De Salses a Cantallops, i de Cantallops a casa

Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó ja són a Catalunya. Com ja va fer primer Carles Puigdemont i Clara Ponsatí i després Valtònyc, a primera hora del matí els exiliats han volgut passar la Porta dels Països Catalans, a Salses (Rosselló), que marca el límit septentrional del país. Una manera de dir que això ja està, que ja poden tornar a casa. Amb una forta tramuntana que bufava, els esperava Lluís Puig –que, com Carles Puigdemont i Toni Comín, encara no pot tornar a casa– i una nodrida representació independentista que anava de Jordi Turull a Anna Gabriel passant per Xavier Antich, Teresa Jordà i nombrosos amics i coneguts dels exiliats. Aplaudiments, abraçades i a continuar la ruta, en una àmplia comitiva de cotxes per a passar plegats la frontera de l’estat espanyol, aquell del qual havien escapat per la imprevisibilitat judicial i que, irònicament, ha arxivat la investigació per terrorisme contra tots de manera també imprevisible. El jutge Manuel García-Castellón, el que va retorçar una causa que tenia adormida per fer-la sortir de l’àmbit d’aplicació de l’amnistia, es va descomptar d’un dia i va cometre un error fatal que ha dut el procés judicial a un atzucac sense cap més camí que arxivar el cas. Si en unes altres causes els jutges breguen per no aplicar l’amnistia, la seva s’ha ensorrat com un castell de cartes.

La parada següent era a Cantallops (Alt Empordà), poble de Wagensberg i indret escollit per a escenificar el retrobament. Els retrobaments, de fet. Dels cinc exiliats amb Xavier Vendrell, Marta Molina i Oriol Soler, que també havien estat encausats pel cas del Tsunami. De Wagensberg amb la seva mare. De Campmajó amb el seu entorn gironí. I de Rovira amb la plana major d’ERC i, especialment, Oriol Junqueras, amb qui les darreres setmanes s’ha evidenciat el trencament. La majoria d’aquests nous exiliats pel Tsunami Democràtic han estat fora d’ençà de final de l’any passat, però Rovira feia més de sis anys que vivia a Suïssa. Se n’hi va anar el 2018, quan la Generalitat encara era regida pel govern espanyol sota l’article 155 i l’independentisme patia per trobar un candidat que pogués investir president. El 21 de març de 2018, un dia abans del ple d’investidura de Jordi Turull, el jutge Pablo Llarena va citar per a l’endemà passat Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Marta Rovira per a revisar-los la situació de llibertat condicional. Els pronòstics eren els pitjors i, després de la votació fallida per a la investidura de Turull, Rovira, Bassa i Forcadell van renunciar com a diputades. L’endemà Llarena va empresonar-los a tots excepte a Rovira, que no s’hi va presentar. Com que feia dies que se sentia seguida, el marit de Rovira va conduir fins a Madrid acompanyat d’una diputada d’ERC que s’hi assemblava per tal que ella se’n pogués anar. Quan la majoria de l’exili s’acumulava a Bèlgica, ella va elegir Suïssa, estat compromès amb la defensa dels drets humans i seu de les Nacions Unides i moltes entitats de drets civils. Una via que havia obert poc abans l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel –que avui formava part de la comitiva d’acompanyament del retorn dels exiliats–, i que amb els anys s’ha demostrat sòlida per les negatives constants a col·laborar amb les autoritats espanyoles en casos de naturalesa política.

Quan Rovira se n’anà de Catalunya no havia passat ni mig any del referèndum del Primer d’Octubre i la proclamació d’independència. ERC tenia 32 diputats i s’havia quedat a 12.372 vots de ser la primera força independentista. Rovira va viure de Suïssa estant el cicle guanyador d’ERC –primera força en les eleccions espanyoles i municipals del 2019, i presidència de la Generalitat el 2021–, però també la successió de cops en les darreres quatre cites amb les urnes. Durant aquest temps, ERC s’ha fet gran i s’ha tornat a desinflar, però sempre amb Rovira implicada a la sala de màquines del partit. A causa del darrer cop va anunciar que deixaria la secretaria general al congrés nacional que es farà al novembre, però fins llavors té un camí difícil que, si més no, ara podrà transitar en persona. Mentre negocia amb el PSC i Junts la investidura, mira d’apagar l’incendi per l’escàndol pels cartells dels germans Maragall i les campanyes de joc brut polític i també malda per trobar un relleu al capdavant del partit que superi l’actual divisió entre Oriol Junqueras i ella. Poca broma. Mostra de la importància que té és que després de Cantallops se n’ha anat a la seu nacional d’ERC, a Barcelona, per participar personalment en l’executiva que ha de tractar el cas dels cartells i, a la tarda, serà al consell nacional del partit.

