Debat a Junts pel blocatge de la candidatura a la direcció, la fundació que encapçalarà Borràs i l’acumulació de càrrecs

Si no hi ha cap sorpresa, no es preveu que es presenti cap candidatura alternativa a l’executiva de Junts, que encapçalarà, com a president, Carles Puigdemont. Però el debat sobre la decisió de tancar i blocar les llistes continua viu i arribarà al congrés de Calella en esmenes vives a la ponència organitzativa. També hi ha esmenes que propugnen un règim d’incompatibilitats que, si anés endavant, faria difícil que el portaveu del partit, Josep Rius, es pogués mantenir en una vice-presidència del partit. Un altre dels punts que qüestionen alguns esmenants és el règim de la fundació vinculada a Junts per Catalunya, que es preveu que presideixi Laura Borràs, fins ara presidenta del partit, com han oficialitzat avui Puigdemont i Borràs a Waterloo. També n’hi ha que qüestionen la doble militància, imprescindible per a l’entrada de Demòcrates a Junts, i la supressió de l’antiguitat mínima de sis mesos per formar part de l’executiva, que impediria que en formés part Antoni Castellà. No obstant això, és difícil que les esmenes més crítiques s’aprovin en el congrés, tenint en compte que sols podran participar en la discussió i en les votacions els delegats, no pas tots els militants.

El tancament de les llistes a l’executiva que s’elegirà era una manera d’evitar el vot de càstig contra alguns membres, com va passar fa més de dos anys al congrés d’Argelers amb afins a Borràs. Seria una manera, per tant, d’evitar tensions entre sectors després del pacte d’equilibris entre les famílies del partit per conformar l’executiva que tanquin Puigdemont i el secretari general, Jordi Turull. Es proposa que, contra allò que s’ha establert, hi hagi “llistes obertes i no blocades”. Una altra esmena demana llistes tancades però desblocades, i n’hi ha que propugnen que s’incorpori el requisit que cada membre hagi de superar el 50% dels vots favorables emesos. Una altra esmena demana que hi hagi llistes tancades i desblocades, amb el requisit del suport del 50%, també en les votacions a les vegueries, executives comarcals, locals, espais ideològics i sectorials, i que siguin votades pels militants després del congrés nacional.

Passat el procés inicial de transacció de les esmenes en les ponències organitzativa, estratègica i ideològica, s’han mantingut vives 357 esmenes, la majoria relatives al funcionament del partit. La ponència organitzativa, que a la pràctica és una reforma dels estatuts, arribarà a Calella amb 214 esmenes. L’estratègica, amb 85 i, la ideològica, amb 58. Una de les qüestions que s’han defensat en més esmenes és que s’instauri un règim d’incompatibilitats que eviti l’acumulació de càrrecs i que, tal com va explicar VilaWeb, consisteix en el fet que no es puguin ocupar més de dos càrrecs institucionals i un d’orgànic, o un càrrec institucional i dos d’orgànics, llevat dels càrrecs imprescindibles per a ocupar-ne un de rang superior. “S’entén com a càrrec orgànic qualsevol càrrec d’àmbit territorial, local o de districte, sectorial o d’algun corrent ideològic de caràcter electiu”, afegeix.

La ponència organitzativa regula la fundació que presidirà Borràs i que, segons el conveni que Junts va signar amb Demòcrates, serà la FunDem. En la primera redacció del text, s’establia que el president i un altre “representant” de la fundació serien membres nats de l’executiva, un precepte que permetria a Borràs de mantenir-se a la cúpula, com havia demanat. Després de les transaccions, la ponència diu que “dos membres de la fundació” seran membres nats de la direcció, sense especificar-ne el càrrec. Hi ha vives algunes esmenes que proposen directament d’eliminar aquesta reserva dins la direcció. A més, serà Puigdemont qui, d’acord amb la ponència, nomenarà els membres del patronat, i després ho aprovarà l’executiva i ho ratificarà el consell nacional. Això vol dir que es preveu que Puigdemont proposi Borràs com a membre del patronat i que el patronat l’elegeixi presidenta. Però una esmena qüestiona el procediment i demana de suprimir la potestat del president de proposar a l’executiva el nomenament dels patrons. Una altra demana que els militants ho hagin d’avalar i una altra proposa, directament, de suprimir la fundació.

També hi ha esmenes que refusen la via que ha pactat la direcció de Junts amb Demòcrates perquè conflueixin al partit. Refusen la compatibilitat de la doble militància i l’eliminació del requisit de l’antiguitat de sis mesos per a formar part de l’executiva. En canvi, internament es preveu que Castellà assumeixi una vice-presidència de Junts. A més, hi ha un debat viu sobre la tria dels candidats a les eleccions municipals. Unes quantes esmenes posen en qüestió que depengui de la direcció l’elecció dels caps de cartell i pretenen que les assemblees locals tinguin l’última paraula. També n’hi ha que demanen precisions en els requisits de la paritat i n’hi ha una que proposa que una part de les llistes electorals (un percentatge no inferior al 25%) al parlament, al congrés espanyol, al senat i al Parlament Europeu s’elegeixin en primàries, i que “les grans decisions estratègiques del partit” s’hagin de sotmetre sempre a la validació dels militants.