Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el conjunt on es troba l’Abric Romaní

El govern català ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia) en la categoria de Zona Arqueològica. La zona protegida inclou disset jaciments, entre els quals destaca el de l’Abric Romaní. És on l’any passat es van descobrir les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat, una troballa que arribà després de més de quaranta anys de recerca contínua per part de l’equip d’Eudald Carbonell.

La cinglera travertínica es troba a l’est del nucli urbà de Capellades, orientada a llevant, i inclou capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: l’Abric Romaní, la Cova dels Degotalls, la Cova de la Miranda, la Cova d’en Sellarès, l’Estació Agut, la Balma de la Costa de Cal Manel, la Cova del Pau Antón, la Balma dels Pinyons, la Cova d’Antoni Zuleta, la Cova de Lluís M. Vidal, la Cova del Simeó, la Cova de Cal Ferrer, l’Abric de la Consagració, el Jaciment del camí del Pont del Bisbe, la Cova de Matías Pallarès, la Cova del Paranò i la Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup, destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909. Es tracta del jaciment més important de Neandertals de la península Ibèrica, amb restes d’entre 115.000 i 40.000 anys d’antiguitat.

Les excavacions al jaciment, que van començar fa cent catorze anys i continuen avui dia, han posat de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, des d’on organitzaven les bandes d’explotació de l’entorn.

La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional de la Cinglera del Capelló es basa en la pròpia orografia del terreny i segueix criteris científics de conservació i preservació del patrimoni històric. Així, comprèn tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. La superfície total de la delimitació és de 48.788 m².