04.05.2018 - 14:00
|
Actualització: 04.05.2018 - 19:55
Kanbo, Arnaga Etxea. La casa que es va construir i on va viure Edmond Rostand, l’autor de l’obra teatral Cyrano de Bergerac. Aquest és el lloc on s’ha fet l’acte de formalització de l’anunci de dissolució d’ETA. És un acte que ve precedit per una dissolució per fascicles. De fet, tot semblava anunciat ja l’octubre del 2011, quan es va comunicar que l’organització basca abandonava l’activitat armada de manera definitiva. Aquestes últimes setmanes, el degoteig d’informacions, cartes i comunicats no ha parat. I avui la cosa es formalitza definitivament. A Kanbo, en un acte anunciat com un ‘esdeveniment per a l’avenç en la resolució del conflicte al País Basc’, hi eren convocats els partits, les institucions, els sindicats i altres organismes polítics, econòmics i socials.
Vigilància intensiva
Arnaga Etxea –mas Arnaga (originalment, Arraga)– és pràcticament un castellet al País Basc Nord envoltat de jardins, fonts, camps de gespa segada arran, glorietes i cases per al bestiar i els servents. Vaja, un lloc molt diferent d’aquelles parròquies i fàbriques on es reunien els fundadors d’ETA a final dels cinquanta. Hi fa fred, però avui no ha plogut, de moment. En arribar-hi, la primera escena ha estat la d’un periodista –diguem-ne així per entendre’ns– d’una televisió d’extrema dreta espanyola assetjant a peu d’aparcament Paul Ríos, un dels convidats i home de pau a l’ombra, quan tot just sortia del cotxe. Com que Ríos, un dels pencaires de la pau i actual col·laborador d’Ibarretxe a l’Agirre Lehendakaria Center, no li feia cas, l’individu s’ha girat mirant la seva càmera: ‘Aquesta és la seva democràcia.’
Quan a primera hora m’he aproximat al recinte amb el cotxe, ja he pogut comprovar uns quants punts de vigilància i seguretat. Privada, diguem-ne. O sense uniformes enlloc. Amb el cotxe aparcat i caminant cap al lloc reservat per als periodistes, podia veure els homes i dones apostats cada vint metres en el perímetre d’Arnaga Etxea. Els GAL fa temps que van deixar d’actuar, però la violència dels estats té moltes formes i cal estar alerta. De fet, aquests últims anys s’ha comprovat que la pau té diversos adversaris. I avui es reuneixen aquí els principals promotors de la pau.
Presències i absències significatives
Curiosament, els governs basc i navarrès, en un atac gelosia, no han enviat ningú a Kanbo. Com a convidats: vuit càrrecs electes del País Basc Nord –un diputat, consellers regionals i càrrecs municipals– i dos del sud –el president de la Junta General de Guipúscoa i una dirigent d’Udalbiltza. A més, l’ex-batlle de Kanbo i actual diputat a l’Assemblea francesa, Vincent Bru, i el president de la Mancomunitat Basca (la nova institució del nord), Jean René Etchegaray, han intervingut en la salutació de l’acte.
Dels partits, no han vingut pas els unionistes del sud. Sí que hi eren el PNB, Bildu, Podem, Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Sortu, La République en Marche (del president Macron), Union des Démocrates et Indépendants, Les Républicains, Parti Socialiste, Europe Écologie i Euskal Herria Bai. També hi han estat presents els representants d’organitzacions socials com Etxerat, Sare, Ikastolen Elkartea, Bilgune feminista i la Universitat del País Basc, entre més.
Han fet de mestres de cerimònies els organitzadors de l’acte i pares del procés per a desactivar el conflicte: l’advocat sud-africà i lluitador contra l’apartheid Brian Currin; el secretari general de la Interpol entre 1985 i 2000, Raymond Kendall; el professor de la Universitat de Tel Aviv Alberto Spectorovsky, del Grup Internacional de Contacte; Anaiz Funosas, presidenta de Bake Bidea; i Agus Hernan, coordinador del Fòrum Social Permanent.
