25.10.2019 - 12:49
|
Actualització: 25.10.2019 - 18:20
Diversos partits polítics han signat aquest matí a Barcelona la Declaració de la Llotja de Mar. Representants d’ERC, JxCat, el PDECat, la CUP, Demòcrates, la Crida Nacional per la República, Més per Mallorca, Més per Menorca, Esquerra Valenciana, República Valenciana, EH Bildu i el BNG s’han ajuntat per a rubricar el document.
La Declaració de la Llotja de Mar constata que l’estat espanyol ha estat incapaç de democratitzar-se perquè han romàs velles estructures del franquisme impregnades en diversos àmbits, com el judicial, l’econòmic, el polític i el mediàtic, entre altres. També denuncia la regressió centralitzadora i autoritària d’Espanya, la falta de reconeixement de les minories nacionals, les intromissions a l’autogovern i la repressió contra l’independentisme.
Les dotze forces polítiques que signen el document es comprometen a treballar pel dret d’autodeterminació, el pacifisme de la seva acció política, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, les llibertats civils i polítiques i les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés ‘dels nostres pobles’. També assumeixen la voluntat de trobar solucions democràtiques al conflicte polític i fan una crida a la comunitat internacional perquè promogui i doni suport a aquestes solucions.
El Bloc, Compromís i el BNG, absents
Segons que han explicat a VilaWeb fonts del Bloc Nacionalista Valencià, no s’hi han adherit perquè consideren que la seva posició ja és clara en la resolució aprovada al consell nacional que rebutjava la sentència contra el procés i demanava la llibertat dels presos polítics. Per la seva banda, Compromís encara no ha aclarit a VilaWeb el motiu pel qual no s’hi han adherit. La vice-presidenta de la Generalitat i co-portaveu de Compromós, Mónica Oltra, va desvincular-se de la resolució del Bloc i va demanar la derogació del delicte de sedició.
Pel que fa al PNB, fonts del partit han indicat que han expressat la seva solidaritat amb l’independentisme i dels presos polítics en diverses declaracions públiques. Expliquen que no estan d’acord amb la declaració perquè es dóna una ‘visió negativa de la realitat actual de l’estat espanyol, sense esperit constructiu’ i també diuen que la signatura no arriba en un moment oportú per la proximitat del 10-N.
Declaració de la Llotja de Mar
Heus ací el text de la declaració.
DECLARACIÓ DE LA LLOTJA DE MAR
25 d’octubre de 2019
Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:
-
Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
-
Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
-
La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
-
En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
-
El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
-
El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
-
La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
-
Les llibertats civils i polítiques.
-
Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
-
Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
-
Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.
Signat a Barcelona, el 25 d’octubre de 2019
