Quan el sarcasme a Twitter es converteix en delicte d’odi: declaren els encausats pel cas de Canet de Mar

Avui i dilluns declaren els quatre encausats pels piulets sobre el cas de Canet de Mar i la imposició del castellà a l’escola. Vox va denunciar a la fiscalia el contingut d’aquells missatges de Twitter i s’hi van afegir un particular i les associacions espanyolistes Asamblea por una Escuela Bilingüe, Movimiento contra la Intolerancia i Hablamos Español.

Els fets van passar el desembre del 2021, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar el 50% de castellà a l’escola Turó del Drac arran de la reclamació d’una família. L’oposició a aquesta decisió judicial va ser aprofitada per l’unionisme per parlar d’un suposat apartheid lingüístic contra els castellanoparlants. Els piulets que usuaris independentistes van fer en aquest context –alguns, clarament sarcàstics– es van fer servir per a etiquetar les crítiques a la família com a assetjament i obrir una macrocausa en què es van arribar a investigar més de quaranta persones.

Ara, quatre d’aquests investigats hauran de declarar, després d’haver-se obert diligències prèvies per un suposat delicte de lesió de la dignitat per motius discriminatoris i un altre contra la integritat moral. Cadascun d’aquests delictes poden implicar penes entre sis mesos i dos anys de presó.

El relat del fiscal: un suposat context de “menysteniment” als castellanoparlants

Segons la documentació judicial a què tingut accés VilaWeb, el jutge instructor, Sergio Escalona Lebiere –sancionat anteriorment per haver impedit una declaració en català–, considera que alguns d’aquests missatges poden “constituir una discriminació per motius ideològics, de nacionalitat, llengua i origen”. Es basa en el relat del fiscal Miguel Ángel Aguilar, que creu que els piulets contenien expressions “humiliants i feridores”, tenien l’objectiu d’humiliar i vexar la família, cercaven l’aïllament i l’exclusió social de l’alumna de l’escola i volien servir d’avís per a més famílies.

Però què deien exactament aquests piulets, que puguin ser interpretats així? Un deia, per exemple: “Aleshores creeu el grup P5Ñ, poseu el nen sol i li feu 50-50.” Un piulet breu, però que el fiscal interpreta amb detall, fins i tot anant més enllà d’allò que s’hi diu: “Hi posen la Ñ de ñordo, amb què s’acostuma a insultar els espanyols”, assenyala.

Un altre usuari va escriure uns quants missatges demanant el nom i l’adreça de la família: “Volem saber el nom i l’adreça on viu la família. Han de viure un infern mediàtic.” El fiscal considera que això revela una voluntat d’apuntar expressament a la família i s’atreveix a manifestar la seva opinió política amb aquests termes: “Tot això en un context de menysteniment i animadversió als qui parlen castellà a Catalunya.” En aquest cas, a més, s’hi afegeixen més piulets que no tenen a veure amb el cas de Canet per mirar de fer evident que tot forma part d’una gran quantitat de missatges que inciten a l’odi. Aguilar també interpreta piulets d’un altre usuari com un intent d’humiliar públicament la família. Per exemple: “Hauríem de mirar la filiació política dels pares i veuríem que són uns nazis espanyols supremacistes.”

Però el cas que crida més l’atenció és el d’en Jordi, l’usuari que va dir, irònicament: “Els canelons els farem de carn de nen castellanoparlant, com s’ha fet tota la vida.” La ironia i el sarcasme desapareixen en la interpretació de la fiscalia, que pren el piulet al peu de la lletra: “Va fer befa del menor castellanoparlant –diu–, rebaixant-lo i cosificant-lo com si fos carn per a fer canelons.” I continua, encara: “Atribueix a la seva família la condició de feixista.” “Tot amb la consegüent humiliació pública per a la família que, d’aquesta manera, és ridiculitzada i alhora és assenyalada públicament pel fet de parlar castellà.”

Una investigació detallada dels Mossos contra els “radicalismes”

En el seu escrit, la fiscalia fa referència a una gran investigació del cos dels Mossos d’Esquadra, concretament de la Unitat d’Investigació de Radicalismes a la Xarxa, la mateixa que es dedica a la investigació de perfils que cerquen la radicalització violenta, també relacionats amb organitzacions armades.

En aquest cas, els Mossos van investigar perfil per perfil aquests usuaris independentistes per a identificar qui hi havia darrere. En el cas d’en Jordi, fins i tot en van analitzar piulets anteriors, dels quals es podien deduir dades personals, i van anar a casa seva per identificar-lo. “Em van demanar el nom, el cognom, el DNI i si el compte de Twitter associat al piulet era el meu”, explicava fa poques setmanes a VilaWeb.

L’estudi dels Mossos és llarg i detallat, i fa un escrutini de tots els piulets en relació amb l’impacte i el contingut, també sense tenir en compte el sarcasme. En el piulet dels canelons, per exemple, els Mossos consideren que “el llenguatge utilitzat es podria considerar ofensiu i les paraules descrites serien insultants o de caràcter amenaçant”. Reconeixen, però, que no s’han registrat incidents derivats d’aquest contingut i també que en Jordi no té prou capacitat per a exercir influència ni connexió amb cap extremisme violent.

A qui protegeix el delicte d’odi?

El delicte de lesió de la dignitat per motius discriminatoris forma part dels anomenats delictes d’odi, dissenyats inicialment per protegir grups minoritaris o vulnerables. La fiscalia ha explicat que té per objectiu protegir els col·lectius desfavorits. Concretament, el codi penal parla de discriminació per diverses raons, entre les quals s’inclouen la nació o l’origen nacional. Són els dos únics conceptes a què la fiscalia es pot aferrar per parlar d’una suposada discriminació contra els castellanoparlants o els espanyols.

Fa temps que l’aplicació d’aquests delictes suscita oposició i debat, especialment pels casos en què s’ha utilitzat de manera esbiaixada, de manera que s’han convertit en vulnerables grups que no ho són i s’ha restringit la llibertat d’expressió. Ha estat el cas de la investigació contra l’humorista Jair Domínguez, que Vox acusa d’un delicte d’odi per haver dit: “El feixisme, els nazis, es combaten amb un cop de puny a la boca.” També va ser el cas de la investigació per delicte d’odi d’uns ciutadans agredits a Manresa quan penjaven una estelada o la imputació per delicte d’odi a Jordi Pesarrodona per una suposada hostilitat contra la policia l’1-O, entre més.

Quant a la ultradreta, la fiscalia general espanyola va emetre una circular en què deia que una agressió contra una persona d’ideologia nazi, o la incitació a l’odi cap aquest col·lectiu podia ser inclosa en aquesta mena de delictes. L’associació Drets ho va denunciar: “Mentre arxiven casos de catalanofòbia, es preparen per investigar els antifeixistes.” De fet, la majoria de denúncies per catalanofòbia han acabat arxivades o amb absolució.