Gerry Adams i Arnaldo Otegi fan disparar les càmeres
La comitiva de personalitats internacionals era formada per l’ex-primer ministre irlandès, Bertie Ahern; l’ex-cap de gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell; l’ex-cap de govern del Districte Federal de Mèxic, Cuauhtémoc Cárdenas; l’ex-president del Sinn Féin, Gerry Adams; i l’ex-director del Fons Monetari Internacional, Michel Camdessus. També hi han assistit els històrics dirigents abertzales Rafa Díez i Rufi Etxeberria, l’ex-dirigent d’ETA Eugenio Etxebeste, i el més abertzale del PNB, Joseba Egibar.
Cap a quarts d’onze han començat a arribar els convidats, que han estat rebuts per Currin, Hernan, Funosas i Etchegaray. L’arribada de Gerry Adams és la que ha despertat més expectació. L’ex-dirigent del Sinn Féin i actual diputat al parlament irlandès ha acompanyat des del principi l’esforç per emprendre un procés de pau al País Basc. També l’arribada d’Arnaldo Otegi i el president de l’Euskadi Buru Batzar del PNB, Andoni Ortuzar, han fet sonar centenars de càmeres.
Currin no es mossega la llengua sobre els governs
L’acte ha estat senzill. Sense complicacions. Ha començat amb un minut de silenci dedicat a totes les víctimes del conflicte. Brian Currin ha dirigit unes paraules en nom dels organitzadors. Ha recordat que el Grup Internacional de Contacte es va crear després d’haver parlat amb partits i societat civil, però sense la participació dels governs. ‘Aquest procés neix del poble’, ha certificat, abans d’explicar el sentit i la tasca del seu equip. També ha observat que l’acte d’avui reunia els bascs de tot el país des d’aproximacions diferents. ‘El dia d’avui és un dia de celebració després del comunicat d’ahir’, ha dit. ‘Aquest procés de pau és únic. No conec cap altre procés de pau que nasqués de l’arrel. Quan els governs van decidir que no hi volien participar, la societat civil va voler continuar avançant. Haurem de recordar molt aquest 4 de maig i que sigui un dia per a recordar per al poble basc.’ Currin no s’ha mossegat la llengua a l’hora de retreure l’absència dels governs a l’acte d’avui: ‘És una pena.’
El camí per a arribar a Kanbo
El president de la Mancomunitat basca, Jean René Etchegaray, ha donat la benvinguda als assistents i ha recordat els objectius de la Declaració d’Aiete. Ha recordat que es dirigia a ETA en primera instància, però també a una resposta dels governs dels estats espanyol i francès. Ha explicat que ETA va respondre a la petició de la declaració tres dies després, però que els governs no ho van fer pas a continuació. I que l’absència d’una resposta positiva dels governs no va frenar la voluntat de la societat civil i del moviment sobiranista per emprendre un procés de pau. També ha reivindicat la feina dels anomenats ‘artesans de la pau’ en el complicat procés de desarmament. Etchegaray ha explicat que la institució que presideix va acompanyar tot aquell procés. Per acabar, ha fet seva la frase del dramaturg que va fer construir la casa Arnaga: ‘És en la foscor que cal crear la llum.’
Powell, l’ex-cap de gabinet de Tony Blair, ha fet un repàs breu de la feina feta entre la Declaració d’Aiete, l’octubre de 2011, i l’acte d’avui. Ha començat recordant que Gerry Adams i ell mateix eren a Irlanda fa tres dies en un acte de reconeixement de les víctimes i que van poder recordar la tasca complicada i llarga del procés de pau a Irlanda del Nord. Powell ha explicat que Kofi Annan i Gro Harlem Brundtland, dos dels presents a Aiete el 2011, no havien pogut venir, però que havien fet arribar les aportacions a la declaració que es llegiria.
L’exemple de l’IRA: la ràbia i la venjança
Gerry Adams ha mirat de dirigir unes paraules en èuscar en la seva salutació. I ha demanat excuses per la mala dicció, cosa que ha fet riure els assistents. Amb l’exemple de l’IRA, Adams ha explicat que quan hi ha voluntat, per molt difícil que sembli, és possible obrir espais de pau. I ha reconegut que era més difícil construir la pau que no emprendre un conflicte armat. També ha recordat que la pau exigia la feina de molts anys. ‘Demano als governs francès i espanyol que donin signes positius que facilitin l’aproximació dels presos bascs. Jo també vaig ser a la presó.’ I ha dit que la pena la complia ell i que no es podia afegir una pena a la família dels presos. ‘Hem de mirar al futur del País Basc. El Sinn Féin estarà amb vosaltres. La ràbia no és cap política i la venjança no és cap solució. Espero que els nostres néts no ens vegin com uns venjatius.’
