar ben clar a tothom que ataca i menysprea la nostra llengua que també ataquen la nostra ànima i la nostra identitat com a poble.” Creu que si els qui estimen la llengua i volen parlar-la en tots els àmbits i transmetre-la a les futures generacions no donen un missatge clar i determinant als espanyolistes, pot arribar a ser massa tard.

L’ASM considera que totes les polítiques dels governs espanyols i autonòmics, siguin dictatorials, del PP o del PSOE, sempre han estat encaminades a la minorització, subordinació i desaparició de la llengua catalana amb unes estratègies de caràcter colonial i d’imposició del castellà. “Només l’exercici del dret d’autodeterminació i un estat propi ens atorgaria solucions definitives”, subratlla. Solivellas, per la seva banda, insisteix que és important de demostrar múscul i enviar un missatge molt clar al govern: “Les polítiques contra el català no tenen cabuda i, per tant, ens hi trobaran de cara.”

La manifestació, que coincideix en la setmana que la casa reial espanyola ha donat el títol de “reial” a l’Acadèmia de sa Llengo Baléà i que Vox ha demanat que el govern canviés “català” per “balear” a l’estatut, serà un autèntic termòmetre per a veure com reaccionen els mallorquins als atacs a la llengua. A més, Maria Antònia Font proposa que aquesta mateixa diada es pugui celebrar l’any vinent a totes les Illes, perquè hi ha un govern que ataca la llengua a tot l’arxipèlag i que tot allò que afecta una part del territori, n’afecta el conjunt.