01.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 02.01.2021 - 08:33
Zahia Guidoum té vint-i-set anys, és politòloga i sociòloga i treballa a Plataforma per la Llengua. Per a ella i per a la seua família el 2020 ha estat un any complicat. Amb la pèrdua de persones pròximes, la precarietat laboral de la seua mare i altres efectes derivats de la pandèmia. Per tot això, va viure l’embaràs incipient amb molta il·lusió. “Vaig pensar: ‘Acabaré el 2020 amb una cosa molt bona.’ Havia preparat unes caixetes per a anunciar el meu embaràs a la família la nit de Nadal.”
Mantenim la conversa per telèfon la vesprada del 31 de desembre, poques hores abans que s’acabe el que ella qualifica del pitjor any de la seua vida. Ix d’una revisió i, mentre parlem, de tant en tant encara se li escapa el plor.
El dimecres 23 de desembre, amb un embaràs de cinc setmanes, Zahia va anar a la seua primera visita amb la comare. Tot i que li va dir que tot estava bé, ella continuava neguitosa i li va recomanar d’anar a les urgències de l’Hospital Clínic de València. “Jo sentia que hi havia alguna cosa que no rutllava. Vam esperar sis hores, a urgències, amb l’exposició que això implica en aquesta època de pandèmia.”
L’incident es va produir dins la consulta, quan Zahia va començar a explicar els símptomes a la metgessa d’urgències. “Quan vaig entrar, de manera natural, parlava en valencià. I, de fet, la infermera em parlava en valencià, però la metgessa em va dir: ‘¿Puedes hablar en castellano?’ I jo em vaig quedar en xoc.”
Zahia ho va compartir al seu compte de Twitter:
Fa uns dies vaig perdre el meu embaràs.
Mentre llegia arreu "imposició del valenciano a les cartes dels reis", a mi m'acabaven de fer canviar de llengua a urgències, en un dels pitjors dies de la meua vida.
Perdia el meu bebé, però calia parlar castellà.
Això sí és imposició.
— Zahia (@ZahiaGC) December 31, 2020
La llengua triada per a parlar amb el món
El pare de Zahia és algerià i castellanoparlant i sa mare és valenciana, però també parla castellà. El castellà és la seua llengua familiar, però així i tot, la van portar a una escola de la línia en valencià i, tal com ella diu, la llengua triada és el català. “Amb la família és complicat, però vaig decidir de deixar de parlar castellà amb la resta del món”, explica.
Per això, quan la metgessa li va demanar que tornàs a explicar en castellà què li passava, va entrar en xoc. “Imagina’t la situació, estic perdent el meu embaràs. Jo tenia totes les meues il·lusions i les meues esperances que es trencaven de cop. En eixe moment tenia davant de mi el final de l’any més horrorós de la meua vida i havia de repetir, en castellà, què em passava.”
I Zahia ho va fer. Reconeix, entre trista i indignada, que sí que va tornar a contar en castellà què li passava. “De forma natural, unes altres vegades que m’ha passat una cosa així, he estat la primera que he dit que no, que no canviaré de llengua perquè el meu dret és poder expressar-me en la meua llengua, però ara et seré sincera, en eixe moment no vaig poder”, diu.
“Sagnava, em feien una ecografia i hi havia una sospita d’embaràs ectòpic, que és molt perillós. Jo estava morta de por i l’únic que vaig fer va ser canviar de llengua”, afegeix amb un deix de tristesa difícil de contenir.
És literalment impossible que no l’entengués
La infermera sí que era valencianoparlant i quan va veure l’astorament de Zahia va voler justificar la metgessa dient que havia vingut d’una altra comunitat autònoma. Zahia li va preguntar quant de temps feia que exercia la medicina a València. Després d’una mica de silenci, li va contestar que no feia gaire temps. Zahia no s’ho va creure i encara li va insistir que aprendre català és fàcil. Com l’italià. “No és el mateix”, li va respondre la metgessa. “És literalment impossible no entendre el valencià. És no voler fer cap esforç o pensar, com que no és com l’italià, per exemple. El meu pare pot entendre el valencià, i ell ve d’un país àrab on la llengua que parlen ni tan sols és llatina. Per què una persona que parla castellà no pot? No té trellat!”
“Emocionalment, el que pitjor em va caure va ser que tu entres allí, a urgències, enmig de les festes de Nadal, tens por i t’expliques i en comptes de rebre empatia et diuen ‘háblame en castellano’. De veritat no podies entendre’m? De veritat vols que et repeteixi una cosa que em fa tant de mal?”, recorda trasbalsada.
Al llarg de la conversa, Zahia reconeix que el personal que treballa als hospitals públics valencians pateix molt d’estrès i tenen unes jornades laborals i unes condicions que haurien de millorar. Tampoc no discuteix la professionalitat de la metgessa que la va atendre, però matisa: “No entenc encara per què una persona que fa una feina molt important i cobra el seu sou dels meus impostos té dret a no entendre’m.”
Plataforma per la Llengua, l’entitat on treballa, durà el cas de Zahia a la Sindicatura de Greuges i al servei d’atenció al pacient de la Conselleria de Sanitat Universal. Com ella mateixa explica, moltes dones passen pel mateix tràngol i perden el seu embaràs durant el primer trimestre de gestació. És un moment dolorós i sensible que costa d’entendre i d’explicar. Un moment en què tota l’empatia rebuda és poca. Només demana que quan això els passe a més dones puguen rebre l’empatia que necessiten i expressar el dolor amb la seua llengua.
“Quan vaig tornar a ma casa i tenia les caixetes per als meus pares, em va agafar un no sé què, i vaig pensar: ‘I encara he de fer jo l’esforç de canviar de llengua?’”, s’exclama per acabar la conversa.
