08.01.2024 - 21:40
El congrés espanyol debatrà els tres decrets aprovats pel govern espanyol el desembre proppassat, en una jornada en què també es tractaren les esmenes presentades per PP i Vox contra la llei d’amnistia.
Un d’aquests decrets és l’anomenat decret ‘òmnibus’, que estén al 2024 bona part de les mesures del paquet anticrisi que entrà en vigor a començament de l’any passat. Llevat d’una hipotètica abstenció del PP, una possibilitat que sembla haver agafat força aquestes darreres hores, el text caurà –juntament amb els altres dos presentats per l’executiu– arran de les desavinences amb Junts, que divendres ja va avançar que hi votaria en contra perquè considera que envaeix competències de la Generalitat i fa perillar l’aplicació de la llei d’amnistia. Podem també ha dit que no hi donaria suport si no és que l’executiu s’avé a mantenir un 2% d’augment anual màxim dels lloguers i imposar un topall d’un 2% sobre el marge de beneficis dels grans supermercats –dues exigències sobre les quals el govern espanyol, com en el cas de Junts, no s’ha disposat a negociar fins ara. Aquestes són les principals mesures que se sotmetran a votació com a part del decret.
Pròrroga de la rebaixa de l’IVA dels aliments
El decret del govern espanyol preveu de mantenir fins el 30 de juny la rebaixa de l’IVA dels aliments de primera necessitat (com ara el pa, els llegums, la fruita i la verdura i els ous) del 4% –el tipus superreduït– al 0%. Alhora, el decret també preveu la pròrroga de la rebaixa de l’IVA –del 10% al 5%– de l’oli i la pasta durant el primer semestre de l’any.
Revaloració de les pensions d’acord amb l’IPC
Una altra de les mesures que el decret preveu és la revaloració de les pensions d’acord amb l’augment de l’índex de preus de consum (IPC), que va augmentar d’un 3,8% el 2023. Aquesta revaloració s’estén també a les pensions no contributives –com ara la d’invalidesa o la d’orfandat causada per violència contra la dona– i a la dotació de l’ingrés mínim vital (IMV).
Prohibició dels desallotjaments
Fruit d’un acord entre l’executiu espanyol i Bildu, una de les noves mesures del decret és la prohibició de desallotjar persones vulnerables sense alternativa residencial. El text també recull el compromís del govern espanyol d’impulsar un programa d’avals per a habitatge social amb una dotació de 4.000 milions d’euros.
Pròrroga de les rebaixes en el transport públic i el transport de carretera
Un dels principals punts del decret és la pròrroga, durant tot l’any, de les rebaixes del transport públic i el transport de carretera. En el cas de transport públic urbà i interurbà, el govern espanyol mantindrà la bonificació d’un 30%, que les comunitats autònomes podran ampliar fins a un 50%. També es mantindrà la gratuïtat per als usuaris freqüents dels trens de Rodalia, Mitjana Distància i Avant, i per als usuaris de les línies d’autocar que depenen de l’estat (és a dir, les que travessen més d’una comunitat autònoma).
Quant al transport de carretera, el decret també prorroga la subvenció temporal de les tarifes i peatges de les autopistes de titularitat de l’estat espanyol. Les tarifes augmentaran entre un 5% i un 6,55% enguany, i el govern espanyol calcula que haurien augmentat entre un 8% i un 10,5% sense subvenció.
Pròrroga de la prohibició dels talls d’electricitat, aigua i gas a llars vulnerables
Una altra mesura que el decret preveu de mantenir –també durant sis mesos pel cap baix– és la prohibició dels talls per impagament del subministrament elèctric, de gas i d’aigua a les llars vulnerables.
Augment de l’IVA del gas, per sota del nivell pre-rebaixa
Com en el cas dels aliments, el decret també inclou la pròrroga de la rebaixa de l’IVA del gas, que originalment era d’un 21% i d’ençà de final del 2022, amb l’esclat de la crisi energètica a Europa, es troba rebaixat a un 5%. En compte de restar fixat en el nivell actual del 5%, tanmateix, el text preveu que l’IVA del gas pugi fins a un 10% del gener al març. A partir de l’abril, recuperaria el nivell original d’un 21%.
Augment de l’IVA de la llum, per sota del nivell pre-rebaixa
Un cas semblant és el de la rebaixa de l’IVA de la llum, que l’executiu també reduí del tipus ordinari del 21% al tipus actual d’un 5% l’any 2022. La previsió del decret era augmentar l’IVA de la llum d’un 5% a un 10% durant el 2024, però no pas més. Aquesta mesura també s’estendrà a l’IVA del pèl·let, la llenya i els substitutius ecològics del gas natural provinents de biomassa. Quant a l’impost especial sobre l’electricitat, el decret preveu que pugi d’un 0,5% a un 2,5% durant els primers sis mesos de l’any, i d’un 2,5% a un 3,8% durant el segon semestre.
Pròrroga del bo social elèctric
El decret sí que preveu de mantenir, durant sis mesos pel cap baix, el descompte del bo social elèctric: d’un 40% per a les famílies d’ingressos baixos, d’un 65% per a consumidors vulnerables i d’un 80% per a consumidors molt vulnerables. Durant aquest període també es prorrogarà la limitació del creixement de la tarifa d’últim recurs de gas (TUR) a un 5% trimestral, com també el topall del preu d’una bombona de butà a 19,55 euros.
Pròrroga de l’impost als bancs i les companyies energètiques
Una altra mesura que el decret preveu de mantenir sense modificacions, durant tot el 2024, és l’impost a la banca, que grava a un 4,8% les comissions i interessos de totes les corporacions del sector que van facturar més de 800 milions d’euros l’any 2019. També es prorrogarà l’impost a les energètiques, que grava a un 1,2% les companyies que van facturar més de 1.000 milions l’any 2019.
Eliminació de les comissions bancàries per a retirar efectiu en caixers
El decret també prohibeix, durant tot l’any, la comissió per retirada d’efectiu en caixers, una mesura orientada principalment a la gent gran. Alhora, prorroga la suspensió de comissions per l’amortització anticipada de préstecs hipotecaris de tipus variable i amplia a les hipoteques de tipus fix la comissió màxima d’un 0,05% per al canvi a hipoteca variable.
Cessió de la gestió de l’IMV a les comunitats autònomes
La darrera gran mesura del decret és la cessió de la gestió de l’ingrés mínim vital a les comunitats autònomes de règim comú que el demanin. Fins ara, tan sols el podien gestionar les comunitats autònomes de règim foral.
