13.09.2017 - 19:31
VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
El polític del PSC assassinat per ETA Ernest Lluch, el Nobel de Literatura Albert Camus, l’actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet o l’expresident de l’ONU Ban-Ki Moon han sigut algunes de les personalitats que han sigut citades en el debat sobre l’Estat de la Comunitat Valenciana i s’han colat en l’hemicicle de la cambra autonòmica.
Concretament, en la seua intervenció, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha citat la cap del Govern xilé en un moment en el qual abordava la crisi social i la necessitat d’una igualtat entre homes i dones. “La igualtat de gènere ha de ser una realitat viscuda”, va assenyalar Bachelet i les paraules de la qual ha fet seues el cap del Consell.
Sobre l’amenaça del terrorisme global, a la qual s’ha referit en un altre moment de la seua intervenció, ha recordat un article de Javier Cercas en el qual apunta que “tots sabem que, adequadament enverinats per una d’eixes ideologies que prometen el cel i acaben creant l’infern, les millors persones poden ser capaces de les pitjors maldats”.
Ernest Lluch ha aparegut en el debat quan el president de la Generalitat ha defès la necessitat de comptar amb un sistema públic “universal, sostenible i de qualitat” en la sanitat per a poder “garantir un estat del Benestar del segle XXI”. Així, ha recordat una frase del polític en la qual deia “la salut té un cost, però no té un preu” i que li va vindre al capdavant el dia que va rebre a l’associació de malalts de l’hepatitis C.
“Eixe dia hi havia persones que durant un temps van veure com hi havia un tractament per a la seua malaltia, però no se’ls donava perquè era car”, ha lamentat el ‘president’, per a qui ara a la Comunitat “la salut té un cost, però ha deixat de tindre un preu”. “Som la primera autonomia que atén tots els afectats”, ha destacat.
“ESFORÇ, TREBALL I COR GENERÓS DELS MESTRES”
En un altre moment en el qual s’abordava l’educació, el cap del Consell ha insistit que “un és el que és” en gran part “per l’educació que rep, pels seus mestres i els professors”. De fet, ha indicat que el propi Albert Camus va escriure una carta al seu professor després de rebre el Nobel de Literatura en la qual li deia: “Els seus esforços, treball i el cor generós que vosté va posar en açò continuen sempre vius en un de li els seus alumnes que, a pesar dels anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït”.
“Coneixem l’esforç, treball i cor generós dels nostres mestres i professors posen en els nostres xiquets i per açò som i serem un Consell sempre agraït per la seua tasca”, ha subratllat Puig.
“NO ENS PODEM PERMETRE EL LUXE DE LA INDECISIÓ”
El canvi climàtic ha sigut un altre dels assumptes que ha ocupat un espai entre les preocupacions de l’Executiu valencià i, en este sentit, Puig ha reivindicat la necessitat d’abordar-ho i ha recordat les paraules de l’expresident de l’ONU Ban-Ki Moon qui va dir que “ja no podem permetre’ns el luxe de la indecisió”.
Sobre este tema, ha emfatitzat que si es busca una societat “més justa, pròspera, que sap cap a on es dirigix social i econòmicament” no és possible si “no es protegix l’entorn”. “No esperarem que siga tard”, ha dit.
“SOM DE BLASCO IBÁÑEZ, FUSTER HERNÁNDEZ I AZORÍN”
Els grans poetes i escriptors valencians també han tingut el seu protagonisme en el debat d’este dimecres quan s’ha parlat de cultura. Després de recordar que la Generalitat ha impulsat les declaracions del 2017 com a Anys de Blasco Ibáñez, Azorín o Miguel Hernández, ha avançat que este novembre es commemorarà el 80 aniversari del Congrés d’Escriptors en defensa de la cultura que “va convertir València en la capital de la cultura contra el feixisme”.
“Perquè els valencians no escollim entre els uns i els altres. Som de Blasco Ibáñez, Azorín, Hernández i de Joan Fuster. De Gil-Albert o de Francisco Brines. Estem orgullosos de tots”, ha puntualitzat.
Així, ha avançat que enguany la Generalitat se centrarà a recordar al cartellista, muralista i dissenyador Josep Renau, “un dels valencians més universals en defensa de la cultura i la democràcia”. “Un valencià, ha continuat, del que ens sentim orgullosos i a qui amb esta celebració retornarem simbòlicament de l’exili que mai hauria d’haver patit”, ha resolt.
