14.01.2021 - 19:50
Ahir l’Idescat va fer públiques les dades de la seguretat social (SS) corresponents al mes de desembre. Són interessants perquè aprofundeixen una mica més en el teixit laboral català i serveixen per a analitzar com s’han repartit els estralls de la pandèmia durant el 2020. Val a dir que el nombre d’afiliacions a la SS a Catalunya el 31 de desembre de 2020 va disminuir d’un 2,2% respecte del mateix període del 2019, fins a 3,37 milions. En xifres absolutes, la davallada interanual va ser, doncs, de 77.400. Recordem una vegada més que els treballadors afectats per ERTO no són donats de baixa de la SS i eren 172.000 en acabar l’any. Per tant, segons la situació final de l’empresa, els afiliats podrien baixar més.
Per mi, hi ha un fet que es destaca. Quan veiem les dades diferenciades per la mena de relació laboral, és clar una vegada més que els autònoms són fets d’una pasta especial i demostren una gran resistència contra les adversitats. Si mai hom els ha posat a prova fins a límits avui encara difícils de valorar, ha estat durant el 2020, i podem comprovar com les afiliacions per compte propi (−0,2%) han baixat molt poc –altra cosa és la situació desesperada en què es poden trobar molts. I, és clar, la baixada és molt menor que en les afiliacions per compte d’altri (−2,6%). Val a dir, com és habitual en el nostre sistema laboral, que en aquestes últimes es destaca la disminució interanual de la gent amb contractes temporals (−8,6%); en canvi, els afiliats amb contractes indefinits van decréixer només d’un 0,4%.
Com hem pogut veure a bastament aquests últims mesos, el repartiment de les baixes ha estat molt asimètric per sectors econòmics i, si es compara amb el desembre de l’any anterior, les afiliacions van disminuir als serveis (−2,5%), a la indústria (−1,9%) i a l’agricultura (−0,8%). En canvi, van augmentar lleugerament a la construcció (0,3%). I, fent un pas més enllà, per sectors, quatre branques van encapçalar la davallada de les afiliacions en xifres absolutes i van acumular més del 75% del descens interanual total. A hores d’ara, ja no sorprèn gaire saber quines són: en relació amb el mateix període de l’any anterior, els serveis de menjar i begudes van perdre 31.000 afiliacions (−14,5%), el comerç al detall 12.500 (−3,7%), els d’allotjament 8.800 (−20,9%) i les activitats esportives, recreatives i d’entreteniment 6.500 (−13,2%). En canvi, les divisions on més van créixer les afiliacions van ser les activitats sanitàries (10.500 i 5,2%), l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria (8.600 i 4,1%) i els serveis de tecnologies de la informació (2.200 i 2,9%). De totes aquestes xifres, jo destacaria l’augment que presenten les tecnologies de la informació, que indiquen una tendència sense aturador de la qual el jovent hauria de prendre bona nota.
Geogràficament, també hi ha hagut diferències notables, sobretot si defugim el valor absolut. Per comarques, en percentatges, on més va baixar l’afiliació és a l’Aran (−10,5%), a l’Alta Ribagorça (−3,7%) i al Barcelonès (−3,4%), tots molt marcats per la desfeta del turisme de tota mena. Per contra, el Montsià i el Baix Ebre (0,8% en tots dos casos) i la Segarra i la Garrotxa (0,4%) són les úniques comarques on van créixer una mica.
Per sexes, la davallada va ser molt semblant, perquè el nombre de dones afiliades va decréixer d’un 2,0% i el d’homes d’un 1,9%. Per edat, sí que cal destacar que les disminucions interanuals s’han concentrat en els afiliats de menys de trenta anys (−7,1%) i de 30 anys a 44 (−4,2%), mentre que entre els més grans els increments han estat positius, sobretot en afiliats de 55 anys i més (3,2%), seguit de les de 45 anys a 54 (1,0%). Per nacionalitats, com era previsible, el decrement interanual dels afiliats estrangers (−2,4%) va ser més alt que no el registrat pels que tenen nacionalitat espanyola (−1,8%).
Ve’t aquí el flaix del mercat laboral en el vessant dels afiliats. Ara, crec que les xifres que surten no reflecteixen exactament la realitat. Per una banda, perquè probablement les baixes globals són molt més altes que no les que s’apunten –avui sota l’aixopluc dels ERTO– i, per una altra, perquè aquesta pantalla quantitativa habitualment eclipsa la qualitativa, que és on bullen els problemes de veritat. I l’olla sembla que és a punt d’esclatar…
