27.04.2021 - 06:00
Laura Filardo-Llamas. Diversos estudis mostren la important funció de les metàfores en la comunicació sanitària i pública. Amb l’arribada de la pandèmia per la COVID-19, s’han activat no sols marcs habituals, com el de la guerra, sinó un ús creatiu de les metàfores, particularment rellevant en el cas dels vinyetistes. En aquest article es presenta una visió de diferents metàfores utilitzades en vinyetes, tant en espanyol com en anglès, amb l’objectiu no sols de recopilar diferents usos metafòrics sinó també de reflexionar sobre la funció avaluativa de la metàfora i com aquesta contribueix a reflectir diferents visions de la realitat. Els exemples recollits només mostren com es legitimen o deslegitimen determinades accions socials i polítiques, i també que aquests usos apel·len amb freqüència a determinats coneixements contextuals.
Paraules clau: metàfora, COVID-19, vinyetes, anàlisi del discurs, constructes.
Què són les metàfores i per què les utilitzem?
Al llarg de la pandèmia per COVID-19, ha estat freqüent trobar en els mitjans de comunicació diferents usos lingüístics que han sorgit per a descriure i explicar una malaltia fins ara desconeguda. L’aparició d’expressions com ara «lluitar contra el virus», «entrar en la desescalada», «guardar la distància social» o «hibernar l’economia» és resultat de l’ús de metàfores, que es defineixen com a mecanismes cognitius que permeten comprendre i explicar la realitat en establir correspondències entre dos dominis conceptuals (Lakoff i Johnson, 1980). Les metàfores funcionen com una fotografia de la realitat, ja que a través d’aquestes correspondències no sols veiem el món, sinó que mostren també un enquadrament i posicionament específic de la persona parlant, o fotògrafa, i poden ser interpretades de diverses maneres pels qui les veuen o escolten. Les metàfores, per tant, a més del seu valor explicatiu, comporten també una càrrega ideològica clara i són fàcilment manipulables.
«Les metàfores funcionen com una fotografia de la realitat, ja que mostren un enquadrament i posicionament específic de la persona parlant»
Podem veure com funciona una metàfora, per exemple, en la descripció de la pandèmia per part de representants públics, com la que va realitzar el president del Govern espanyol quan la va qualificar d’una «guerra contra un enemic criminal que arrabassa vides» (Sánchez, 2020). La paraula guerra hi activa un marc cognitiu que es basa en la violència i l’oposició entre dos participants fonamentals: el virus –el qual es caracteritza com l’enemic que cal batre– i la societat que lluita per combatre’l. Aquesta conceptualització de la societat com un exèrcit o soldats es pot reelaborar en funció de les diferents necessitats comunicatives, de tal manera que s’emfatitze, o perfile, els treballadors sanitaris com l’exèrcit que lluita contra el virus –«tots ells treballen units per a guanyar la guerra al virus amb els nostres més de 350.000 professionals del Sistema Nacional de Salut» (Sánchez, 2020)– o a la societat en el seu conjunt: «en aquesta guerra irregular i estranya que ens ha tocat viure o lluitar, tots som soldats» (Villarroya, 2020). Les correspondències que s’estableixen entre la guerra i la pandèmia de la COVID-19 no són casuals i generen una estructuració conceptual subjectiva en la qual es perfilen determinats components (Semino, 2008): l’existència d’una oposició entre l’enemic (el virus) i els qui lluiten en contra (la societat o els treballadors essencials), els mitjans (neteja i distància física) o absència d’aquest per a participar en la batalla, així com la perillositat del virus (i, per extensió, els seus portadors) i la responsabilitat individual. La reflexió sobre l’ús del marc bèl·lic en l’àmbit acadèmic, encapçalada per la iniciativa col·laborativa #ReframeCovid (Olza, 2020), i el mediàtic (Garrido Díaz, 2020; Tisdall, 2020) mostra que l’ús de la metàfora no és innocu, sinó que a més té uns clars efectes ideològics i emocionals (Flusberg, Matlock i Thibodeau, 2018).
Explicant la pandèmia: metàfores i vinyetes
Partint de la utilitat de la metàfora com a mecanisme d’estructuració conceptual, podem assenyalar que diversos aspectes de la metàfora es poden emfatitzar en funció de les necessitats comunicatives de cada moment. Si bé el tractament discursiu de la COVID-19 pot centrar-se en diferents elements (Filardo-Llamas, 2020a; 2020b), un dels aspectes rellevants és l’ús de la metàfora per a construir i avaluar discursivament les accions de participants socials i polítics. Dins d’aquests participants podem incloure no sols la caracterització del virus (què és i com es reprodueix), sinó també una descripció dels diferents grups socials que s’enfronten a la malaltia, tant per ser portadors del virus com per intentar erradicar-lo, i dels diversos actors polítics que decideixen sobre la gestió de la pandèmia.
