De què s’alimenta Martí Sales?

L’aliment és allò que et manté viu, un element bàsic que t’aporta energia, però també, en un sentit més ampli, és allò que et forma i et conforma. L’aliment és el producte natural sobre el qual es fonamenta la cuina, totes les cuines. I Aliment és el títol del nou llibre de Martí Sales, publicat per Club Editor, que acaba d’arribar a les llibreries. Una obra que va començar a cuinar-se fa cinc anys, que conté gèneres i recursos diversos, que és un viatge cap als records i vivències seves i d’altres, la família, els amics; on hi habiten les rondalles i les històries curioses, on hi cap la poesia, la cançó, l’epistolari. És una festa literària del sentir i del compartir, amb el món de la cuina com a fil conductor o teló de fons, del plaer que pot aportar i del coneixement que se n’extrau. Per a Martí Sales, el llibre s’ha anat fent al mateix temps que ha anat refinant el gust per la cuina, tant cuinada com menjada.

Martí Sales: “Benvinguts al pati del meu oncle Perot, al cor del barri de Gràcia. Al fons del jardí hi ha un barracot on la meva tieta Maria Rosa Vallribera escrivia i traduïa. La tieta es va morir fa uns anys i el barracot va quedar buit. Jo, que aleshores compartia un pis bastant petit, vaig demanar al meu oncle si podia fer feina aquí. I em va dir que sí. És un jardí bastant tranquil, ple de merles i garses i gats i flors… Aliment s’ha cuit aquí i hi ha bona part d’aquest jardí, al llibre.”

I és aquest l’escenari que han triat Martí Sales i l’editora Maria Bohigas per a presentar a la premsa l’aparició del llibre. Un pati amb jardí i barbacoa. El foc va prenent força amb unes pinyes seques, perquè després de la presentació, l’equip de Club Editor courà unes costelletes i unes carxofes a la brasa.

L’obra s’estructura a partir de les lletres de l’abecedari. I així ho fem també nosaltres, per resumir les idees que han aparegut durant la presentació del llibre a la premsa, que ha estat virtual.

Amor i cuina
Maria Bohigas: “El llibre té molt d’un estat d’ànim, un estat enamoradís. Tots els moviments que fa, i en fa molts, són contraris a l’exotisme. Són moviments que es queden en territoris familiars. I això alhora també vol dir moure aquests territoris familiars. És un estat d’enamorament i de curiositat. És un llibre que té a veure amb dues coses essencials que hi són des de les cavernes: menjar i tot el que hi ha al voltant del menjar (la reunió, la trobada, l’intercanvi i l’explicar-se històries). Per tant, és un llibre que treballa sobre dues arrels molt fondes i que són dos pilars també d’un autor que té, molt al cor de la seva personalitat artística, la voluptuositat. I aquest llibre ho transmet molt poderosament. Sí, el llibre té molt a veure amb l’art del cuiner.”

Martí Sales: “La idea em va començar a rondar pel cap fa quatre anys o cinc i la vaig anar treballant i treballant fins que vaig trobar-ne els desllorigadors: històries que vas treballant, menjars que vas cuinant i que vas coneixent, amors que et passen, citacions de llibres que t’ajuden a enfocar… Hi ha aquell paràgraf de Josep Pla on parla de com la Ben Plantada s’enamora d’Eugeni d’Ors i que per això es converteix en una gran cuinera. És allò que l’amor et fa cuinar. Sense l’amor no hi ha cuina, hi ha alimentació bàsica, només. Tu aprens a cuinar per agradar o per donar plaer a algú altre, sigui la parella, els fills, els pares, els amics… Sense aquesta connexió, la cuina només és supervivència. Aquesta beta també travessa el llibre: de com l’amor i la cuina estan molt units. Potser el llibre va començar a escriure’s a partir d’un amor.”

Company de pis, el
Martí Sales: “La cuina també és el foc, és el bressol de la civilització, el lloc on et trobes, el refugi, és el lloc on xerres, on menges i comparteixes. Per enriquir la idea de com pot escriure algú, tenia ganes que l’escriptura d’aquest llibre reflectís que el procés pot ser més col·lectiu del que normalment ens expliquen.”

Continua: “En aquest sentit, un dels detonants d’aquest llibre és un company meu de pis, Daniel Denton, que és un cuiner extraordinari. És d’ascendència birmana i sèrbia, sap molts idiomes i coneix moltes cuines. Un dia menjàvem un curri birmà i l’endemà un arròs xinès o unes costelles americanes o un guisat serbi. I quan t’arriben aquestes cultures tan directament… Menjant-les, em vaig adonar que hi havia molt per explorar en aquestes cuines. Alhora, mentre en Dani m’anava cuinant també m’anava explicant històries. N’hi ha una que vaig trobar extraordinària, que vaig pensar que valia la pena escriure-la. La trobareu en la lletra B.”

Maria Bohigas: “Havia sentit parlar en Martí del seu projecte, de fet, l’havia sentit parlar dels seus descobriments amb el seu company de pis birmà. I no era només una cosa de paraula. També vaig comprovar que el seu gust per la cuina s’anava refinant enormement. Veia la influència d’aquest univers i d’aquest treball i d’aquest aprenentatge. I quan vaig llegir el llibre, vaig tenir una gran sorpresa, perquè la màgia d’aquest llibre és que et posa en l’estat de qui l’escriu i això és una operació molt particular.”

