01.03.2020 - 21:50
‘No és un tema jurídic com els jutges volen dir, és un tema polític’, defensa el portaveu del Sindicat de Barri del Poble Sec, Silvio Covolo. Al bloc Llavors, el número 38 del carrer Lleida de Barcelona, fan guàrdies nocturnes per a evitar que l’arribada de la comitiva judicial i dels Mossos d’Esquadra els agafi desprevinguts i puguin reaccionar al sisè intent de desnonar-los, aquesta vegada amb data oberta. L’ordre és en curs d’ençà del 26 de febrer i durant quinze dies seguits poden arribar en qualsevol moment. En aquest edifici viuen sis famílies en condicions de vulnerabilitat a qui la propietat de l’immoble, Vauras Investment, hauria d’oferir un lloguer social en compliment del decret de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge. Però no ho ha fet.
Aquest fons forma part del miler de grans tenidors d’habitatges que operen a Barcelona. La batalla del bloc Llavors s’ha convertit en emblemàtica per a la defensa de l’últim decret validat pel Parlament de Catalunya, que ha topat amb l’oposició del sector immobiliari, i que els moviments per l’habitatge defensen amb el suport majoritari dels partits i institucions. El bloc va viure una primera gran victòria després de l’aprovació del decret, quan la titular del jutjat de primera instància número 48 de Barcelona va aturar el desnonament previst per a mitjan gener perquè el propietari no havia ofert un lloguer social a les sis famílies. Semblava una decisió que podia marcar un abans i un després en la lluita contra l’emergència de l’habitatge, però la primera victòria no va durar gaire. La magistrada va canviar de criteri al cap de poc: dimarts passat va notificar a les famílies que l’endemà començava un desnonament obert amb l’argument que el decret no té ‘caràcter processal sinó administratiu’. Aquesta mateixa interpretació és la que finalment han acordat els jutges per a aplicar-lo d’ara endavant.
Els jutges no aturaran els desnonaments si els grans tenidors incompleixen
Les seccions civils de l’Audiència de Barcelona van fer públic divendres un acord d’interpretació que considera que el fet que els grans tenidors no ofereixin un lloguer social a les famílies en perill d’exclusió social abans de la demanda judicial no pot aturar el desnonament cursat per via judicial i, en tot cas, serà l’administració qui haurà d’interposar les sancions administratives previstes a la propietat. És així com els magistrats de les seccions civils de l’Audiència de Barcelona feien pinya una setmana més tard d’haver-se reunit per a acordar una presa de posició comuna. De fet, han notificat el seu acord al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i als presidents de les Audiències Provincials de Girona, Tarragona i Lleida, a més dels jutges degans de Barcelona, a la Fiscalia Superior de Catalunya, al Consell de l’Advocacia de Catalunya i al Consell del Col·legi de Procuradors de Catalunya.
Els moviments per l’habitatge no es donen per vençuts. El decret, pactat pel govern amb aquestes organitzacions, amplia alguns dels àmbits de protecció de la llei 24/2015, que provenia d’una iniciativa legislativa popular (ILP) i pretenia de placar els desnonaments i els talls de subministraments indiscriminats. El grup promotor d’aquesta llei (que inclou, entre més, la PAH) ha reclamat que el decret i la llei s’apliquin igualment i ha reclamat que els jutges de primera instància de Catalunya ho facin de la manera més garantista possible i respectant els drets humans. És a dir, aturant els desnonaments de grans tenidors i fent-los oferir lloguers socials a les famílies afectades. Els promotors de la llei consideren que els magistrats n’han fet una interpretació restrictiva, oblidant que les normes s’han d’interpretar tenint en compte la realitat social. ‘Els jutges han d’entendre que aplicar-la és imprescindible per a garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi d’habitatge’, han sentenciat. El Sindicat de Barri del Poble Sec, que forma part del Sindicat de Llogaters, veu en la postura dels magistrats ‘una enèsima prova de la complicitat dels poders judicials amb els grans propietaris’ que expulsen els veïns de casa i s’enriqueixen amb l’especulació. Amb el decret s’han passat a considerar grans tenidors les persones físiques amb més de 15 habitatges.
Caldrà veure què farà la Generalitat d’ara endavant. El departament de Territori i Sostenibilitat, que té les competències d’habitatge, no s’hi ha pronunciat encara, i la consellera de Justícia, Ester Capella, va assegurar que el govern cercaria els mecanismes per a reformar la llei perquè no hi hagi ‘excuses’ i es vulnerin drets. L’Ajuntament de Barcelona, en canvi, va restar importància als efectes pràctics que tindrà el pronunciament dels magistrats. La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, creu que la capacitat sancionadora de l’administració ja aconsegueix de facto que els desnonaments s’aturin perquè els propietaris no volen ser sancionats amb quanties tan importats i finalment ofereixen un lloguer social. Martín vaticina, de fet, que el decret s’anirà consolidant igual que la llei 24/2015, que també va ser ‘polèmica’.
