L’Audiència espanyola amaga durant dos anys que investigava de molt abans els represaliats del 23-S

Les defenses dels tretze processats per l’anomenada operació Judes han sabut que hi havia un procediment previ a la causa que no s’havia comunicat fins ara, segons que ha explicat Alerta Solidària. És un procediment instruït a l’Audiència espanyola molt probablement d’ençà del 2017, tenint en compte el número de les diligències, de les quals derivaria la causa actual.

Aquest procediment tenia els mateixos encausats i mai no va ser comunicat, tot i que els indicis recollits en aquest primer procediment haurien servit per a inculpar-los en l’altra causa. Les defenses han dit que interposarien escrits de nul·litat que posin en qüestió el procediment per haver vulnerat els drets de defensa. “S’ha fet una instrucció amb proves que no han estat vistes per les defenses. Això causa indefensió perquè no tenim el total de la prova existent contra seu”, han denunciat.

Els processats han estat citats a declarar aquesta setmana per videoconferència amb l’Audiència espanyola en diversos jutjats catalans. Són declaracions indagatòries en què els han comunicat personalment el processament. S’han acollit al dret de no declarar.

Alexis Codina, Germinal Tomàs, Rafael Delgado, Esther Canet i Sònia Pascual han estat citats avui a les 10.00 al jutjat de Mollet del Vallès. Eduard Garzón, avui a les 11.00 al jutjat de Cerdanyola del Vallès. Demà passat, dijous, Xavier Duch, Jordi Ros, David Budria, Clara Borrero i Queralt Casoliva són citats a les 10.00 al jutjat de Sabadell. I Txevi Buïgas també demà passat, a les 11.00, al jutjat de Vic.

S’han convocat concentracions de suport davant els jutjats una estona abans de les hores marcades per a les declaracions. A la concentració de Mollet del Vallès hi ha anat la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater.

El grup de suport als processats ha fet públiques totes les convocatòries de la setmana:

Convocatòria de les diferents declaracions que hauran de fer les encausades del 23S aquesta setmana que ve.

No ens deixeu soles. Sou la força de la gent que camina alçada!#AbsolucióDetingudes23S pic.twitter.com/lAPQphQXsv

— Detingudes23S (@Detingudes23S) September 25, 2021

Fa dues setmanes, el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón va processar per presumpta pertinença a organització terrorista tots tretze activistes independentistes dels CDR investigats en aquesta operació, que començà el 23 de setembre de 2019. A més, nou són també processats per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables considerats “de caràcter terrorista”. La policia espanyola en va detenir nou menys d’un mes abans de les protestes contra la sentència del procés. La resta de processats van ser encausats mesos després.

L’instructor diu que tots els investigats tenen en comú això: “Principis ideològics favorables a la independència i l’activisme radical per a aconseguir-la; el seu objectiu final com a organització era d’aconseguir la independència de Catalunya, emprant la violència en la seva expressió més gran; forçant, de manera coercitiva, les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.” De fet, la fiscalia els acusa de pertànyer a una suposada organització terrorista dins els CDR que –diu– volia actuar arran de la sentència del judici contra el procés. Una suposada organització que no ha actuat mai.

Les defenses han subratllat moltes vegades la inconsistència de les acusacions i consideren que és una causa política. Tot i que, segons el relat de l’Audiència espanyola, els membres dels CDR tenien explosius, al vídeo d’un dels escorcolls difós per la Guàrdia Civil espanyola solament s’hi veien andròmines, com ara un sac amb serradures i una olla. Després, ni els especialistes TEDAX ni els gossos especialitzats no van trobar-ne.