14.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 15.11.2022 - 08:03
Aquest cap de setmana l’he passat a Elx i he pogut constatar de primera mà, especialment en el sopar dels premis el Tempir, la fermesa, la valentia i la gran quantitat de gent que treballa per la nostra llengua al sud del sud. Però també una realitat apassionant que feia temps que volia seguir més de prop: que el català es va expandint territorialment per la frontera sud, més enllà del límit que pensàvem que tenia. Tant que potser haurem de revisar aquella frase que fa anys que identifica els límits de la llengua i del país –“de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”. Perquè el català, després de segles d’absència, sembla que reviscola a Oriola i en més poblacions del Baix Segura.
El català, de fet, havia estat la llengua d’Oriola fins a final del segle XVIII, quan per processos diversos va desaparèixer –tret de Guardamar i de la pedania oriolana de Barba-roja, on s’ha mantingut viu fins avui. Malgrat això, Oriola ha conservat ben vius durant tots aquests segles els símbols de la seua identitat en la memòria de la gent i potser per això (igual com també passa a Catalunya Nord) la llengua és acceptada com un pas natural quan algú vol aprofundir en la pròpia identitat. A l’entrada de la ciutat pel camí de Crevillent la ciutat et rep amb l’arc de Sant Domènec sobre el qual lluu l’Àngel Custodi del Regne de València amb les quatre barres catalanes. I jo diria que hi ha poques ciutats on n’hi haja tantes i pertot arreu. Barres que són directament l’escut de la ciutat i que llueixen a la senyera de la ciutat, acompanyades de dos oriols, els ocells que li donen el nom.
Quan, durant la transició del franquisme, la Generalitat Valenciana va proclamar la Llei d’Ús i Ensenyament, es va cometre el gran error, immens, de declarar que les comarques històricament castellanoparlants del País Valencià restaven exemptes de l’ensenyament del català i en català. Però, malgrat això, per les iniciatives voluntàries de molta gent, especialment al sud s’ha anat avançant en el coneixement, el reconeixement i l’ús de la llengua. Fins al punt de poder dir ja que hi ha un cert reviscolament del català al Baix Segura, incipient encara i minoritari, però prou evident per a reclamar l’atenció.
I ens trobem, per exemple, amb el cas de David Sánchez Pacheco, un autor teatral en català que ha guanyat tant el premi Ciutat d’Alcoi de Teatre com el de la Diputació d’Alacant i que és nascut a Torremendo, una partida rural d’Oriola, en un ambient completament castellanoparlant. O el grup el Kamión de la Basura, també d’Oriola, que, després de créixer cantant en castellà durant més de deu anys, han decidit d’incorporar ara al seu repertori cançons en català com aquesta encomanadissa “Bota-li”.
Però el fenomen no es limita a rutilants noms individuals o a accions concretes. Pancho, el cantant de Zoo, també és d’Oriola, per exemple. Perquè hi ha molta gent jove del Camp d’Elx o de comarques veïnes que s’han instal·lat a Oriola, per la pressió urbanística, però mantenint el català i retornant-lo, doncs, a la ciutat. I hi ha gent del Baix Segura que ha decidit de parlar en català als seus fills, després de tants segles. En aquest interessant documentari en trobareu alguns testimonis. Fins i tot ja s’ha fet un casament en català a la casa de la vila d’Oriola i la biblioteca de la ciutat ha incorporat un repertori de llibres en català que ha posat a l’abast dels ciutadans.
Enmig de l’actual clima de pessimisme, sovint realista però a voltes exagerat, sobre la salut de la llengua catalana, situacions com aquesta o notícies com la que publicàvem fa pocs dies sobre Andorra, on per primera vegada en més de vint anys el català ha esdevingut la principal llengua materna de l’estat, aporten un contrapunt que no hauríem de menystenir. Ben al contrari.
PS1. Continuant amb la polèmica sobre la reforma de la sedició, us recomane molt aquest article de Josep Casulleras que publiquem avui, en què es revela quina seria la possible via per a rehabilitar Oriol Junqueras i fer que es pogués presentar a les eleccions.
PS2. Heus ací un bon mapa dels límits històrics del català al sud.