Els riscs que cal assumir
Michel Camdessus ha llegit una breu declaració de Kofi Annan: ‘Els conflictes no es poden arreglar amb les armes. El diàleg polític és determinant per a construir una pau duradora. Queda molt per fer per curar les ferides de més de quaranta anys de conflicte. El dia d’avui s’hauria de saludar a tot Europa.’
Bertie Ahern, l’ex-primer ministre irlandès dels anys decisius del procés de pau, ha felicitat tots els implicats per la feina feta des del 2011. També ha felicitat ETA per la declaració d’ahir i per haver demanat perdó a les víctimes. Ha volgut reconèixer els riscs assumits per molta gent. ‘Sóc conscient dels riscs que cal assumir en un procés com aquest’, ha dit Ahern. ‘Espero que els vostres esforços tindran seguiment per part del govern espanyol’, ha reivindicat. I després ha recordat que ell va rebre crítiques quan va decidir facilitar el procés, però que era una situació que després compensava molt.
La lluita continua
Cuauhtémoc Cárdenas, l’ex-alcalde de Mèxic, ha dit que s’havia arribat al final d’un cicle i el començament d’un altre. I que els objectius del poble basc continuaven. ‘La lluita del poble basc per la unitat i l’expressió sobirana no s’acaba’, ha dit Cárdenas, i ha afegit que els militants d’ETA continuarien treballant per la llibertat i la reunificació del País Basc des d’altres entitats i organitzacions. Ha fet referència a la lluita per les llibertats i els drets civils, que no s’ha d’acabar mai.
Mirar el futur: Declaració d’Arnaga
Una vegada han parlat els representants internacionals, una noia de Gernika ha llegit la Declaració d’Arnaga (pdf) en èuscar a l’exterior de la casa. Vol ser el símbol d’un País Basc que mira al futur. També s’ha llegit en castellà, francès i anglès. Els assistents a l’interior de la casa han sortit al jardí per acompanyar la declaració. El text celebra la decisió d’ETA i demana que la resta de parts del conflicte facin la feina que encara queda per fer per a un procés de pau durador. ‘La construcció de la pau demana un diàleg polític entre les parts’, diu la declaració, que afegeix que cal respectar els objectius polítics de les parts si es defensen de manera pacífica i democràtica. La declaració recorda que el govern espanyol no ha volgut dialogar des que es va fer la Declaració d’Aiete. I demana que es faci el procés de reconciliació, el qual exigirà un esforç de tothom. També recorda que s’ha de resoldre la situació dels presos i dels ex-militants d’ETA que encara no han pogut tornar a casa.
L’acte s’ha acabat amb aquesta exigència d’esforç per la pau al govern espanyol. Ha estat una de les peticions constants dels representants internacionals i dels promotors del procés del pau. Avui s’ha celebrat que una de les parts del conflicte armat al País Basc hagi fet la seva part per la pau. Però no s’ha pogut celebrar un procés de pau complet perquè l’estat espanyol –i en menor mesura, l’estat francès– no han fet la seva contribució. Aquest ha estat el clam a casa Arnaga, a Kanbo, i la reivindicació màxima de la declaració que signen Michel Camdessus, Bertie Ahern, Pierre Joxe, Hubert Védrine, Cuauhtémoc Cárdenas, Gerry Adams i Jonathan Powell. Continuarà mirant cap a una altra banda, el govern espanyol? Continuarà girant l’esquena a la pau? Potser no cal que esperi, com el Cyrano d’Edmond Rostand, a l’últim alè de vida per revelar el seu drama i posar-hi remei.
Tot seguit, us oferim els vídeos íntegres de l’acte d’avui, des de l’arribada dels convidats fins a la ronda de valoracions polítiques posteriors:
En francès:
En anglès:
En èuscar:
En castellà:
