El declivi de les abelles: el 40% de les colònies, en perill de mort

El declivi de les abelles és més que una realitat. Fa anys que els experts adverteixen del perill d’aquest animal, que té més de vint mil espècies diferents. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, un terç de la producció mundial dels aliments en depèn. El 35% de la producció mundial de cultius depèn de les abelles i més pol·linitzadors, que augmenten la producció del 87% dels principals cultius alimentaris del món. L’ONU també ho adverteix: les poblacions d’abelles han disminuït a tot el món aquests darrers decennis. És per tot plegat que fins i tot tenen dedicada una commemoració anual: el Dia Mundial de les Abelles és el 20 de maig.

Els factors que afecten les abelles són la pèrdua d’hàbitat, les pràctiques agrícoles intensives, el canvi climàtic, la contaminació de l’aire –que interactua amb les molècules d’olor que alliberen les plantes i que les abelles necessiten per a localitzar l’aliment– i l’ús excessiu de productes químics, com ara pesticides. Tot plegat és una amenaça per a una varietat de plantes fonamentals per a la vida humana.

“Som en un moment molt crític si pensem en termes ecològics. Hi ha molts factors que afecten les abelles. El declivi d’aquests insectes és una realitat que veiem i patim cada dia.” Ho explica Pitu Santana, fundador de Brèscat, a Mataró (Maresme), juntament amb la seva parella i sòcia, Anna. Ell, que és informàtic de professió, es va enamorar de l’apicultura fa una dècada i de llavors ençà que s’hi ha dedicat. El projecte va sorgir fa deu anys, fruit de la casualitat. Ara és dedicat a aconseguir una agricultura ecològica i sostenible i, per tant, treballen per la preservació d’aquests pol·linitzadors.

Santana precisa que no són tan sols les abelles, sinó tots els pol·linitzadors que tenen un paper vital en l’ecosistema: “És la manera més comuna que tenen les plantes de fecundar-se, produir fruit i, consegüentment, reproduir-se per a l’any vinent. El 80% de les plantes necessiten pol·linitzadors. La biodiversitat del planeta seria molt menor, sense aquesta figura.”

Ara com ara, no es poden trobar dades de tots els pol·linitzadors salvatges, però els apicultors sí que veuen com n’han evolucionat les colònies. “Hi ha zones on cada any mor un 40% d’aquestes colònies. Són unes xifres molt grans”, diu Santana.

Remarca que, a més del canvi climàtic, l’ús de fitosanitaris, la pèrdua d’hàbitat i les grans extensions de monocultius –que afecten els pol·linitzadors perquè també necessiten una dieta variada, tal com adverteix l’ONU–, s’hi afegeix el perill de les espècies invasores. Per exemple, el de la vespa asiàtica o la Varroa, un àcar mortal per a les abelles. “De tots aquests factors, potser, no n’hi ha cap de prou greu per si sol, però tots junts fan que ens trobem en un moment crític. Les poblacions van disminuint de manera alarmant”, adverteix.

Què hi podem fer?

L’ONU subratlla que l’absència de les abelles i més pol·linitzadors eliminaria aliments com el cafè, les pomes, les ametlles, els tomàquets i el cacau. Però aquests, realment, són tan sols alguns dels cultius que depenen de la pol·linització. Per això consideren fonamental que els països canviïn les polítiques i els sistemes alimentaris, perquè siguin més amables i sostenibles per a aquestes espècies.

Les accions més destacades que l’ONU proposa per ajudar a preservar les abelles i la resta de pol·linitzadors són plantar flors portadores de nèctar –com ara calèndules o gira-sols i flors que han deixat de trobar en uns altres llocs– a les terrasses i balcons, comprar mel i productes ecològics, instal·lar granges de pol·linitzadors als jardins o balcons i usar fitosanitaris que no danyin les abelles.

Per tot això, Brèscat opta per una agricultura ecològica. Ells mateixos elaboren productes provinents de les abelles –concretament, de l’abella de la mel, la més coneguda– i també fan una tasca de conscienciació. “L’abella té un paper vital i molt desconegut. Això ens va fer preocupar per acostar aquest món a la gent i difondre’n la importància”, diuen. Amb aquest objectiu organitzen visites allà on desenvolupen el seu projecte.

Què és l’apicultura ecològica?

L’apicultura ecològica té unes quantes diferències respecte de la convencional. La primera és el lloc on se situen i treballen les abelles, és a dir, els apiaris. Santana explica que les abelles arriben a recol·lectar nèctar en un radi de dos quilòmetres o tres i que, per això, és important que els apiaris siguin en espais lliures de contaminació.

Un altre aspecte destacable és l’ús de productes per a tractar les malalties de les abelles. Per exemple, la que causa la Varroa, provinent del sud-est asiàtic i que arriba a matar les colònies. “L’única manera de lluitar-hi és tractar les abelles i medicar-les. Els medicaments que es poden usar en l’apicultura ecològica són orgànics, naturals, i no deixen residus en la mel ni fan mal a les abelles”, explica Santana.

Per una altra banda, destaca la importància de preservar el medi i que els apiaris siguin sostenibles. Una família d’abelles pot arribar a tenir entre 40.000 individus i 50.000 en els moments de màxima expansió. Per tant, si en un territori s’hi posen moltes caixes d’abelles, la conseqüència és que els pol·linitzadors salvatges es desplacen fora. D’aquesta manera, diu Santana, es contribueix a l’equilibri ecològic del territori.

“Al capdavall, treballem amb aquests animals. Fem tot allò que podem perquè les abelles siguin tan sanes com sigui possible i que no se’n mori cap pel camí. Intentem que les colònies sobrevisquin, encara que el problema sigui molt més extens”, diu l’apicultor. Recorda que, ara com ara, les abelles de la mel no s’extingiran, perquè els apicultors hi treballen molt i es reprodueixen. “Però hi ha espècies d’abelles que no cuida ningú i que també s’enfronten a tots els problemes. La majoria són abelles solitàries. L’abella de la mel és molt bon pol·linitzador, però n’hi ha molts més. I per molt que puguem preservar l’abella de la mel, com a societat també haurem de fer un esforç per canviar les dinàmiques que agafem contra el territori”, explica.

Beneficis dels productes de les abelles

Hi ha productes molt interessants per a la salut humana que produeixen les abelles. Per exemple, la mel. Si bé és cert que és composta bàsicament de sucres –alguns nutricionistes la posen al mateix nivell que el sucre–, la mel natural produïda pels apicultors locals, si és ben treballada, té uns organismes vius que aporten les abelles i que donen beneficis. Per exemple, explica Santana, conté la proteïna del pol·len i, si ha estat de nèctar recol·lectat a les plantes medicinals, aporta les propietats d’aquestes plantes.

Per una altra banda, hi ha el pròpolis, una resina que les abelles recol·lecten de les flors i dels arbres i que, segons que explica l’apicultor, té propietats antibacterianes i antifúngiques i activa el sistema immunitari. Hi ha dos productes que, si bé no són elaborats a Brèscat, tenen aportacions importants: el pol·len i la gelea reial. El pol·len és una gran font de proteïna i la gelea –tot i que encara s’ha d’investigar– aporta energia.

Segons un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el valor de la pol·linització de conreus per insectes a Catalunya és d’uns 290-321 milions d’euros. Sigui com sigui, Santana ho resumeix amb una frase lògica, què és la millor per a mantenir aquestes espècies: “Tot allò que puguem fer per preservar el nostre ecosistema, la biodiversitat, els va bé a elles.”