La ‘Catalunya real’… en què l’independentisme tornaria a pactar amb el PSC?

Mentre el PSOE i Podem s’intercanviaven retrets sobre les negociacions d’un govern espanyol de coalició enmig del compte enrere per a la segona votació del debat d’investidura de Pedro Sánchez, el ple del Parlament de Catalunya debatia propostes per a la ‘Catalunya real’ en un debat específic sol·licitat per Ciutadans. Quina és la ‘Catalunya real’? Per a la majoria de forces, una Catalunya complexa i diversa. Per a Ciutadans, és la dels catalans que duen al cor més d’una bandera: com la seva portaveu, Lorena Roldán, que s’ha enorgullit de poder portar barretina, espardenyes i alhora vestir-se de sevillanes. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat unitat a l’oposició per a denunciar les deslleialtats i els boicots de l’estat espanyol i, inesperadament, ha rebut amb satisfacció la mà oberta del PSC per a parlar del pròxim pressupost.

La Catalunya real també és aquella en què els partits independentistes poden tornar a pactar amb el PSC? Quim Torra considera que per a entomar els principals problemes econòmics i socials de Catalunya calen ‘pactes d’estat’. Però al mateix temps ha insistit que no renunciaran al dret d’autodeterminació i ha avançat que el ple aprovarà demà una resolució en què s’hi ratificaran. Per al PSC, però, el govern ha de triar. ‘S’ha de decidir si es vol acordar o trencar’, li ha advertit Miquel Iceta.

Tots els grups han intentat treure profit del debat, tot i que havia de ser la jornada de Lorena Roldán, que està de campanya. Des d’aquesta tarda i fins divendres, els militants de Cs poden votar-la en les primàries com a futura candidata. Roldán és la preferida per la cúpula i ha estat ovacionada pels diputats del seu grup. Els comuns i Torra no s’han estat de recordar-li que va participar en la via catalana del 2013.

El PSC i el pressupost

L’executiu pretén presentar a la tardor el pressupost del 2020 després de no haver pogut aprovar el d’enguany per manca de suports. Els comuns i la CUP s’han tornat a situar lluny de l’executiu, però Iceta ha fet un pas endavant: ‘Si vostès volen, estem disposats a parlar-ne’. Iceta s’ha presentat com un garant de l’estabilitat si el govern renuncia públicament a la via unilateral i es decanta per greixar el diàleg entre els partits catalans, com ho vol Pedro Sánchez. ‘Al final, és negociar o trencar. No hi ha camí del mig’, ha insistit Iceta.

La negociació pressupostària pot coincidir amb la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics i la resta d’encausats i això pot complicar l’acostament. Torra ha insistit que el sobiranisme hi haurà de respondre no només amb una protesta, sinó amb una ‘proposta política i democràtica basada en l’exercici del dret d’autodeterminació’. ‘Tenim una gran oportunitat perquè les sentències siguin un punt d’inflexió dins de l’independentisme per tornar a exercir els drets civils i polítics que se’ns han negat’, ha apuntat, en un intent d’especificar l’abast del lema d’Òmnium Cultural ‘Ho tornarem a fer’.

De moment, les eleccions del 26-M han demostrat que els partits independentistes poden tornar a pactar amb el PSC, i Iceta ha celebrat els acords que han succeït els comicis. L’últim, amb ERC, JxCat i els comuns per a governar l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La pròxima oportunitat que divisa el PSC és a la tardor. El pressupost s’hauria de presentar a l’octubre i pot tornar a esquerdar la política de blocs de l’independentisme i l’autoanomenat constitucionalisme. Iceta creu que la negociació pressupostària serà la ‘prova del nou’ si realment poden posar-se d’acord. La CUP i els comuns han deixat clar que no s’acostaran al govern. Carles Riera veu les institucions catalanes ‘agenollades’ davant l’estat i critica la gestió autonòmica de Torra. Jéssica Albiach ha lamentat que la situació d’excepcionalitat derivada de la repressió no pot amagar que el govern no fa les polítiques públiques necessàries.

Més de 200 mesures

Per intentar desmuntar la imatge que el govern no governa, i aprofitant que no tenia límit de temps per a intervenir, Torra ha volgut placar l’oposició amb un llarg discurs, desgranant una per una 222 mesures sectorials com a resum de l’obra de tots els departaments. El president de la Generalitat ha defensat que la independència era la manera de resoldre els problemes dels catalans i ha verbalitzat que pretenia de transmetre optimisme en un context complicat. De fet, s’ha encomanat a les previsions de creixement econòmic del BBVA i a la taxa d’atur de l’11,5%, la més baixa en una dècada, segons que ha subratllat.

També ha remarcat que el govern havia complert els objectius de dèficit i de deute i la regla de despesa amb la pròrroga pressupostària. En el bloc de les deslleialtats de l’estat espanyol a Catalunya, Torra ha demanat que els partits fessin pinya per denunciar el dèficit fiscal crònic de 16.000 milions d’euros anuals (l’equivalent al 8% del PIB) i un model de finançament discriminatori. També ha recordat que el govern espanyol no havia complert els compromisos assumits amb la llei de la dependència, i ha remarcat que el 2017 l’estat havia sufragat només un 16% dels recursos l 2017, i la Generalitat el 84%.

Torra s’ha referit igualment a l’execució de només un 14% del pla de rodalia 2008-2015, que preveia una inversió de 4.000 milions d’euros per a modernitzar la xarxa, i ha fet èmfasi en el dèficit d’inversions en infrastructures (de 28.000 milions en deu anys, segons Foment de Treball). ERC coincideix que Catalunya té un problema estructural. Però el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, hi ha afegit un contrapunt de realisme i autocrítica recordant que la taxa de risc de pobresa superava el 20%, que la marxa de joves a l’estranger no cessava i que la desocupació juvenil era alta encara que les dades macroeconòmiques fossin positives. ‘L’aposta per les polítiques socials és la millor manera de treballar per la república’, ha argumentat Sabrià.

Roldán: TV3 i els barracons de les escoles

‘Amb el pressupost d’un any de TV3 eliminarien tots els barracons de Catalunya’, li ha etzibat Roldán. Cs ha tornat a denunciar que el govern no dedica temps ni recursos als problemes reals dels catalans i té com una única prioritat ‘tornar a fer el mal que van fer’ amb el procés. Ha acusat el govern de permetre que la Plataforma per la Llengua ‘espiés’ alumnes d’una cinquantena d’escoles i instituts per estudiar l’ús del català al pati. També ha sentenciat que la Fira d’Abril de Barcelona era cultura catalana com ho era la Patum de Berga i ha criticat que només hagués tirat endavant un projecte de llei del govern en 400 dies, tot que les llistes d’espera havien augmentat en 91.000 persones en un any. Segons Roldán, el govern té ‘un problema de realitat’ perquè només es preocupa pel procés.

‘La tesi de la Catalunya real no és ni tan sols seva’, li ha deixat anar Albiach, que ha reconegut la maternitat de l’expressió a Alícia Sánchez Camacho. Els comuns han reivindicat la diversitat de Catalunya. ‘Tan real és Estopa com els Amics de les Arts’, ha exemplificat Albiach. Al ple, no hi ha faltat la música ni l’humor. Després de situar l’independentisme en el marc dels populismes apareguts arreu d’Europa, el líder del PP, Alejandro Fernández, ha entonat una cançó de Manolo Escobar en favor de la convivència: ‘Solo te pido que me hagas la vida agradable aunque en nada coincida contigo’.