Si bé la crítica a l’ús del llenguatge bèl·lic esmentada amb anterioritat ha abordat fonamentalment com els actors polítics han explicat la pandèmia a la societat, alguns dels usos més creatius de metàfores alternatives recollides en la base de dades col·laborativa #ReframeCovid (Olza, 2020) provenen d’altres fonts. Entre aquestes són particularment interessants les vinyetes, que es poden entendre com la resposta visual i amb freqüència humorística a l’actualitat. A través de l’humor, en aquestes vinyetes es mostra no sols la realitat del virus sinó també una avaluació de la gestió política de la pandèmia. Diversos estudis relacionats amb l’ús metafòric en les vinyetes han explorat aquesta capacitat avaluativa (Domínguez, 2014; 2015) en la qual influeixen el posicionament de l’autor i també el coneixement compartit amb la seua audiència. Moltes d’aquestes vinyetes són accessibles en grans bases de dades disponibles en Internet o en publicacions impreses, tant de caràcter informatiu com d’opinió. Les vinyetes, a més, són interessants des del punt de vista comunicatiu pel seu caràcter multimodal, ja que la metàfora no sols s’evoca a través de la paraula sinó també mitjançant la relació entre aquesta i la imatge (Forceville 2020; Forceville i Urios-Aparicio 2009).
Amb la finalitat de recollir exemples que permeteren explicar diferents usos metafòrics, s’ha acudit a diverses fonts. Per als exemples en llengua anglesa, s’han realitzat cerques en les bases de dades Politicalcartoons i Cagle.com, principalment. Aquestes cerques s’han articulat entorn de dos paràmetres: COVID-19 i marcs metafòrics ja presents en la col·lecció #ReframeCovid (Olza, 2020), de la qual també s’han obtingut alguns exemples. Als resultats obtinguts s’han afegit il·lustracions de les publicacions The New Yorker, principalment perquè observacions informals mostraven que els vinyetistes amb freqüència han activat marcs metafòrics de manera molt creativa, i China Daily, en un intent de recopilar vinyetes no produïdes en el context occidental. Per als exemples en espanyol, s’han estudiat vinyetes d’El Diario, ABC i El Mundo principalment. La cerca s’ha completat amb algunes referències obtingudes en el cercador d’imatges de Google amb la combinació de paraules «COVID-19 + marcs metafòrics específics».
Metàfora i política, la polarització de la pandèmia
Si bé el marc bèl·lic de la guerra ha amerat part de la comunicació pública sobre la pandèmia tant en l’àmbit polític (Ceccarelli, 2020) com en algunes xarxes socials (Wicke i Bolognesi, 2020), s’observa també una variada creativitat metafòrica en les vinyetes polítiques, tant per a descriure el virus com el progrés de la pandèmia i els diferents actors socials.
Un ús freqüent de la metàfora en les vinyetes consisteix en la visibilització del virus mitjançant la seua equiparació a una persona, un animal, una força de la naturalesa o fins i tot un monstre o alienígena (Llopis-García 2020b). Així s’emfatitza la seua existència i perillositat, alhora que es critiquen diferents comportaments socials i es (des)legitimen algunes decisions polítiques. A tall d’exemple, assenyalem la conceptualització del virus com un ocell depredador (figura 1) disposat a menjar-se els cucs quan isquen de sa casa (Elizabeth McNair, The New Yorker, 11/05/2020) acompanyats del comentari «els experts diuen que és segur eixir de nou» que no sols contribueix a assenyalar l’encara existent perillositat del virus –dotant de visibilitat gràfica un virus invisible– sinó que, implícitament, critica l’obertura dels confinaments. En el context espanyol, és habitual que el virus aparega personalitzat i en un diàleg amb altres virus, celebrant la possibilitat d’expandir-se gràcies a alguns comportaments com les protestes i cassolades del mes de maig contra la gestió de la pandèmia (Martí, 2020).
Figura 2. Un ús freqüent de la metàfora en les vinyetes consisteix en la visibilització del virus mitjançant la seua equiparació amb una persona, un animal, una força de la naturalesa o fins i tot un monstre o un alienígena. Així s’emfatitza la seua existència i perillositat. A dalt, vinyeta de Puebla titulada «Barajas. Todo controlado», publicada en el diari ABC el 13 de juliol de 2020.
La metàfora forma part de l’estructura narrativa de la vinyeta, però a més la seua interpretació està determinada pel context, com es veu, per exemple, en la vinyeta publicada per Puebla en ABC en la qual un virus disfressat de persona passa lliurement el control de seguretat d’un aeroport (figura 2). El text d’aquesta vinyeta té una doble funció: d’una banda, estableix un ancoratge contextual a través de la paraula Barajas, nom de l’aeroport més gran del país, que a més genera un posicionament de l’autor i critica l’obertura de les fronteres a Espanya. D’altra banda, la interacció multimodal entre la representació metafòrica del virus com una persona i el text de la vinyeta –«tot controlat»– evoquen tant el «control» aeroportuari i la resposta de les autoritats davant la possible propagació del virus en aquests espais com, gràcies a la polisèmia d’aquesta paraula, també funcionen com a estímul que activa l’avaluació cognitiva i emocions del receptor de la vinyeta: el significat del text s’entén com a irònic, ja que el virus entra al país i per tant no hi ha res controlat, emfatitzant així la crítica de les decisions polítiques.
Llig l’article complet a a web de Mètode.
Com citar aquest article: Filardo-Llamas, L. (2021). Tsunamis, waves, Quixotes, and KO-vid: Metaphors about the pandemic as seen in cartoons. Metode Science Studies Journal, 11, 14-20. https://dx.doi.org/10.7203/metode.11.18273
Laura Filardo-Llamas és professora titular en Llengua i Lingüística Anglesa en el Departament de Filologia Anglesa de la Universitat de Valladolid (Espanya). La seua àrea principal d’investigació és l’anàlisi crítica del discurs des del prisma de la lingüística cognitiva. El seu interès principal radica en l’explicació de la construcció discursiva dels conflictes polítics i culturals i la (des)legitimació discursiva de les accions polítiques.
