Una dècada de Felipe VI: espanyolisme, corrupteles i fòbia a les enquestes

  • El regnat del rei espanyol ha estat marcat pel seu discurs ultra el 3-O i la fugida del seu pare als Emirats Àrabs Units

VilaWeb
Redacció
18.06.2024 - 21:40
Actualització: 18.06.2024 - 22:12

El regnat de Felipe VI compleix una dècada. Precedit per la polèmica –la cacera secreta d’elefants a Botswana de Juan Carlos–, el cap d’estat espanyol, tot i ser conegut per “el preparao”, ha estat incapaç de fer neteja i espolsar els escàndols que sobrevolen la corona. De fet, el regnat va començar amb mal peu, encara que fos simbòlicament. El dia de la coronació, 19 de juny, coincideix amb la cremada i la deportació de Xàtiva per les tropes de Felip V.

En aquesta dècada, el rei espanyol ha volgut erigir-se en l’indiscutible pal de paller de l’estat, sobretot després de l’escandalós discurs del 3 d’octubre de 2017, quan va fer seu el bram repressor de l’aporellos. Tanmateix, Felipe VI ha vist com l’empaitaven arreu les xiulades i les protestes –mentre el seu pare fugia als Emirats Àrabs Units per blindar les seves corrupteles–, també en visites a l’Amèrica Llatina, on ha estat a punt de causar crisis diplomàtiques.

Aprofitem que la premsa espanyola es rendeix a la seva figura per recordar alguns dels moments més foscs del regnat.

Un rei intocable

El canvi a la Zarzuela se suposava que havia de dur una alenada d’aire fresc o modernitat. La realitat és que s’ha atrinxerat i té por de saber què pensen els ciutadans de la monarquia. L’única volta que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va preguntar sobre el regnat de Felipe VI, l’abril del 2015, va ser suspès amb un 4,34. Un 21,7% dels enquestats va assegurar que no tenia cap mena de confiança en la institució.

Amb els anys, s’ha insistit perquè el CIS tornés a preguntar sobre la monarquia i el model d’estat, però el govern espanyol ha dit que no calia. “És un debat que no té sensibilitat social”, diuen fonts governamentals. De la mateixa manera, el PSOE ha fet pinya reiteradament amb el PP, Vox i Ciutadans per evitar que Felipe VI deixi de ser inviolable.

Les corrupteles familiars

El regnat de Felipe VI ha hagut de conviure amb l’ombra allargassada de Juan Carlos, que amaga tota mena de negocis tèrbols i corrupteles. De fet, la fiscalia del Suprem espanyol, abans de resignar-se a investigar-lo, va reconèixer que actuava com un comissionista internacional amb negocis milionaris com l’adjudicació del TGV entre Medina i la Meca. Després de dècades de silenci, la premsa espanyola, a poc a poc, ha publicat detalls de la cara fosca de la monarquia.

La fortuna del Borbó ha travessat fronteres –com ell, que va fugir als Emirats Àrabs Units– en cerca de refugis, com ara Suïssa i l’illa de Jersey. De fet, una de les societats pantalla que Juan Carlos va fer servir per a moure els diners, la Fundació Lucum –amb seu a Panamà–, tenia Felipe VI com a hereu. Embolicat de ple en l’escàndol, el cap d’estat va fer un comunicat per dir que renunciava a qualsevol mena d’herència.

Més enllà de la mala vida del pare, Felipe VI ha vist com la corrupció li entrava fins a la cuina de casa. El 2017, l’Audiència de Palma, després de fer mans i mànigues per a protegir la infanta Cristina, va dictar la sentència de cas Nóos. El qui aleshores era cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó. Una pena que el Suprem va retallar cinc mesos i que Urdangarin, divorciat, ja ha complert.

Una mica abans de la sentència s’havien fet públiques les amistats perilloses de Felipe VI i Letizia Ortiz, concretament amb l’empresari Javier López Madrid, implicat en les targetes black i més tard esquitxat per unes altres causes, com ara la Lezo, en què va ser detingut per la Guàrdia Civil. En ple escàndol pels excessos a Bankia, López Madrid va mantenir el contacte estret amb els reis, amb qui intercanviava tota mena de missatges. Letizia, fins i tot, tenia una manera afectuosa de referir-s’hi: “compi yogui.”

Felipe, l’antiindependentista

La història de Felipe VI sempre serà marcada pel discurs del 3 d’octubre de 2017, quan va decidir de brandar amb tota la força la bandera de la repressió i la mà de ferro contra Catalunya després del referèndum de l’1-O. “Aquestes autoritats han menyspreat els afectes i els sentiments de solidaritat que han unit i uniran el conjunt dels espanyols; i amb la seva conducta irresponsable fins i tot poden posar en risc l’estabilitat econòmica i social de Catalunya i de tot Espanya”, va dir.

L’actitud de menyspreu del rei –assenyalada amb escarn pel diari Libération– va ser reprovada pel Parlament de Catalunya. Però, com qualsevol altra expressió de sobirania, va ser censurada i perseguida per la justícia espanyola. El discurs del 3-O va ser l’expressió màxima de l’espanyolisme del monarca, però ha ensenyat la poteta en més ocasions, com ara quan va interferir en ple judici contra el procés.

“No és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret, perquè sense el respecte a les lleis no hi ha ni convivència ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat i, en definitiva, fallida dels principis morals i cívics de la societat”, va dir en referència al judici al Suprem.

A tot plegat cal afegir-hi que Felipe VI ha faltat sovint al respecte a dirigents catalans, com ara Artur Mas o Carme Forcadell, a qui es va negar a rebre quan va ser elegida després de les eleccions del 27-S. De fet, mesos abans de deixar plantada la presidenta, el rei havia fet un discurs al Parlament Europeu contra la independència. “Sóc europeu perquè sóc espanyol”, va dir.

El desdeny a les Illes

No solament Catalunya ha sofert el desdeny de Felipe VI. A les Illes ha assumit l’agenda més ultra i ha fet costat a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle mallorquí anticatalanista que nega la unitat de la llengua. “La casa reial li ha concedit el títol de ‘Real/Reyal’ a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle d’apologia de la incultura i del negacionisme acadèmic i científic a l’altura de Millán-Astray. Els Borbons fent de Borbons”, va lamentar Més per Mallorca.

I, més enllà dels atacs al català, el cap d’estat continua abusant dels seus poders per fer servir el Palau de Marivent com a residència d’estiu, tot i que l’artista Ioanes Saridakis, abans de morir, va deixar estipulat que volia que tant el complex com la seva important col·lecció fossin per a la societat de les Illes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Ajuda VilaWeb