13.09.2017 - 12:36
El pla de xoc contra els barracons preveu la construcció de més de 200 centres i la reforma de 500 col·legis i instituts
VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
La Generalitat Valenciana engegarà un pla per a la construcció i millora d’infraestructures educatives que estarà dotat amb més de 700 milions d’euros i al que podran sumar-se els ajuntaments que ho desitgen. Serà “la major incitativa de construcció, reparació i millora de centres escolars des de la constitució de l’autogovern”.
Així ho ha anunciat el president del Govern valencià, Ximo Puig, durant el seu discurs en el Debat de l’Estat de la Comunitat, que se celebra des d’este dimecres en les Corts.
El ‘president’ ha dedicat part de la seua intervenció a l’educació i ha destacat els assoliments del govern del Botànic –entre els quals ha destacat la baixada de ràtios, un descens mitjà de 5 alumnes per aula, 4.000 docents més i l’eliminació de barracons– encara que ha reconegut que “queda molt de treball per fer” perquè els “xiquets i xiquetes no hagen de pagar més temps la factura de les gestions passades, la factura dels barracons o de Ciegsa”.
“Hem d’anar més ràpid”, ha asseverat Puig, que ha avançat en este punt, el llançament d’un pla que el Consell impulsarà en col·laboració amb els ajuntaments que vullguen sumar-se i que estarà dotat de més de 700 milions. Ha explicat que són els ajuntaments els qui millor coneixen les necessitats educatives dels seus pobles i ciutats i que podran avançar la tramitació dels expedients perquè comencem quan abans a construir o millorar els centres educatius.
Des de l’Executiu autonòmic han informat que es tracta d’un pla global que permetrà completar el mapa d’infraestructures educatives mitjançant la construcció de més de 200 col·legis i la reforma de més de 500 col·legis i instituts que així ho requerisquen.
Pel que fa a com es durà a terme la construcció, apunten que la Generalitat, a través de la Conselleria d’Educació, publicarà una norma en els pròxims dies per a establir el marc d’actuació del pla. Sobre la base d’eixe acord, s’establiran convenis de col·laboració amb els ajuntaments per a edificar o reformar els seus col·legis o instituts.
Seran els propis consistoris els que sol·liciten la infraestructura i inicien les obres. La Conselleria d’Educació supervisarà tots els aspectes generals de l’actuació i es farà càrrec de la despesa de la construcció o reforma més els interessos. Els abonaments es produiran conforme a les successives certificacions d’obra o de mutu acord amb l’ajuntament.
El Consell destinarà al pla més de 700 milions d’euros i la construcció la duran a terme els consistoris els centres dels quals estan en el mapa d’infraestructures educatives de la Comunitat. També totes aquelles corporacions municipals que arriben a acords amb les diputacions o mancomunitats podran beneficiar-se del pla.
És un pla voluntari, que comptarà amb la participació de la comunitat educativa mitjançant els consells escolars i de centre, en benefici dels alumnes i usuaris. Amb esta solució “s’accelera la construcció o reforma de centres ja que es disposa dels servicis tècnics, de contractació i d’intervenció dels més de 200 consistoris que es podrien beneficiar, enfront d’un únic òrgan de contractació, tècnic i d’intervenció de la Conselleria. Educació delega en les entitats locals el projecte, la contractació i la certificació de l’obra, però es fa càrrec del cost econòmic de les citades infraestructures educatives”, argumenten.
En tot cas, Educació es reserva la capacitat de construir o reformar tots aquells centres de localitats en les quals no s’arribe a un acord amb el seu consistori. A més, es comptarà amb la FVMP com a interlocutor dels ajuntaments interessats.
També en el capítol d’infraestructures, Ximo Puig ha subratllat l’esforç del seu govern per a eliminar aules prefabricades i “solucionar una situació d’extrema gravetat on dels 1.391 centres educatius públics, 703 necessiten algun tipus d’actuació”.
COL·LEGIS CREMONA I 103
En concret, ha al·ludit als casos dels col·legis Cremona d’Alaquàs i al del 103 de València. Respecte al primer, ha recordat que ja s’han adjudicat les obres i sobre el 103 ha manifestat que esta mateixa setmana s’obriran les pliques econòmiques i abans que acabe el mes s’haurà adjudicat la construcció. Així mateix, ha precisat que en total durant el curs 2016-17 ja es va iniciar el procés de construcció de 26 centres educatius.
El ‘president’ ha lloat la tasca dels professors i ha criticat que “hi ha qui vol fer de l’educació la seua trinxera política”, però ha defès que “l’únic objectiu de les reformes” que està fent el Consell és “millorar els resultats educatius, perquè el fracàs escolar a la Comunitat Valenciana era del 23,4%, inassumible, i fa unes setmanes el mateix Ministeri d’Educació reconeixia que la Comunitat Valenciana era una de les quals més havia retallat, fins el 2015, la seua inversió per alumne”.
“La falta d’inversions ha tingut conseqüències. No podem encara donar-nos per satisfets, però amb la suma d’estes mesures, en només un curs escolar hem aconseguit reduir el fracàs escolar en dos punts”, ha postil·lat.
Puig també s’ha detingut en el tema del plurilingüisme i ha apuntat que “cal actuar amb urgència en un dels aspectes que pitjor ha funcionat del nostre sistema, com és el coneixement d’idiomes”. Per açò, ha defès el model impulsat pel seu govern, –el decret d’ensenyament plurilingüe que actualment està suspès cautelarment pel TSJCV– i que es basa “en les indicacions pedagògiques dels experts perquè els alumnes puguen aprendre castellà, valencià i anglés”.
I ha fet una invitació a l’oposició: “Em negue a pensar que existisquen partits polítics que estiguen en contra d’este objectiu. Per açò, sense acritud, els dic que mai és vesprada per a rectificar i deixar de fer roïna política amb les oportunitats de futur dels xiquets i xiquetes valencians.
Així mateix, ha agregat que el decret de plurilingüisme s’acompanya este curs d’un pla per a la formació del professorat i un nou pla 1.000 auxiliars de conversa en anglés que prestaran els seus servicis en tots els centres públics de la Comunitat Valenciana. “Som la primera autonomia on tots els estudiants de l’escola pública podran tindre este reforç”, ha dit Puig, que s’ha mostrat convençut que este pla serà imitat per la resta de CA.
D’altra banda, Puig ha assenyalat la creació d’aules de 2 a 3 anys dins del sistema públic –en el curs que acaba de començar explicarem ja amb un total de 96–; l’augment de 3.000 xiquets escolaritzats de 0 a 3 en dos anys mentre que a Espanya es reduïxen; l’augment de les titulacions de FP a 29; l’augment de beques i la baixada de taxes universitàries.
El cap del Consell ha conclòs: “L’educació és patrimoni de tots i totes i per açò, els demane als grups polítics i a la societat en la seua conjunt participació en la nova Llei d’Educació que estem impulsant. Una participació sincera i constructiva per a fer de la política educativa, allò que ha de ser, una política d’estat”.
