25.09.2016 - 02:00
El diari La Vanguardia publicava ahir una notícia bonica: els grups de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot volen votar al Parlament de Catalunya una llei que declari nuls, ‘i sense cap efecte jurídic’ els consells de guerra del franquisme. Per exemple, el de Lluís Companys. Per tant, aquesta llei esberlaria d’un sol cop l’amnèsia, l’oblit i el silenci que la Transició ha imposat sobre els crims franquistes. És una llei que no calla, sinó que jutja, valora, i sentencia el franquisme. Com ha de ser. Per fi. Sí senyor. Adéu silenci. La llei es votaria el 19 d’octubre i és un text treballat conjuntament pels partits independentistes i els comuns. Bravo per ells. La llei, a hores d’ara, és projecte de llei, i diu això:
Article 1: Es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista d’acord amb el Ban de 28 de juliol de 1936, el Decret de 31 d’agost de 1936, el Decret número 55 d’1 de novembre de 1936, la Llei de 2 de març de 1943, la Llei de 18 d’abril de 1947, el Decret 1794/60, de 21 de setembre, i el Decret llei 10/75, de 26 d’agost.
Article 2:El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la present llei, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents.
Dit això, i mostrant la meva alegria d’entrada, mostro també els meus dubtes. Puc? Jo no veig perquè s’han de declarar nuls, i sense efecte jurídic, els consells de guerra i prou. Per què els consells de guerra i prou? La resta de la justícia franquista no es pot declarar nul·la? Pregunto. Les sentències que, per exemple, enviaven a presó els homosexuals, no les declarem nul·les? La llei que prohibia a la meva mare, com a la teva, de viatjar a l’estranger sense un permís del seu marit, tampoc la declarem nul·la? Tot l’entramat legal dels feixistes que no van ser consells de guerra, però que va existir igualment, no el toquem? No veig perquè. I diria que Lluís Companys tampoc veuria el perquè.
A mi m’agradaria que com a mínim, si pogués ser, féssim com Alemanya, la veritat. Allà, com resumeix ací el New York Times, l’any 1989 el Parlament germànic, sota govern de Helmut Kohl, va declarar nul·la ‘tota sentència que representés el típic abús nazi’. Així, la llei deia que s’anul·laven ‘les lleis nazis que ofenien els preceptes bàsics de justícia per raons polítiques, militars, racistes, religioses o filosòfiques després del 30 de juny de 1933’. No es van limitar als consells de guerra i de fet, el Parlament alemany també havia aprovat compensacions econòmiques a algunes víctimes dels nazis, no totes. Per exemple, les víctimes, o els seus familiars, dels objectors de consciència i desertors que els nazis van afusellar rebien 4.200 dòlars.
.
A mi em sembla molt bé declarar nuls els consells de guerra. Trobo molt sa i civilitzat enterrar l’oblit, el silenci, i l’amnèsia sobre el franquisme que la Transició imposà. M’alegra que els comuns i els independentistes parlin junts. I llenço un bravo per aquesta iniciativa. Ara, per a mi, aquesta llei se’ns queda curta. Ja us ho diré.
