24.09.2019 - 21:50
Quan avui a les sis i deu de la tarda s’exhaureixi el termini que el TSJC ha donat al president Quim Torra perquè retiri la pancarta dels presos i els exiliats de la façana del Palau de la Generalitat, ell serà al parlament, enmig del debat de política general. Aquest matí arrenca el ple que oficialment inaugura una tardor marcada per la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra l’1-O, i amb l’alè de la repressió al clatell del moviment independentista, després de les detencions de dilluns, dins l’operació secreta comandada per l’Audiència espanyola. Els partits sobiranistes tornen als escons amb unes propostes de resolució acordades entorn de tres grans temes: el rebuig de la repressió, la defensa del dret d’autodeterminació i l’amnistia, segons fos consultades. Però la CUP també vol parlar de la desobediència institucional i civil, i el fet és que les tres forces independentistes arriben al debat sense cap pacte estratègic tancat, amb les divergències encara ben vives sobre com encarar la sentència del TS, més enllà de les manifestacions ciutadanes de protesta.
La possible inhabilitació de Torra per desobediència planarà sobre el debat. El president de la Generalitat ja va anunciar que no pensava retirar la pancarta del Palau i, un cop exhaurit el termini de la tarda, li obriran una altra causa judicial per desobediència abans del judici del 18 de novembre. Després, si hi ha condemna, el cas anirà al Suprem. El seu procés es tramita a la velocitat de la llum i, si continua així, la inhabilitació del president pot marcar la fi d’una legislatura que haurà de driblar també la sentència contra els presos polítics i la resta d’encausats i l’aprovació del pressupost.
Malgrat la situació d’excepcionalitat política permanent, Torra té previst de referir-se a la gestió del govern. Durant el seu discurs, que obrirà el debat a les onze del matí, defensarà la necessitat que s’aprovin els comptes. Fins ara els comuns han estat els qui s’han mostrat més disposats a negociar-los, amb Ada Colau reclamant indirectament reciprocitat amb els de l’Ajuntament de Barcelona. La CUP, en canvi, es manté allunyada de l’executiu. Segons fonts de la Presidència, tanmateix, Torra centrarà la primera part del discurs en la situació política, amb un calendari condicionat per la imminència de la sentència, la continuïtat de la repressió i les eleccions espanyoles del 10-N.
JxCat i ERC, mentrestant, negocien propostes de resolució conjuntes que es votaran demà, com a colofó del debat. Sobre la taula hi ha, segons fonts de JxCat, una nova denúncia de la repressió, una defensa dels drets i les llibertats, amb una menció especial de suport a Torra, i la defensa del diàleg i del dret d’autodeterminació. JxCat també farà èmfasi en la contraposició entre un estat espanyol col·lapsat, en fallida democràtica i judicial, i una Catalunya que avança i defensa els drets civils i socials.
El principal punt de fricció pot estar en la desobediència civil i institucional, que la CUP vol abordar en les seves propostes de resolució, al costat de la resposta a la sentència. En canvi, les tres forces independentistes poden ser més a prop en la defensa de l’autodeterminació i de l’amnistia per als presos polítics, que veuen com dues cares de la mateixa moneda, perquè l’assoliment de l’una ha d’anar lligada al de l’altra. Quant a la gestió del govern, la CUP manté rotundament l’oposició a l’anomenada llei Aragonès, una oposició que ha convertit en el centre de l’acció política. Aquesta tarda mateix, donarà suport a una concentració davant el parlament, organitzada per la plataforma que aplega els sindicats i les organitzacions que denuncien un intent de privatitzar més serveis públics.
Aquest serà també el primer gran debat parlamentari de la futura candidata de Ciutadans, Lorena Roldán, que previsiblement insistirà en la defensa que Torra ha fet dels CDR, els quals Cs insisteix a vincular amb la violència. Tanmateix, aquest partit ha contraprogramat el debat. Albert Rivera i Inés Arrimadas han convocat els mitjans de comunicació a migdia davant la caserna de la Guardia Civil de Vic, on l’atemptat d’ETA del 1991 va causar la mort de nou persones.
Les forces independentistes no són capaces de lligar una estratègia, però els anomenats partits constitucionalistes tampoc no tenen pas cap projecte alternatiu comú per a Catalunya. Amb el fracàs de la investidura de Pedro Sánchez, Miquel Iceta entomarà una pre-campanya que pot ser complicada per al PSC si la resposta del govern espanyol a les mobilitzacions contra la sentència impliquen l’aplicació d’un nou 155. Fa dos anys, José Montilla no va avalar-la al senat espanyol, per responsabilitat institucional. El debat obre una altra tardor d’incerteses i d’alt voltatge polític.