L’impacte emocional del retorn més de sis anys després s’ha evidenciat quan s’ha fos en una abraçada molt sentida amb una colla d’amigues seves de Vic, que l’esperaven amb samarretes de “Free Rovira” i un ram de flors. També, en el discurs encès en què ha instat a recuperar d’una vegada la unitat independentista i ha dit que tornava per reprendre la feina que havien deixat a mitges. Un discurs que, tot sigui dit, no casa bé amb un hipotètic pacte d’investidura de Salvador Illa. “Això d’avui és una victòria. Fa massa dies que l’independentisme no celebra res, i ho ha de celebrar. Ha de ser un doll d’energia positiva per a tornar-nos a aixecar”, ha dit. Ha agraït la solidaritat de molta gent dels Països Catalans, però sobretot de suïssos, que els van ajudar a establir-s’hi i a poder defensar l’autodeterminació de Catalunya: “Hem construït família. Ens van ajudar sense demanar-nos res. Sabien que ens havien d’ajudar perquè és la lluita de tot un poble.”

🔴Marta Rovira s'abraça amb les seves amigues.

🔶Aquest ha estat un dels moments més emocionats del retorn de l'exili de Marta Rovira https://t.co/LGf8lolyVO pic.twitter.com/0wR5pYrrjP

— VilaWeb (@VilaWeb) July 12, 2024

A Suïssa, Rovira sentia que podia defensar la independència de Catalunya i parlar de democràcia amb la normalitat del debat d’idees lliure, sense temor de ser tancada a la presó o ser víctima de represàlies. Una repressió que ha dificultat la conversa entre els diferents actors polítics i que ha enverinat les relacions personals, però que Rovira confia a poder reconstruir: “Ens volien callats, tancats, silenciats. Claudicant. I sabeu com tornem de l’exili? Més convençudes que mai. […] Hem vingut per acabar la feina que vam deixar a mitges. Hem vingut aquí per unir tot el moviment independentista, perquè només plegades ho farem possible. Quin dia ens vam oblidar que juntes som més fortes? Som aquí carregades encara de més raons que mai per arribar fins al final.” I ha exclamat: “Visca la República catalana en llibertat!”

Acollir com t’acullen

Abans, Ruben Wagensberg ha explicat com havia agraït de tot cor haver tingut una xarxa de suport a Suïssa que li fes l’exili una mica més planer, i ho ha lligat amb la necessitat de tota persona de sentir-se bé quan busca refugi en una terra que no és la seva: “Hem après el valor i la importància de tenir una societat que et convidi a incloure-t’hi. Això ho hem trobat en la gent i l’administració que ens ha acollit i protegit. És l’aprenentatge que ens enduem.” Ha tingut un record, també, per a Lluís Puig, i de Cantallops estant li ha dit que continuaria lluitant pel retorn de tots els exiliats i la fi de la repressió.

Com Wagensberg, Jesús Rodríguez ha elogiat els llaços de fraternitat que han construït entre els exiliats i amb la comunitat que els acollia a Suïssa. “Que es mantinguin al llarg dels anys, preservem la unitat antirepressiva i la unitat de tota mena al llarg de la vida. Estic molt content d’haver-vos conegut”, els ha dit. I Oleguer Serra ha parlat d’una “piscina d’amistat” que els ha unit. “Vam marxar a l’exili per convertir-lo en una lluita, i ho hem fet. L’hem convertit en una lluita contra aquesta causa general contra tot un moviment. Ha estat una gran victòria de país. Continuarem lluitant per defensar el dret de protesta i la llibertat dels Països Catalans”, ha dit.

Josep Campmajó, l’únic que no es va exiliar a Suïssa, ja ha avançat que s’emocionaria. “Diuen que sóc el més dramàtic de tots”, ha reconegut, i ha insistit que encara calia lluitar pel retorn de Puigdemont, Puig i Comín, i per tots els represaliats, com els de l’operació Judes, també encausats per terrorisme. “És una mica estrany tornar d’un exili i anar a un territori ocupat. Penso que, en el fons, sóc jo ara qui torno per acompanyar-vos en l’exili de la llibertat”, ha dit. En acabat, ha llegit un poema de Miquel Martí Pol que semblava escrit per a ell: “I tornaré a Girona quan bufi tramuntana per perdre’m en silenci pels vells carrers que enyoro. I tornaré a Girona sense esperar que em cridin amb tremolor a les cames i els ulls oberts com llunes. Serà un dia de somni quan tornaré a Girona.”

Aquest cap de setmana continuen els actes de benvinguda als exiliats. A les 13.00 Òmnium Cultural els farà una acollida grupal a Barcelona, i a les 18.00 Jesús Rodríguez es retrobarà amb el barri de Sants. Després, a les 20.00, serà Josep Campmajó qui rebrà la càlida benvinguda en un acte a Girona. I demà a les 18.30, Marta Rovira tindrà un gran homenatge a la plaça de la Catedral de la seva ciutat, Vic.