06.02.2019 - 12:40
|
Actualització: 06.02.2019 - 14:22
La defensa de Jordi Cuixart, exercida per l’advocada Marina Roig, ha presentat un escrit davant del Tribunal Suprem espanyol demanant un ‘temps prudencial’ i que el judici no comenci el 12 de febrer. Entre els motius que al·lega, apunta que no disposen de la documentació proposada com a prova per la resta de defenses i que els pot ser útil per preparar els interrogatoris. A més, avisa que començar el judici sense tenir tota la documentació pot ser motiu de suspensió. Cuixart se suma a la petició de les defenses de Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Raül Romeva. En el seu cas, però, sí sol·liciten un termini de tres setmanes. Un cop comenci el judici, la defensa tornarà a demanar al tribunal que li acceptin tres informes pericials que els han refusat.
Abans que el divendres el tribunal confirmés que el judici començava el 12 de febrer, la lletrada de Cuixart ja va demanar al Suprem un ‘temps suficient’ entre comunicar la data i arrencar el judici per poder garantir bé el dret de defensa. Un cop notificada la data d’inici, Roig ha tornat a adreçar-se al tribunal per demanar un ‘temps prudencial’ perquè encara no disposa de la documentació aportada per la resta de defenses i que els pot ser útil per a preparar els interrogatoris tants dels acusats com dels testimonis.
En l’escrit, a més, l’advocada de la defensa alerta que no disposar d’aquesta documentació avançada per les parts pot ser motiu de suspensió del judici.
Tornarà a demanar proves refusades
El divendres en la interlocutòria d’admissió de prova, el tribunal que jutjarà Cuixart va refusar tres proves pericials proposades per la defensa del president d’Òmnium. En la fase de qüestions prèvies (que se celebraran el primer o segon dia de judici) la defensa de Cuixart tornarà a demanar que s’admetin aquests informes i que els autors puguin venir a defensar-los i explicar-los durant el judici.
La primera era un informe fet per dos agents de la policia metropolitana de Londres (Scotland Yard) amb més de trenta anys d’experiència en gestió de l’ordre públic. A l’informe, analitzaven vídeos del 20 de setembre i l’1-O per analitzar-los des d’un punt de vista de l’existència de violència i contrastar-los amb els informes policials.
La sala va refusar-la adduint que ‘l’experiència o l’exercici de càrrecs associatius de relleu a la policia del Regne Unit no pot identificar-se com una metodologia científica susceptible de contradicció i anàlisi al judici’.
La segona pericial refusada i que tornaran a demanar fa referència a un informe elaborat per dos doctors i catedràtics en Comunicació Social i Periodisme d’acord amb la cobertura informativa i els editorials sobre l’1-O publicats a ‘ABC‘, ‘El Mundo’, ‘El Periódico’, ‘El País’ i ‘La Vanguardia’. La defensa considera que són mitjans ‘no independentistes’ on es parla de la ‘violència exercida per la policia’ i no es parla de ‘violència exercida pels ciutadans’, tal com consta al relat de la fiscalia.
La sala la rebutja argumentant que la cobertura informativa de l’1-O és ‘aliena a l’anàlisi tècnic-jurídic dels fets objecte d’acusació’.
La tercera de les proves pericials rebutjades era un informe elaborat per dos professors universitaris (un informàtic i un periodista) on analitzaven la repercussió digital de les manifestacions del 20 de setembre i es proposava com a ‘contraprova’ als informes policials proposats com a prova per la fiscalia. Es tracta d’un informe on analitzen el ‘concepte de violència’, les crides a la mobilització que van fer altres actors i entitats.