El fons Vauras Investment, pendent de ser sancionat
En el cas del bloc Llavors, l’ajuntament preveu de sancionar el fons d’inversió propietari, d’origen finès, una vegada s’haurà exhaurit el termini màxim per a oferir un lloguer social als afectats. Fonts del consistori subratllen que ja han acreditat que són sis les famílies a qui els correspon i, per tant, s’obrirà l’expedient sancionador. L’ajuntament va notificar el 17 de gener a Vauras Investment que tenia un mes de marge per a oferir-los alternatives de lloguer. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya també els va enviar dijous una carta en mà, amb acusament de recepció, per a exigir-los el compliment del decret i advertir-los que podrien ser sancionats. La interposició de la sanció li correspon, en primera instància, al consistori del municipi on es produeixi el desnonament, sense alternativa, tot i que la Generalitat també pot multar la propietat si la batllia implicada no ho fa.
L’Ajuntament de Barcelona ha fet bandera de l’aplicació del decret. I, a banda d’actuar en el cas del bloc Llavors, va enviar cartes al miler de grans tenidors que podrien ser susceptibles de trobar-se en una situació similar per recordar-los la nova normativa. Tot plegat paral·lelament a l’intercanvi de cartes entre el TSJC i Ada Colau. El tribunal va qüestionar les feines del Servei d’Intervenció i Mediació davant Situacions de Pèrdua d’Habitatge i/o Ocupacions (SIPHO) perquè impedia execucions judicials, i la batllessa li va respondre que continuarien fent servir totes les eines a l’abast per a evitar desnonaments. Fonts del departament de Territori apunten que no tenen una base de dades específica de grans tenidors de tot Catalunya, però que preveuen que l’Agència de l’Habitatge escriurà als propietaris perquè compleixin el decret quan detectin vulneracions amb l’Ofideute o de la mesa d’emergències i, si no, s’adreçaran als ajuntaments perquè comencin el procediment sancionador corresponent.
Fins ara s’ha consolidat un bloc institucional i parlamentari ampli per a exigir el compliment del decret. JxCat, ERC, CatECP i la CUP també van fer pinya al parlament en una conferència de premsa conjunta i van reclamar sense èxit a la justícia que aturés el desnonament del Bloc Llavors. El Sindicat de Barri de Poble Sec espera que tota la pressió sigui efectiva i el desnonament s’aturi.
El bloc Llavors, en lluita
Mentrestant, el bloc Llavors continua mobilitzat. Dimecres, una trentena d’activistes va fer una acció a la seu de l’auditoria a càrrec dels comptes de Vauras i avui han programat un concert de les cinc de la tarda a les onze de la nit. Conviden la gent a dormir a l’edifici amb sac i màrfega per protegir-lo col·lectivament. Les guàrdies nocturnes continuen. Silvio Covolo, portaveu del Sindicat de Barri del Poble Sec, explica que no aturaran la campanya de pressió a Vauras fins que no s’aturi el desnonament.
El decret torna al parlament
El Parlament de Catalunya ja va donar el vist-i-plau al decret el 5 de febrer, però es tornarà a debatre al ple que començarà dimecres. La cambra votarà una modificació del text que matisa la definició inicial de pis buit. La nova redacció estableix que un habitatge buit és el que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, durant un termini de més de dos anys, i són causes justificades ‘el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació́ de dependència, l’abandonament de l’habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població́ i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució́’. A més, l’ocupació́ sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit.
Es preveu que la majoria de grups hi donarà suport malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries va determinar que la modificació és inconstitucional perquè suprimeix com a causa justificada que el propietari hagi començat accions judicials per a recuperar-lo abans de complir-se els dos anys i vulnera el dret de propietat privada i herència. El PP ja va anunciar que recorreria contra el text al Tribunal Constitucional perquè, segons que diu, converteix Catalunya ‘en un paradís okupa’. També presentaran una proposició no de llei al congrés espanyol per a instar a Pedro Sánchez a recórrer-hi en contra igualment i demanar-ne la suspensió immediata, car el decret només s’embarrancarà al TC si el govern espanyol fa servir aquest avantatge processal que li dóna la llei. Passen els dies, el compte enrere per al desnonament del bloc Llavors continua i no es frenen les vulneracions del dret d’habitatge.
