09.02.2023 - 16:04
|
Actualització: 09.02.2023 - 17:52
La defensa de Laura Borràs ha mogut fitxa just un dia abans que comenci el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i ha passat a l’ofensiva contra les defenses dels altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol. Arran de la filtració a alguns mitjans de les suposades negociacions entre Herrero i Pujol amb la fiscalia per a arribar a un pacte perquè incriminin Borràs a canvi d’una rebaixa en la petició inicial de pena, l’advocat Gonzalo Boye ha presentat un escrit al TSJC en què els qualifica de “coacusadors” i demana de poder intervenir sempre en darrera instància en el judici.
En l’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, Boye diu: “Arran de l’esmentat acord, els coacusats s’han transformat en coacusadors juntament amb el ministeri fiscal i, per tant, és evident que l’única manera de garantir, mínimament, el dret de la defensa a la meva representada passa perquè aquesta part, tant en les qüestions prèvies com al llarg del plenari, intervingui sempre en el darrer lloc perquè és, en termes reals, l’única defensa i perquè és acusada per totes les parts.”
Editorial de Vicent Partal: De Lula a Laura Borràs: la ‘lawfare’ no ataca tan sols els sants
Afegeix: “Arran de la informació publicada, i tractant-se d’un nou escenari processal en el qual els coacusats modificaran els seus plantejaments defensius fins ara inexistents, entenem que aquesta part ha de poder participar en el plenari des de la darrera posició o torn per, així, intentar defensar-se d’unes acusacions evidentment compensades, bonificades i pagades com seran aquestes que faran.”
I avança que no serà la darrera mesura que prendrà en el canvi de la línia de defensa que durà a terme en nom de Laura Borràs. “Tot això independentment d’allò que es plantegi en les qüestions prèvies al començament del judici oral.”
La fiscalia vol que Laura Borràs sigui condemnada a sis anys de presó i a vint-i-un d’inhabilitació, a més d’una multa de 144.000 euros, per unes suposades irregularitats en la seva gestió com a presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L’acusen d’haver adjudicat fraudulentament divuit contractes a Herrero per a un seguit de projectes entre el 2013 i el 2018 per un valor de 355.000 euros. Segons l’acusació, Borràs i Herrero els van fraccionar amb l’ajut del tercer acusat, Andreu Pujol, en contractes menors per no haver de fer concurs públic, i darrere de totes les ofertes hi havia, directament o indirecta, Herrero.
La informació sobre el possible pacte d’Herrero amb la fiscalia ha esvalotat els dies previs al judici, perquè ha afegit de cop i volta més pressió encara a la defensa de Borràs. Una de les línies principals de la seva estratègia consisteix a desacreditar les principals proves documentals acusatòries, que són correus electrònics entre Borràs i Herrero i unes converses telefòniques incriminatòries que s’haurien pogut obtenir per part dels Mossos d’una forma inadequada. El tribunal haurà de decidir si la prova queda invalidada amb la informació que aporti la defensa de Borràs; si fos així, pràcticament no hi hauria material incriminatori concloent sobre males praxis de la presidenta suspesa del parlament quan era presidenta de la ILC.
És en relació amb això que Boye explica els suposats pactes de la fiscalia amb els altres dos acusats, per mirar d’incriminar Borràs en un judici en què no hi haurà proves concloents.