Finalment els independentistes es miren a la cara

Tots els representants de l’independentisme català s’han vist les cares amb calma, educació i bon to en un debat organitzat per VilaWeb que ha omplert la sala del CCCB, a Barcelona. Sense cap representant del bloc del 155, aquest migdia el debat ha pogut avançar, finalment, sense quedar encallat en punts absurds (‘Sou nazis!’ ‘Supremacistes!’ ‘Il·legals!’) i el nombrós públic ha pogut escoltar quatre punts de vista molt diferents sobre la situació actual. Fins i tot, s’ha arribat a moments de profunditat dialèctica poc habitual. També s’han viscut, això sí, els inevitables moments més electoralistes, en què només es busca el vot i no pas l’intercanvi d’idees.

Els candidats al congrés espanyol Laura Borràs (Junts per Catalunya), Gerard Gómez del Moral (ERC), Albano-Dante Fachin (Front Republicà) i l’independentista dels comuns, Jaume Asens (En Comú Podem), han debatut lliurement, respectant-se entre ells i sense encotillaments, durant una hora i mitja en un debat moderat pel director del diari, Vicent Partal. La baixa del dia ha estat Gabriel Rufián. L’alta, la cadena europea Euronews, que ha cobert l’acte i s’ha sumat a la premsa catalana i espanyola més habitual.

Si haguéssim de resumir les quatre idees força que han expressat els candidats, serien aquestes, i resumirien bastant bé les quatre mirades que l’independentisme té actualment: falta unitat (Laura Borràs), falta desobeir (Albano-Dante Fachin), falta eixamplar la base (Gómez del Moral), falta autocrítica (Jaume Asens). Aquestes quatre idees força s’han expressat de mil maneres i colors i només començar s’han vist resumides en un gest inicial dels candidats. El seu cos ha resumit el seu cap: Fachin ha entrat puny en alt. Del Moral, mirant apunts. Laura Borràs aplaudia el públic. Jaume Asens ha esbufegat.

Les intervencions, resumides i editades, han anat així:

Laura Borràs: ‘Aneu a les manifestacions i què crideu? Unitat‘
‘És un fracàs que els independentistes, en lloc d’ocupar una cadira, n’ocupem tres. Mossèn Ballarín deia que no veuríem la independència per culpa nostra, per anar separats. La contundència i la repressió haurien de provocar una resposta de país unitària. Des del Primer d’Octubre, ni oblit ni perdó. Jo no hauria entrat en política sense l’1-O. Aneu a les manifestacions i què crideu? Unitat. Hauríem d’estar debatent com gestionem la victòria, i no dividir. Compartim presos i no compartim opció?’

I aquí, s’ha sentit un dels pocs aplaudiments de la sessió, que cal dir que el públic ha respectat prou la petició dels organitzadors d’evitar aplaudiments i xiulets.

Albano-Dante Fachin: ‘Algú ha d’anar a Madrid a dir que ja n’hi ha prou’
‘Els comuns no governaran, ERC no farà un referèndum per la monarquia, Junts i nosaltres sabem que no asseurem el govern a negociar. Ja n’hi ha prou. Hem de parlar clar a la gent. Aquest no és un país normal. I és cert, com diu el Jaume, que el 80% i els grans consensos són fonamentals. Però com s’hi arriba, als grans consensos? No fent cas al Borbó i desobeint. Les aliances no es fan demanant i esperant. Quan Pablo Iglesias diu: ‘Si jo fos català, no votaria l’1-O’, què ens diu? Que ells no volen aliança. Hauríem de sortir d’aquí amb el compromís de no pactar amb el PSOE. No investim el PSOE de Borrell!’

Jaume Asens: ‘La independència només es pot aconseguir per la via de la guerra o per la via de la negociació‘
‘Els fets han demostrat que hi ha hagut un error de càlcul en la correlació de forces. Nosaltres sols, no podem. Aquest és un error. Ha fallat la fraternitat i dir que Espanya per se és irreformable. Em sembla una idea reaccionària. Tota realitat pot ser transformada. I Espanya no és la mateixa de fa cinc anys, o deu o quinze. Tot és obert. Mireu, la independència només es pot aconseguir per la via de la guerra o per la via de la negociació.’

