13.02.2023 - 19:48
|
Actualització: 13.02.2023 - 20:20
La defensa de l’ex-vice-president català Oriol Junqueras planeja de presentar un incident de nul·litat contra la revisió de condemna que ha fet el Tribunal Suprem (TS) espanyol, que el manté inhabilitat fins al 2031 per delictes de desobediència i malversació agreujada. El presentaran amb la mirada posada en el Tribunal Constitucional espanyol (TC).
Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, el primer pas serà presentar un incident de nul·litat, cosa que la llei orgànica del poder judicial concep de manera excepcional per a casos en què hi ha “qualsevol vulneració d’un dret fonamental dels referits a l’article 53.2 de la Constitució”. És a dir, la tutela judicial efectiva, “sempre que no s’hagi pogut denunciar abans de recaure resolució que posi fi al procés”.
L’incident de nul·litat es formula davant del mateix tribunal que va dictar la resolució qüestionada, per la qual cosa seran els magistrats que van jutjar i van sentenciar el procés, i que ara han revisat les condemnes, que ho estudiïn arribat el moment. Fonts de l’alt tribunal subratllen que són rars els casos en què el Suprem anul·la les actuacions.
Tot i això, es tracta d’un tràmit indispensable perquè les defenses puguin presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional, que –d’acord amb les fonts jurídiques esmentades– és l’objectiu últim de l’equip legal de Junqueras.
Amb la revisió que ha fet el TS arran de l’aprovació del nou codi penal, el tribunal manté la inhabilitació a Oriol Junqueras i Dolors Bassa fins al 2031 i per a Raül Romeva i Jordi Turull fins al 2030, atès que no els rebaixa la condemna per malversació, sinó que els imposa la pena de malversació agreujada. A Jordi Sànchez i Jordi Cuixart els canvia la condemna per una de desordres públics agreujats, i a Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn, per desobediència. Les penes d’inhabilitació d’aquests delictes són més baixes que la de sedició, de manera que tots ells ja haurien complert la pena d’inhabilitació prevista i podrien ser elegits com a representants públics si ho volen.
