24.06.2023 - 21:40
D’ençà del febrer, la Unió Europea estudia la proposta d’un grup d’estats membres de prohibir les substàncies per- i polifluoroalquils (PFAS), conegudes col·loquialment com a composts químics eterns o contaminants eterns (de l’anglès forever chemicals). Aquesta mena de substàncies sintètiques són molt comunes en molts productes que usem, però es degraden molt lentament i s’acumulen al medi. Com que són presents a l’aigua i s’acumulen en els organismes, la recerca científica assenyala uns quants riscs per a la salut d’animals i humans, i per això fa anys que el món científic i ecologista en demanen la prohibició. Tanmateix, la indústria s’oposa a una prohibició genèrica com la que estudien les institucions europees i que inclouria uns 10.000 contaminants, perquè diuen que molts d’aquests components no tenen alternatives viables.
A més, els PFAS s’empren també en les bateries de vehicles elèctrics, les bombes de calor, els molins eòlics, les plaques solars i la producció d’hidrogen, fonamentals per a deixar de fer servir combustibles fòssils i lluitar contra el canvi climàtic. La prohibició encara és en fase de negociació i hauria d’entrar en vigor el juliol del 2027. Tot seguit analitzem els arguments totes les dues posicions, l’entrebanc principal i com pot afectar-nos. Es pot lluitar contra la contaminació sense renunciar al combatre el canvi climàtic?
Què sabem dels PFAS i on es troben?
Els PFAS són produïts industrialment d’ençà dels anys quaranta del segle passat. S’usen gràcies a la seva extraordinària durabilitat i les seves propietats de resistència a l’aigua i els greixos. Els trobem en tot ple de productes quotidians, com ara les paelles (a la pel·lícula antiadherent), l’empaquetament de menjar (capses de cartó de pizzes i hamburgueses, bosses de crispetes per a microones, etc.), cosmètics (xampús i fil dental) i en productes de neteja, pintures i llevataques. La indústria electrònica n’usa, i també la de metalls, especialment les escumes antiincendis. En el sector de la transició energètica, els PFAS són fonamentals per a combinar els metalls de les bateries dels vehicles elèctrics, i els trobem als gasos dels compressors de les bombes de calor, amb les quals es vol substituir les calderes de gas per a calefacció i aigua calenta. Per a la producció d’hidrogen verd són clau, atès que s’empren en els electrolitzadors.
Com que es degraden molt lentament i persisteixen al medi durant molt de temps, actualment aquests composts artificials són detectables arreu del planeta, inclosos els Països Catalans, cosa que fa que humans i animals els ingereixin. Els trobem a l’aigua que bevem, sigui de la xarxa general com de pous privats. També en fertilitzants provinents de fangs de depuradores, que poden fer entrar els PFAS als sòls agrícoles, i així danyar aqüífers i els animals que hi pasturen o s’alimenten dels seus conreus. Això fa que una altra via de captació humana possible sigui la ingesta de peix, carn o productes làctics. Alguns treballadors, com ara els bombers i els de fabricació i processament de productes químics, tenen un risc addicional. Cal parar més atenció a les embarassades i els nens, atès que beuen més aigua i mengen més per quilogram de massa corporal, per tant, acumulen més PFAS que un adult normal. Malgrat això, els estudis científics mostren que els beneficis de donar el pit superen els riscs que la llet de la mare contingui contaminants eterns. Els nens petits també hi són més exposats perquè tendeixen a ficar-se productes que en contenen a la boca.
Tot plegat fa que avui dia els PFAS s’acumulin en persones i animals d’arreu del món, on són detectables a la sang. Uns quants estudis científics han mostrat aquests composts són perjudicials per a la salut, malgrat que encara manca més recerca per a determinar-ne els impactes a llarg termini en concentracions molts baixes (a què som exposats la major part de gent). No obstant això, es considera que els PFAS fan baixar la fertilitat, augmenten la pressió a les dones embarassades, altera i endarrereix el desenvolupament dels nens (pes més baix en néixer, acceleració de la pubertat, alteració a la formació d’ossos i canvis en el comportament), i fa créixer el risc de patir càncers, com ara els de pròstata, fetge i testicles. També poden disminuir la reacció del sistema immunitari contra infeccions, o abaixar l’efectivitat dels vaccins, com també interferir en el cicle hormonal i fer créixer el colesterol i l’obesitat.
