15.05.2023 - 21:44
|
Actualització: 15.05.2023 - 22:21
Diumenge al vespre, IB3 va oferir un debat en directe entre els nou caps de llista de les formacions que han tengut representació en el parlament durant aquesta legislatura.
Després d’una setmana de polèmiques sobre l’ordre d’intervenció i més detalls, tot es va decidir per sorteig. Nou candidats per a escoltar, nou models de gestió, nou colors per a triar.
Marga Prohens (PP), Francina Armengol (PSIB-PSOE), Antònia Jover (Unides Podem), Lluís Apesteguia (Més per Mallorca), Josep Melià (el Pi), Patrícia Guasp (Ciutadans), Josep Castells (Més per Menorca), Jorge Campos (Vox) i Sílvia Tur (Gent per Formentera) van fer un debat de més de dues hores. Setanta mil espectadors en veieren qualque fragment.
Els nou primeres espases varen demostrar un alt nivell de domini escènic i oratòria. Les més magres en aquest camp varen ser Guasp i Jover. El neofeixista Campos juga a una altra competició: la repetició d’eslògans genèrics i populistes que tenien poc a veure –o gens– amb les matèries del debat.
Malgrat la complexitat d’un debat de nou i, partint de la base que ben poca gent el degué seguir completament, cal dir que va ser viu i dens, i s’hi pogueren sentir moltes propostes concretes de la majoria de formacions.
Francina Armengol (PSIB-PSOE) va transmetre seguretat i va centrar bona part dels arguments a reivindicar la seva gestió al capdavant del govern durant aquests darrers vuit anys.
Marga Prohens (PP) va fer totes les intervencions amb un somriure als llavis i es va centrar en una proposta de reforma fiscal, l’eliminació de l’impost de successions i donacions i en deduccions per als propietaris d’habitatges per a actuar contra “l’emergència residencial”. Només va abaixar la mirada quan li van demanar per un possible pacte amb Vox.
Lluís Apesteguia (Més) va transmetre serenor. Les seves principals propostes: decreixement turístic, un salari mínim i un IVA diferenciats per a les Balears i defensa de la llengua catalana. I va coincidir amb Unides Podem en la proposta de limitar la compra d’habitatge a no-residents i declarar totes les Balears com a “zona tensionada” per a poder limitar els preus del lloguer.
Antònia Jover (UP) mostrava una certa incomoditat a l’hora de parlar davant les càmeres, que en algun moment resultava, fins i tot, entranyable. Va parlar de potenciar un canvi de model econòmic i cercà el xoc amb els representants de dretes, que va acusar de “generar pobresa i destrucció del territori” quan governen.
Josep Castells (Més per Menorca) es mostrà com un excel·lent comunicador i insistí a vincular els grans problemes de les Balears, des de la manca d’habitatge a les llargues llistes d’espera a la sanitat, amb la massificació turística.
Sílvia Tur (Gent per Formentera) va brillar en cada intervenció i es va centrar en els envits que té Formentera. Va proposar que es reservassin habitatges exclusius per als treballadors desplaçats a l’illa.
Josep Melià (el PI) va començar dubitatiu, però va anar agafant seguretat. En general es mostrà crític amb la gestió feta pel govern d’esquerres i posà l’accent en les seves propostes econòmiques.
Patrícia Guasp (Ciutadans) va ser la personificació d’aquella expressió mallorquina que diu “aferrar-se a l’emblanquinat”. Propostes sense solta ni volta per a mirar de captar vot entre els funcionaris venguts de fora, especialment els membres dels cossos i forces de seguretat.
Jorge Campos (Vox), a cada intervenció posava cara d’espot publicitari. Va repetir un enfilall d’eslògans populistes.
Eix esquerra-dreta
Sens dubte, l’eix que es va imposar fou l’eix dreta-esquerra. El debat va mostrar dos models antagònics. L’esquerra, amb molts matisos, va mostrar les mateixes línies mestres compartides: crisi de l’habitatge, necessitat de frenar el creixement, defensa dels ajuts socials i els serveis públics.
La dreta coincidí en una agenda marcada per la baixada d’imposts, més suport (encara) al sector turístic i cessió de terreny als promotors privats per a construir habitatge.
Eix nacional
L’eix nacional hi va ser present de manera més implícita que no explícita. Més per Mallorca, Més per Menorca i el Pi coincidiren en la denúncia de l’espoliació fiscal a les Balears (“No podem permetre que 3.000 milions d’euros se’n vagin cada any a Madrid i no tornin”, van dir); en la necessitat d’un autèntic Règim Especial per a les Balears (REB) amb mesures fiscals que corregeixin els efectes de la insularitat; la defensa d’un nou model de finançament (el Pi reclama un concert econòmic com el de les comunitats basques) i, és clar, també una defensa de la llengua catalana i la cultura pròpies.
En el bàndol oposat, amb una diferència de gradació important, Unides Podem, PSIB-PSOE, PP i els extremistes.
Eix populista
Quant al populisme, en un costat, Vox, que insistia que la culpa de tot és de la llengua catalana, del separatisme i del comunisme; i Ciutadans, que –com pollastre sense cap– emetia fórmules com “ecologisme liberal” o “feminisme liberal”…
El PP es va moure en el límit. Sobretot quan va desviar el debat sobre habitatge cap al “greu problema” que representen els okupes a les Balears.
La resta de formacions es mogueren en el camp de les propostes concretes i del debat polític d’un nivell més alt que no esperàvem molts de nosaltres.
