01.08.2022 - 21:40
Aquest mes d’agost ha començat amb un augment important de la tensió entre Kossove i Sèrbia, amb trets a la frontera i amenaces d’invasió. La guerra d’Ucraïna, que el dia 24 farà mig any que va començar, ha creat un clima d’inestabilitat mundial que podria créixer de manera excepcional si alguna d’aquestes cinc grans crisis es compliqués encara més o esclatés en forma de conflicte armat.
1. Taiwan-Xina
D’ençà que va començar la guerra d’Ucraïna, moltes mirades s’han centrat en Taiwan. Fa dècades que la situació entre la República Popular de la Xina i la República de la Xina-Taiwan és molt tensa en termes militars, però des que la Xina va aixafar la revolta democràtica a Hong Kong, la pressió sobre Taiwan no ha parat de créixer.
La Xina considera Taiwan una província rebel, i Taiwan, després de dècades de considerar-se el representant legítim de la Xina, ara es planteja la independència. De fet, Taiwan és un país independent que manté relacions diplomàtiques amb catorze estats de manera oficial i amb altres de manera no oficial.
Entre aquests, hi ha els Estats Units, que tot i no reconèixer diplomàticament Taiwan, li proporcionen tota mena d’ajut, especialment militar. I pot ser, precisament, la visita a l’illa de la presidenta del congrés dels Estats Units la que desencadeni una situació complexa.
Nancy Pelosi farà una ronda aquest agost per diversos països asiàtics que inclourà Taiwan. Serà la visita de més alt rang d’un polític americà en dècades. La Xina ha reaccionat a l’anunci de manera molt violenta, afirmant que era una violació de la seva sobirania i amenaçant, fins i tot, d’impedir l’aterratge de l’avió oficial que portarà Pelosi a l’illa. Avui, Pelosi és a Singapur, en la primera etapa de la ronda, i pot ser que anés a Taiwan aquesta setmana mateix.
2. Casaquistan-Rússia
El Casaquistan és el gegant adormit de l’Àsia Central i s’ha vist somogut enguany per una revolta popular i per les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. El Casaquistan és un gran productor de petroli i tradicionalment havia estat un aliat de Rússia, però el desencadenament de la guerra a Ucraïna i la crisi que ha causat en l’exportació del petroli i el gas ha allunyat els dos països.
Diversos gests simbòlics del govern casac han provocat la indignació del Kremlin. Un primer va ser la decisió de deixar de celebrar la desfilada del 9 de maig, que a l’antiga Unió Soviètica era la desfilada de la victòria sobre els nazis i que Putin ha instrumentalitzat els darrers anys per als seus projectes. El segon gest ha estat el d’haver acollit uns 12.000 refugiats russos als quals el govern casac ha donat permís per a treballar-hi.
Les darreres setmanes de juliol la tensió entre Rússia i el Casaquistan ha pujat de to amb declaracions com més va més dures d’un govern cap a l’altre. Rússia comparteix amb el Casaquistan la seva frontera més llarga, de manera que qualsevol conflicte entre els dos països assoliria grans dimensions.
3. Ucraïna-Rússia
El 24 d’agost farà mig any que va començar la guerra d’Ucraïna, i és un moment particularment delicat. Després del fracàs de l’ofensiva inicial russa, el Kremlin ha desistit de provar de controlar tot Ucraïna i ha concentrat les seves forces al Donbass. Però, així i tot, d’ençà de fa unes setmanes, pràcticament durant tot el mes de juliol, el conflicte està molt aturat, amb molt pocs combats i moviments de tropes.
Els analistes consideren que això es deu, sobretot, a l’esgotament de les forces russes, que no tenen prou contingents per a continuar l’ofensiva. En aquest sentit, hi ha molta expectació per a comprovar si a mitjan mes d’agost el conflicte revifa i Rússia intenta una nova escalada. Si no fos així, aleshores es confirmarien les dificultats de l’exèrcit rus, i d’aquesta manera, els conflictes que es poden obrir per part de Sèrbia als Balcans prendrien un altre caire, perquè probablement serien coordinats amb Rússia amb la intenció d’ocasionar inestabilitat en un altre punt geogràfic important per a l’OTAN.
4. Kossove-Sèrbia
L’agost també ha començat amb un augment de la tensió a la frontera entre Kossove i Sèrbia. A banda i banda de la frontera hi ha minories de l’altre costat que van quedar integrades dins les fronteres creades en el moment de la independència però que voldrien canviar d’estat.
El govern kossovès ha accedit a retirar les mesures que havien causat els incidents de diumenge, però el govern serbi ha alçat el to de la retòrica amb un discurs que recorda molt el que va fer servir Putin setmanes abans de la invasió d’Ucraïna. L’OTAN, que hi manté una força permanent, la KFOR, ha advertit que està preparada per intervenir-hi si cal i Rússia ha respost amb molta duresa solidaritzant-se amb Sèrbia. Curiosament, Espanya, malgrat ser membre de l’OTAN, també ha expressat el seu suport a Sèrbia durant una visita de Pedro Sánchez el cap de setmana.
5. Bòsnia
De tots els conflictes que hi ha als Balcans, el de Bòsnia és el més perillós. Les relacions entre els bosnians, els croats i els serbis són en el seu punt més baix d’ençà del final de la guerra i qualsevol provocació podria tornar a desencadenar un gran conflicte.
Principalment, hi ha dues situacions delicades. La primera té a veure amb la República Sèrbia de Bòsnia, una de les dues entitats que formen el país. Immersa en un procés creixent de separació, la República Sèrbia ha anunciat que aquest agost mateix prendrà mesures per a separar el seu exèrcit, la seva hisenda i el seu sistema judicial dels sistemes federals de Bòsnia. La decisió encara no s’ha concretat, però si ho fa, significarà el final de l’equilibri delicat de les institucions federals de Bòsnia.
I encara que això no acabés passant ara a l’agost, la situació serà molt difícil en les eleccions previstes a l’octubre. Després de la guerra, el país es va dividir en la República Sèrbia de Bòsnia i la Federació de Bòsnia i Hercegovina, agrupant la població bosniana i croata. Però els croats exigeixen una reforma del sistema electoral per a comptar com ells mateixos i els bosnians diuen que una reforma així donaria massa poder a croats i serbis, cosa que els marginaria a ells. Si no s’arriba a un acord aviat, la situació pot esdevenir molt perillosa a la tardor.