Tanmateix, encara s’ha de fer molta més recerca científica per a detectar millor els PFAS a l’aigua, l’aire, el sòl, el peix i la fauna, acotar més bé el nombre de gent exposada a aquestes substàncies i especificar més bé els perills per a les persones i el medi. També calen avenços per mirar d’eliminar els PFAS de l’aigua de boca, i millorar la manera de gestionar-los i desfer-se’n.
La proposta de prohibició a la UE
El gener proppassat les autoritats de Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Noruega i Suècia van trametre una petició de prohibició dels PFAS a l’Agència Europea de Substàncies i Barreges Químiques (ECHA) per evitar més emissions d’aquests composts al medi i fer productes de consums més segurs. Les autoritats estimen que al voltant de 4,4 milions de tones de PFAS acabaran al medi aquests trenta anys vinents si no s’hi actua. A més, calculen que l’exposició a aquests contaminants causa una despesa sanitària a Europa entre de 52.000 milions d’euros i 84.000 l’any. Ara com ara, el personal científic de l’ECHA avalua la proposta, amb un període de consulta que s’acabarà al setembre. L’anàlisi es fa tant d’un punt de vista de risc per a la salut i el medi com d’impacte socioeconòmic.
S’espera que l’ECHA faci la recomanació el 2024, que serà tramesa a la Comissió Europea, que juntament amb els estats membres haurà de decidir sobre la potencial prohibició o restricció d’aquests composts el 2025. Els analistes esperen que les mesures a prendre s’anunciaran el gener del 2026, a la qual cosa seguirà un període de transició de divuit mesos, que s’acabarà el juliol del 2027, moment en què els PFAS podrien acabar prohibits definitivament a la UE. Tanmateix, atès l’impacte d’una mesura com aquesta, la indústria fa una gran pressió sobre les institucions per evitar-ne una prohibició total o limitar-la tant com sigui possible. Uns altres governs, com ara el dels EUA, també preparen legislació per a regular els PFAS.
L’element principal de disputa i l’impacte sobre la indústria renovable
La indústria, en què trobem fabricants com ara Chemours (el productor del tefló), BASF, 3M, Bayer, Solvay i Merck, diu que no s’oposa a la prohibició d’aquells PFAS que s’han demostrat perjudicials per a la salut i el medi. Però considera que una prohibició genèrica que afectaria 10.000 composts, molts dels quals no han estat estudiats científicament, és excessiva i pot ser contraproduent, atès que ara per ara n’hi ha molts de vitals en processos industrials i productes de consum que no tenen cap alternativa , malgrat que durant els últims vint anys se n’han cercat. L’inconvenient, segons el sector industrial, és que la proposta de prohibició empra una definició de PFAS molt genèrica creada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i que aquesta mateixa organització ja va advertir que s’havia d’usar com a merament descriptiva i no pas per prendre mesures reguladores.
Diuen que aquesta restricció seria equivalent a voler prohibir els olis dels cotxes i acabar prohibint també els olis per a cuinar perquè tots són olis. Tanmateix, el sector ecologista no hi està pas d’acord: diuen que no és pas la primera vegada que la indústria argumenta que no hi ha alternatives enfront d’una prohibició i que, una volta establerta, les empreses han tingut els incentius per a fer recerca i trobar-les. De fet, el gegant de la indústria química nord-americà 3M va anunciar l’any passat que deixaria de produir PFAS a final del 2025 i que faria una transició ordenada cap a alternatives, cosa que contradiu els arguments del grup de pressió (del qual forma part) davant les autoritats europees. A més, els ecologistes sostenen que es pot fer una prohibició genèrica, però alhora implantar excepcions limitades en el temps en aquells composts que encara no tinguin alternativa, opció que la UE no ha descartat unes altres vegades.
Sobre el fet de prohibir uns composts concrets (com ja s’ha fet amb dos dels primers PFAS que es van fabricar) en compte d’una prohibició genèrica, els ecologistes addueixen que la indústria és prou intel·ligent per a fer petites variacions en les molècules per saltar-se la normativa, i això implica haver de començar de zero tot el procés d’avaluació per part de les autoritats per a cada compost nou, fet inviable quan parlem potencialment de milers de composts.
