30.09.2020 - 08:40
El candidat demòcrata Joe Biden ha acusat el president dels Estats Units i candidat dels republicans a la reelecció, Donald Trump, de ser un ‘irresponsable’, un ‘pallasso’ i un ‘titella de Putin’ que ha posat en risc la vida dels nord-americans durant la pandèmia. ‘Ets el pitjor president dels Estats Units’, ha dit l’ex-vice-president Biden en el primer debat electoral marcat pels retrets personals. Trump i Biden han xocat per la crisi de la covid-19, les protestes contra el racisme i els canvis al Tribunal Suprem. ‘He fet una feina fenomenal’, ha defensat Trump davant les crítiques de Biden, que li ha retret haver deixat el país més ‘dèbil, malalt, pobre i dividit’.
Moderat pel presentador de la Fox, Chris Wallace, el debat s’ha fet amb distància de seguretat en un plató gairebé buit on els rivals no s’han pogut donar la mà abans de començar un tens enfrontament ple d’interrupcions i atacs creuats. ‘No has fet res en 47 anys’, ha repetit diverses vegades Trump mentre Biden l’ignorava parlant directament a càmera per dirigir-se als espectadors. Partint com a favorit en els sondejos, l’exvicepresident ha intentat esquivar les contínues provocacions de Trump, però no ha pogut evitar entrebancar-se repetidament en les seves intervencions. Podeu veure’l ací:
Amb més de 200.000 morts per covid-19 als EUA, la pandèmia ha centrat gran part del debat. Trump ha defensat la seva gestió i ha assegurat que amb els demòcrates a la Casa Blanca hi hauria més morts: ‘Hi hauria un milió de morts’.
El magnat ha criticat el programa sanitari creat per l’Administració Obama, l’Obamacare, per ser ‘massa car’ i ha acusat Biden de donar suport a un sistema sanitari ‘socialista’. Trump ha presumit d’haver reduït el preu dels medicaments i ha insistit que tindrà una vacuna ‘molt aviat’. ‘Si no, es pot injectar una mica de lleixiu’, ha dit Biden fent befa dels seus polèmics comentaris.
El demòcrata ha lamentat que Trump no tingui ‘cap pla sanitari’ alternatiu a l’Obamacare i que hagi encoratjat a la gent a no utilitzar la mascareta en els seus actes de campanya. ‘No es pot reparar l’economia fins que no s’arregli la crisi sanitària’, ha defensat Biden, que vol plantejar les eleccions com un referèndum sobre la resposta de Trump a la pandèmia.
En el bloc del debat electoral sobre la reactivació econòmica, Trump ha negat que el 2016 i 2017 només pagués 750 dòlars d’impostos. ‘He pagat milions de dòlars en impostos’ ha afirmat. Tot i això, Trump s’ha vantat d’haver utilitzat escletxes legals per pagar menys impostos.
Protestes contra el racisme
En unes eleccions marcades per la creixent polarització política entre demòcrates i republicans, Biden ha culpat Trump d’avivar la confrontació entre nord-americans amb les protestes contra el racisme que encara persisteixen als carrers.
‘Aquesta nació no pot continuar dividida’, ha alertat el demòcrata. Biden ha denunciat la ‘injustícia racial sistèmica’ als EUA i a les forces policials. Tot i això, ha rebaixat les crítiques assegurant que els policies són ‘gent decent’, però que hi ha ‘algunes pomes podrides’. ‘La violència mai és la resposta adequada per respondre a protestes pacífiques’, ha puntualitzat.
Trump ha acusat Biden de tractar la comunitat negra ‘igual de malament que la resta del país’ i ha insistit en el seu lema de campanya: ‘La gent demana llei i ordre’. Per a Trump ‘gairebé tots els problemes’ durant les protestes s’han generat ‘des de l’esquerra’ i ha evitat condemnar els supremacistes blancs. ‘Els antifeixistes són un grup radical perillós’, ha reiterat.
En un joc de culpes entre els dos candidats, Trump ha criticat la gestió de les ciutats governades pels demòcrates, mentre Biden li ha recordat que les protestes i la violència policial s’han produït sota la seva presidència.
Xoc pels canvis al Suprem
Trump ha defensat el seu ràpid moviment per substituir a la icònica jutgessa del Suprem, Ruth Bader Gisburg, i consolidar una majoria conservadora en una institució clau dels EUA. Tenint en compte que és un càrrec vitalici, si finalment col·loca Amy Coney Barrett al Suprem, Trump podria marcar en un sentit conservador la interpretació de futures lleis sobre qüestions divisives per als nord-americans com són el dret a l’avortament, la immigració o els drets LGTBI.
‘Vam guanyar les eleccions, tenim dret a fer-ho’, s’ha limitat a dir Trump a l’inici del debat. Els demòcrates insisteixen que cal esperar al resultat de les eleccions: ‘Els americans tenen dret a opinar’.
L’Amèrica protestant, en mans dels catòlics | Mail obert d’Andreu Barnils
Canvi climàtic
Ja al final del debat, Biden ha promès reincorporar-se a l’Acord de París pel clima si arriba a la Casa Blanca, però no dóna suport al ‘nou pacte verd’ proposat per la congressista Alexandria Ocasio-Cortez.
Trump ha admès que ‘fins a cert punt’ l’escalfament global està canviant el clima i contribuint, per exemple, a l’augment dels incendis a Califòrnia. Ara bé, segons Trump una millor ‘gestió dels boscos’ evitaria els focs que han devastat milers d’hectàrees a la costa oest dels EUA en les darreres setmanes.
Més debats
Després d’aquest primer assalt, Trump i Biden es tornaran a veure les cares el 15 d’octubre a Miami en un segon debat electoral. L’últim enfrontament televisiu abans dels comicis es farà a Nashville el 22 d’octubre. Els nord-americans tenen cita amb les urnes el dimarts 3 de novembre per decidir si renoven a Trump com a president dels EUA quatre anys més o si el fan fora de la Casa Blanca.
