Junqueras entoma el risc de desgast en el debat electoral clau a ERC

ERC s’acosta a unes eleccions internes que, des del primer moment, han estat un plebiscit sobre el lideratge d’Oriol Junqueras. L’ex-president d’Esquerra ja va ser el protagonista absent del debat dels aspirants a la secretaria general del partit que es va fer diumenge, i aquest vespre, per primera i única vegada, el candidat a la presidència de Militància Decidim debatrà cara a cara amb el cap de llista de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, i la candidata de Foc Nou, Helena Solà, que és la primera dona que aspira a presidir ERC. Aquesta serà l’oportunitat més important que tindran els rivals de Junqueras per a mirar d’afeblir l’avantatge aparent amb què l’ex-president d’Esquerra arriba a les eleccions. Fins ara, Junqueras ha tendit a esquivar l’enfrontament directe amb la resta de candidatures. Amb una excepció: ha criticat frontalment l’estructura B i el cas dels cartells dels germans Maragall. Els ha convertit en un cavall de batalla contra el sector de Marta Rovira: s’hi ha desmarcat totalment, malgrat que en aquell moment presidia el partit, ha avisat que no cosirien cap ferida que prèviament no haguessin netejat i ha anunciat la creació d’una comissió de la veritat, si guanya, perquè aclareixi els fets.

Però la cosa més probable és que el debat d’aquesta nit també es converteixi en una discussió pública sobre la seva continuïtat. Des del primer moment, el sector de Rovira va pressionar per evitar que Junqueras optés a la presidència del partit. Primer, va promoure un manifest per a la renovació i, després, va mobilitzar antics dirigents amb autoritat interna que li demanaven que deixés pas. Fins i tot, li ho va demanar públicament la secretària general mateixa, en la conferència amb què tancava la seva etapa al capdavant d’Esquerra. Però el candidat de Militància Decidim ha persistit, després d’un llarg procés d’intent de reconnectar amb els militants del partit, que són els qui decidiran dissabte, finalment.

Diumenge, el candidat a la secretaria general de Foc Nou, Alfred Bosch, instava els afiliats a canviar ERC de dalt a baix, dels jugadors a l’entrenador, deia, en un símil futbolístic. De seguida va respondre la candidata de Militància Decidim Elisenda Alamany: “Us imagineu que el Barça hagués fet fora Messi?” Els defensors de Junqueras propugnen una renovació parcial i confien que el seu dirigent serà capaç de reconnectar amb els electors perduts i tornar a situar el partit en la disputa per l’hegemonia independentista. Al mateix temps, assenyalen l’absència d’un lideratge alternatiu que transcendeixi les pròpies files. En això, el paral·lelisme amb Junts és constant: esgrimeixen el fet que el partit hagi reelegit Carles Puigdemont com a president per qüestionar que es discuteixi el lideratge de Junqueras.

El president de Junts comptava amb una unanimitat interna que Junqueras no té, però l’interrogant a què els militants respondran dissabte és fins a quin punt manté la confiança majoritària de les bases. És a dir, encara que no tingui l’aval dels diputats, quadres, dirigents i càrrecs locals que el sector de Rovira ha mantingut cohesionats malgrat el risc de perdre el congrés, ni tampoc els militants que ha aplegat Foc Nou, Junqueras continua essent el preferit de les bases? I, si és que sí, ho és amb una majoria prou àmplia per a continuar dirigint el partit? Junqueras necessita una hegemonia indiscutible per a continuar: ha de guanyar còmodament en primera volta. La victòria dels seus detractors no seria que Junqueras perdés, sinó que no guanyés amb prou amplitud.

El procés de recollida dels avals certifica que la de Junqueras és la candidatura potencialment vencedora, però n’hi ha que qüestionen que tots els avals es tradueixin en vots i apunten a pressions per a signar-los. Sigui com sigui, Junqueras ha obtingut el suport explícit del 31% dels militants, més que qualsevol altra candidatura i que els avals de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou sumats. Però necessita superar més de la meitat dels vots a les urnes i evitar, fins dissabte, qualsevol perill potencial d’erosió.

D’aquí, la importància del debat d’aquest vespre. El propòsit de Junqueras és totalment oposat a les necessitats de Solà i Godàs, que només tindran l’oportunitat d’una segona volta si aconsegueixen de convèncer la majoria dels militants que no han avalat cap candidatura i els menys mobilitzats, els qui no es deixen veure a les seccions locals però que probablement votaran dissabte. Recuperem ERC, que no va aconseguir prou avals, ha fet una crida a votar en blanc.

Dissabte, més que l’alternativa a Junqueras, hi haurà en joc la seva continuïtat. Una segona volta en què es puguin unir Nova Esquerra Nacional i Foc Nou podria complicar seriosament les aspiracions de l’ex-president d’ERC. Godàs no ha amagat que aquest pacte seria la seva prioritat. Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, a més, han volgut separar la renovació de la direcció de les primàries que probablement haurà de fer ERC quan hagi d’elegir candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya. Junqueras relliga totes dues coses, tot esperant que s’apliqui la llei d’amnistia o es resolgui la petició d’un indult total de la inhabilitació que li impedeix de concórrer a les eleccions.

Militància Decidim juga amb aquest imaginari: el d’un lideratge que va més enllà de les files d’Esquerra per a intentar de convèncer els militants, mentre Nova Esquerra Nacional i Foc Nou no donen resposta immediata a l’interrogant de la candidatura electoral, que quedaria ajornat. Caldrà veure, doncs, com pesa internament la variable de la projecció externa del partit. Sigui com sigui, una sortida airosa del debat d’aquest vespre facilitaria a Junqueras aconseguir el seu propòsit: són els altres els qui necessiten arriscar.