El sector industrial, per una altra banda, critica que la proposta de regulació l’han feta els sectors ecologistes sense haver consultat els altres sectors involucrats. De fet, a Alemanya i els Països Baixos, dos dels estats proponents de la prohibició, els ministeris d’Energia i Indústria no van tenir cap constància de la proposta, que va ser feta pels ministeris de Medi Ambient. Veus de la indústria mostren preocupació perquè l’esborrany de prohibició es faci aïlladament sense considerar uns altres objectius importants de la UE respecte del clima i la transició energètica, en què consideren que una prohibició genèrica podria tenir efectes molt perjudicials.
Aquest és un altre dels aspectes clau que argumenta la indústria, atès que una prohibició completa dels PFAS perjudicaria de ple el sector renovable. Així, els gasos fluorats, una mena de PFAS, són un element fonamental per a combinar els metalls durant la fabricació del càtode i l’ànode de les bateries dels vehicles elèctrics i d’emmagatzemament estacionari per a les cases i les centrals renovables. Elements clau per a abandonar el consum de combustibles fòssils i aturar les emissions de CO2 i més contaminants (òxids de nitrogen i partícules, per exemple) tan perjudicials o més per a la salut dels humans. Aquesta mena de gasos també són emprats en els compressors de la major part de bombes de calor per aerotèrmia i geotèrmia, ara que la UE i la majoria de governs opten per aquesta tecnologia per substituir les calderes de gas com a manera de baixar de pressa el consum de gas arran de la crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna.
En el cas de les bombes de calor no és tant que no hi hagi alternatives, que n’hi ha. La qüestió és que són més ineficients i fan que l’estalvi d’emissions en relació amb els gasos fluorats davalli d’un 25%, segons que argumenten els fabricants. Una altra de les tecnologies clau per a la transició energètica que empra PFAS són les plaques solars. Aquests composts es fan servir en les làmines negres que donen el color característic de les plaques i són els responsables que durin tant, ara com ara, més de vint-i-cinc anys. Les alternatives potencials poden durar menys i, per tant, fer-les menys atractives i causar que es generi menys electricitat renovable durant la vida útil, cosa que acabaria fent-les més cares per al consumidor final, causaria més residus i faria consumir més energia per fabricar-ne més o reciclar-les.
Les bateries també usen polímers fluorats, que permeten una migració dels ions més eficient, cosa que permet de reduir la mida de les bateries i, per tant, requerir menys materials per a construir-les. Igualment, els molins de vent fan servir PFAS, i també s’usen en els semiconductors, ara que els xips són essencials per aquestes tecnologies alternatives. Però possiblement pot tenir més impacte en la generació d’hidrogen verd, en què ara es fan inversions multimilionàries en molts estats de la UE, incloent-hi el nostre país. Els polímers fluorats s’utilitzen en tota la cadena de valor de l’hidrogen verd, de la producció al transport. Com ara a la membrana dels electrolitzadors, l’element encarregat de separar les molècules d’hidrogen i oxigen de l’aigua gràcies a electricitat d’origen renovable. Aquests polímers ofereixen una gran resistència i rendiment en relació amb les alternatives, que es degraden abans, en fan encarir el procés i acaben essent més ineficients. Ara per ara, el sector no hi veu alternatives viables, i això pot ser un torpede en la línia de flotació d’una indústria que tot just neix i que és fonamental per a substituir els combustibles fòssils en molts processos industrials en què l’electrificació no és possible.
La situació per a les autoritats europees no és gens fàcil. Per una banda, els estudis científics mostren que els PFAS són presents de manera generalitzada al medi, i sobretot preocupa que siguin a l’aigua, d’on passen a tots els organismes, inclosos els humans. Els seus efectes sobre la salut són innegables. Per una altra banda, una prohibició absoluta sense alternatives pot perjudicar la lluita contra el canvi climàtic i, paradoxalment, el combat contra uns altres contaminants originats per la crema de combustibles fòssils. Els sectors ecologistes acusen la indústria de recórrer a tàctiques dilatòries com unes altres vegades. I, en canvi, el sector industrial reclama que els tinguin en compte a l’hora de fer-ne la regulació i mesurin els impactes, demanin un temps de transició i evitin prohibicions absolutes. La UE podrà fer compatible la preservació de la salut dels seus ciutadans amb la lluita contra el canvi climàtic?
