14.09.2016 - 22:00
|
Actualització: 14.09.2016 - 22:41
Molt probablement, tothom encara té ben fresca la frase ‘Rita ets la millor, ets la batllessa que es mereix València’, pronunciada per Mariano Rajoy, i de la qual, segurament, el president espanyol es deu haver penedit més d’una vegada. Això passava el 21 de maig del 2015. Aquell mateix dia la fiscalia de València obria investigació per les factures de l’equip de Rita Barberá per valor de 278.000 euros, denunciades per Compromís sota l’etiqueta de ‘RitaLeaks’. Tot plegat, només tres dies abans d’unes eleccions municipals en què la batllessa optava a ser reelegida per enèsima vegada.
Aquest bany de masses a la plaça de bous de València, amb Rajoy al capdavant, volia escampar el fum de la polèmica. Barberá havia vist passar moltes investigacions ben de prop, com la del cas Gürtel i la del cas Nóos, i sabia que el millor remei era plantar cara i fer com si no passés res.
Malgrat l’ensabonada de Rajoy, Barberá va perdre les eleccions del 24 de maig, amb què s’acabaren vint-i-quatre anys al capdavant de l’Ajuntament de València. Finalment, ni tan solament va recollir l’acta de regidora. La retirada de la primera línia política i el pas dels dies feien sospitar que el cas ‘RitaLeaks’ cauria en l’oblit. Si la impunitat era una sensació, el mes de juliol es convertia gairebé en certesa, perquè fou escollida senadora, amb la qual cosa automàticament adquiria la condició d’aforada. Més que una retirada d’or, la seva col·locació al senat espanyol va ser llegida en clau de tàctica judicial, pel que li pogués deparar el futur.
‘Eixirà merda a dojo’
El qui avisa no és traïdor, diuen. Marcos Benavent, presumpte comissionista d’Alfonso Rus en la trama de cobrament de comissions del cas Imelsa, ja havia avisat: ‘Eixirà merda a dojo.’ Ho va dir abans d’entrar en un jutjat de València i començar a col·laborar amb la justícia. I la porqueria va acabar eixint.
Els fets es van precipitar el gener del 2016. La fiscalia anticorrupció i la Guàrdia Civil van escometre el cas Taula, derivat del cas Imelsa, i van detenir uns quants alts càrrecs del PP valencià per a investigar-los delictes contra l’administració: prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, suborn, frau i falsedat. Entre els detinguts, polítics molt acostats a Barberá, com ara María José Alcón o la seva mà dreta, María del Carmen García Fuster. El cèrcol sobre Barberá es començava a estrènyer, sobretot quan el jutge del cas, Víctor Gómez, investigava nou regidors dels deu que té el PP a l’Ajuntament de València.
El torn de Rita Barberá havia arribat. Era qüestió de setmanes i la condició d’aforada no podia sinó retardar els esdeveniments. Al juliol la fiscalia del Tribunal Suprem va sol·licitar a aquest tribunal –l’únic que pot jutjar-la a causa de la condició d’aforada– que designés un magistrat instructor i obrís causa contra ella per un presumpte delicte d’emblanquiment al grup municipal del PP del consistori.
Finalment, ahir el Tribunal Suprem va moure fitxa i va obrir-li causa per a indagar quin paper tenia en la trama per la qual ja és investigat gairebé tot el seu equip. La investigació ja és un fet, motiu pel qual ha estripat el carnet del PP. Tanmateix, no ha plegat de senadora: Barberá vol continuar essent aforada per si la justícia vol investigar-la per uns altres casos, com ara ‘RitaLeaks’. El temps i la justícia ho diran.
