El decret òmnibus que ha prosperat: quines són les mesures aprovades?

El congrés espanyol, en la primera sessió plenària d’enguany, ha debatut i votat tres decrets llei que no han tingut prou suport. La majoria de la investidura semblava que trontollava, perquè no estava garantit el vot de Junts, que considerava que un dels tres decrets podia posar en perill la llei d’amnistia. Però, què diu aquest decret concretament?

El decret 6/2023, que va ser aprovat pel govern espanyol el 19 de desembre, de “mesures urgents per a l’execució del pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge”, i anomenat decret òmnibus, modifica unes quantes lleis i reformes en diferents àmbits i es considera fonamental perquè l’estat espanyol pugui rebre el quart pagament de fons europeus, o Next Generation, de deu mil milions d’euros.

Entre aquestes mesures, n’hi ha per a digitalitzar la justícia, modernitzar les administracions públiques, facilitar l’accés a llocs de feines públics a persones amb discapacitat i agilitzar procediments judicials. Aquest darrer punt ha estat el més polèmic, perquè Junts tem que la llei d’enjudiciament civil podria paralitzar la llei d’amnistia. Tot i això, finalment, ha decidit de no votar i facilitar, d’aquesta manera, l’aprovació del text.

Reformes en l’administració de justícia

Una de les àrees on incideix més el decret és la digitalització de l’administració de justícia, per fer-la més àgil i millorar l’eficàcia processal. A grans trets, hi ha el reconeixement del dret de professionals i ciutadans en general a relacionar-se amb l’administració de justícia de manera electrònica i s’estableix la preferència de fer arribar les comunicacions judicials per via telemàtica.

També conté regulacions sobre la tramitació electrònica dels procediments judicials, orientada a la dada i, en aquest aspecte, els sistemes conservaran traça de qualsevol accés, creació, modificació o esborrat d’informació de l’àmbit jurisdiccional. En aquesta línia, es crea una Carpeta Justícia, on tothom hauria de poder accedir als seus afers, consultar els expedients i demanar hora.

També es reforça l’intercanvi d’expedients electrònics entre òrgans judicials i entre l’administració de justícia i la resta d’administracions públiques. Hi ha més mesures, com ara el reconeixement del dret dels professionals vinculats a la justícia a la desconnexió digital i la conciliació de la vida laboral, personal i família, i també potenciar el portal de dades de l’administració de justícia, que ha de facilitar informació precisa sobre l’activitat, la càrrega de treball i altres dades rellevants de tots els òrgans, serveis i oficines judicials i fiscals.

En l’acord anunciat per Junts amb el PSOE hi hauria la multiplicació per cinc dels diners previstos per a la digitalització de l’administració de Justícia, que passen d’1,2 milions a 6,2 milions.

Reformes sobre la funció pública

En aquest apartat, el decret posa l’accent en allò que anomenen l’administració del segle XXI, i fa referència a la selecció de personal i accés al treball públic, així com l’avaluació del rendiment dels empleats.

Així, es destaca la imposició de terminis per a executar les convocatòries d’oferta pública, que marca que un procés d’oposició no pot durar més d’un any. També es preveu que les places no cobertes es puguin tornar a oferir i s’afegeix la possibilitat de fer una convocatòria de concursos unitaris i permanents, amb la finalitat de fomentar una ocupació més gran de les places i afavorir una mobilitat dirigida i coordinada. A més, es regula la figura del directiu públic professional a l’administració pública, consideració que tenen les persones que exerceixin funcions directives per al desenvolupament de polítiques i programes públics, amb marge d’autonomia.

Hi ha també la regulació sobre l’avaluació de la conducta professional i la mesura del rendiment del personal de manera anual, amb l’objectiu de millorar, segons diuen, la productivitat i la qualitat dels serveis públics. Hi ha uns principis que hauria de tenir qualsevol model d’avaluació. A més, s’introdueix l’anomenada carrera horitzontal, que permetria de millorar les condicions sense canviar de feina, amb un nou complement de carrera que retribueix la progressió assolida, i l’Institut d’Administració Pública espanyol es convertiria en una agència d’ocupació pública. D’altra banda, per a fomentar la integració de les persones amb discapacitat i millorar els processos de selecció de personal, es preveu la creació d’unitats d’inclusió de persones amb discapacitat com a element de suport especialitzat en matèria d’inclusió.

Reformes en el règim local

També hi ha una modificació de la llei reguladora de les bases del règim local. Bona part de les mesures tenen la finalitat de promoure el desplegament de serveis públics. En aquest sentit, es dóna suport a les poblacions més menudes en la prestació de serveis, entre més accions, amb mitjans digitals i es vol afavorir la gestió col·laborativa en municipis de menys de vint mil habitants.

També es redueix el nombre d’habitants necessari per a la creació d’un nou municipi, que passa de 5.000 habitants a 4.000 i hi ha millores al padró municipal perquè es pugui actualitzar en temps real.

També obliga les entitats locals a crear i mantenir un portal d’internet d’informació als veïns i d’accés als serveis públics digitalitzats, tot promovent l’ús de les tecnologies de la informació. Per a això haurien d’elaborar plans que tinguin com a objectiu la implementació de mecanismes digitals que facilitin l’accessibilitat dels veïns i les empreses als serveis públics.

En aquest apartat, Junts diu que s’ha pactat de reconèixer els drets històrics de Catalunya en matèria de règim local.

L’estatut de l’artista

El decret compta amb l’estatut de l’artista, fins ara paralitzat, que recull una modificació del règim d’incentius fiscals per a afavorir el mecenatge. Així, per exemple, preveu un increment del 40% de les deduccions de caràcter general per a les persones físiques, i una ampliació en la quantia dels micromecenatges (de 150 euros a 250). A més, opta per l’actualització de la llista d’activitats econòmiques que poden gaudir de l’exempció a l’impost de societats, amb la intenció d’incorporar les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.

Canvis a la llei d’enjudiciament civil

La mesura més polèmica del decret ha estat la modificació de la llei d’enjudiciament civil. En concret, l’article 43.bis, que estableix que quan un magistrat presenta qüestions prejudicials davant el TJUE es congelen els processos judicials fins que aquest òrgan es pronunciï sobre com aplicar el dret comunitari. Per Junts, això podria afectar l’aplicació de la llei d’amnistia, perquè, una vegada aprovada, els jutges podrien endarrerir el procés amb aquestes qüestions.

La portaveu parlamentària de Junts, Míriam Nogueras, va explicar que aquesta modificació ja estava plantejada l’abril del 2023, però que va decaure amb la convocatòria de les eleccions del juliol. En aquell moment, no es preveia una llei d’amnistia, però ara que la situació és diferent demana: “Si la cúpula judicial espanyola ja ha dit que s’acollirà a aquesta modificació per demanar les prejudicials, no els ho posem més fàcil.” En canvi, el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, va assegurar que l’article no significava cap canvi, perquè era una cosa que ja es feia de manera regular, i la Comissió Europea únicament demanava d’incorporar-ho també per escrit per a fixar la jurisprudència marcada a escala europea.

Sobre això, finalment, l’acord entre Junts i el PSOE inclouria la supressió d’aquest article 43.bis que “amenaçava la viabilitat de la futura llei d’amnistia”.