I aquí, el públic ha reaccionat amb un ‘uuuh’ d’espant.

‘Jo ja ho sé, que el meu relat no és èpic. Ni aixeco aplaudiments. Però per sentiment moral, és el que he de fer. Crec que hi ha hagut tres fantasies. La primera, que hi hauria rescat d’Europa. No s’ha entès el realisme europeu. La segona, creure que per guanyar és suficient tenir raó. I la tercera, creure que nosaltres sols podem. Per últim, els ideals tenen una estranya virtut. Buscant-los, pots aconseguir l’efecte contrari. I nosaltres, que buscàvem més independència, tenim menys autonomia.’

‘Hem de revisar actituds i muscular. I reagrupar-nos. No és bo banalitzar. Volem llei de claredat. Reforma de codi penal. Si hi ha una condemna, com crec que passarà, no els traurem només amb gent al carrer. No idealitzem el carrer. I aprenen la gran ensenyança del pacifisme i la desobediència civil: es pot aconseguir canviar l’adversari. Es pot. Canviant-lo, no donant-lo per perdut, per irreformable, aconsegueixes l’objectiu.’

Gómez del Moral: ‘Fem aliances amb gent com Nuet per ampliar’
‘Jo sóc dels qui anava a la plaça d’Urquinaona l’Onze de Setembre, i ens saludàvem tots. Ara no conec la gent a les manifestacions. Aquesta és la fortalesa. Com es fa? Sumant i ampliant el perímetre. Per això hem fet aliances amb gent com Nuet. No sé si Espanya és reformable o no. Sí que sé que no és el nostre projecte. Però a mi em va agradar molt veure que Gerardo Pisarello es quedava a dormir en un col·legi, el Primer d’Octubre. I d’aquell dia també recordo un escrit d’una noia que va votar al meu col·legi, i que no va votar-hi pas a favor. El seu escrit em va emocionar.’

‘Som en una falsa dicotomia: si renuncies, no hi haurà repressió. Doncs no. Ni hi haurà repressió ni renunciem a res. Oriol Junqueras va dir que ho tornaríem a fer. Algú que es juga vint-i-cinc anys de presó ho va dir al tribunal: ho tornarem a fer. […] Via del referèndum pactat és difícil? Sí. Ho hem proposat divuit vegades. Però la dinovena podria ser la primera amb un govern que no és del PP. Hi hem de renunciar? És evident que no. Carles Puigdemont, el 30 de setembre, va dir que desconvocaria el referèndum si pactava data i pregunta. I va ser lloable. I tant que va ser lloable.’

I alguns atacs
Però si bé el debat s’ha centrat a explicar el projecte propi, també és veritat que en algun moment els contrincants han estat capaços d’atacar-se sense gaires contemplacions. No només ells. Un senyor del públic, un i solitari, ha esclatat en forma de bram i ha tallat irat una resposta de Gómez del Moral. L’home ha acabat abandonant la sala. Els ponents en cap cas han arribat a aquest extrem, però sí que han estat contundents, en algun moment. Sobretot amb el candidat d’ERC, suposem que perquè, de tots els presents, és el partit amb més bones expectatives electorals.

Albano-Dante Fachin: ‘Vosaltres, a ERC, feu igual que fa el PSOE. Feu por amb Vox.’

Laura Borràs: ‘Oh, sí. Els mites del federalisme, el follet del federalisme. Hem sentit Cayo Lara, oi? La república va empresonar el govern de la Generalitat. Diguem-ho tot.’

Jaume Asens: ‘Per què vols que se senti la veu a Madrid, Laura, si Espanya és irreformable? Amb una Espanya que no reforma no es pot negociar, oi? Jo, Albano, et veig coherent. És Esquerra, que em genera desconfiança. ERC parlava de 155 monedes, i vau empènyer el president a una via que tenia dubtes i ara parleu de diàleg. Ara parleu de referèndum. Ara sou on érem nosaltres.’

Gómez del Moral: ‘Nosaltres, a diferència vostra, no només parlem de referèndum. El fem. No només el tenim al programa. No només el tenim en paper. L’organitzem. Per això tinc més de la meitat del meu partit imputat, a l’exili o a la presó. Aquesta, potser, és la diferència.’