Fons Nèstor Luján
Explica Martí Sales: “Ja tenia clavat l’esperó de la cuina. Perquè treballant a la Biblioteca de Catalunya vaig descobrir el Fons Nèstor Luján. Conté uns dotze mil volums. Va ser una gran font d’aliment. En Luján havia anat recopilant llibres amb el nexe de la cuina, però en realitat tots contenien també una curiositat fonda. Això és el que veritablement els unia. Si t’interessa la cuina, t’interessa saber què significa menjar, què significa compartir un lloc… Hi ha molt bona literatura relacionada amb la cuina i és molt bonic investigar-ho. I vaig anar estirant, estirant, pouant, pouant i em va semblar que bategava una columna, que podia ser molt alimentosa. Ara, no és un llibre exhaustiu ni us resoldrà dubtes sobre l’alimentació. No conté cap recepta. No va per aquí la cosa. Planteja la cultura del menjar com un fet important, no com una cosa banal. I m’agradaria remarcar que he intentat que hi hagi la complexitat que hi ha al món.”

Llibertat
Llibertat formal. El llibre està estructurat com un abecedari. Encapçalant cada lletra hi ha un dibuix (hi han intervingut dinou dibuixants) i li segueix un text, que pot ser llarg o curt, en prosa o en vers.

Martí Sales: “Quan em poso a escriure, no sé cap a on acabarà la idea i és això que em fa tirar endavant. La trempera de no saber cap on vaig. Tampoc en qüestió de format. Vaig descobrir un autor, Eliot Weinberger, amb un llibre que es diu Una cosa elemental, que va publicar Días Contados en una traducció de Ferran Ràfols, que em va destarotar en el bon sentit. Està extremadament ben escrit, hi ha molta informació i molta lírica, també. No m’atreviria a dir que és un assaig ni que és un recull de contes. No sé què és, exactament, ni m’interessa posar-li etiquetes, però m’interessa molt aquesta potència i aquesta llibertat per a explicar i escriure de la manera que et permeti d’arribar més a fons de l’escriptura. Aprofitar el gest de la investigació de l’escriptura i considerar l’escriptura com un lloc on pots aprendre coses. Tant escrivint com llegint. De fet, Weinberger és l’únic autor que poso als agraïments.”

Llibertat Pablo Hasel. Martí Sales ha començat la conferència de premsa dient: “Primer de tot, cagar-me en la justícia espanyola, per haver empresonat Pablo Hasel. Les coses clares.” I al final de la conferència de premsa, Maria Bohigas ha comentat: “Es dóna el cas que fem la presentació d’aquest llibre, on es parla sobre el compartir, sobre el moviment i tot el que s’ha dit. I en parlem el dia que comença la pena de presó en Pablo Hasel per haver exercit el que ell fa. Llegint en Martí i llegint aquest llibre tens la sensació tota l’estona d’algú en llibertat. Què implica anar pel món en llibertat, seguint el teu desig. Hi és tota l’estona, això. Parlar-ne avui, que una persona, si fa no fa de la mateixa edat del Martí, és tancada a la presó… [es fa un llarg silenci], és una conclusió.”

Rondalla
Martí Sales: “En el llibre hi ha la rondalla, perquè per a mi la rondalla és una unitat de narració que vaig mamar de petit amb les rondalles mallorquines, que em sembla un dels grans tresors que tenim en la nostra cultura. Aquesta manera tan condensada i que alhora explica tant, sempre m’ha agradat molt. I era una de les coses que volia treballar en aquest llibre. De la mateixa manera que volia traslladar algunes de les coses que havia après en aquest procés d’investigació dels últims anys. Per exemple, la lletra K és dedicada a l’escriptora Marie Frances Kennedy Fisher, que vaig conèixer i a qui volia dedicar una entrada per donar-la a conèixer. Per mi, la literatura també és això, no solament explicar una història, sinó aportar el que he après. He après molt amb la lectura. De manera que en aquest llibre no poso les meves dèries i prou, sinó les dèries d’altres, que m’agrada compartir.”

Continua: “Les rondalles que apareixen en el llibre són contes que em vénen de petit. Rondalles que m’explicaven o que vaig llegir. Això de les rondalles és molt bonic, perquè són història oral i jo n’he fet la meva versió. Totes les rondalles que hi apareixen tenen a veure amb el menjar. I, de fet, tant les receptes com les rondalles són molt col·lectives i a cada casa es preparen o s’expliquen diferent. I tenen a veure amb el que has rebut i el que trobes.”

Viatge, el
Maria Bohigas: “Aliment és un llibre festiu, festiu oriental. No és un llibre que cuina una gran bèstia, sinó que és un llibre que ofereix tot de platets de gustos variats, que van desfilant l’un darrere l’altre. I que són el reflex d’allò que has portat del viatge. Perquè en el llibre hi ha aquest pati del barri de Gràcia, però també hi ha Mèxic, les Antilles, hi ha universos molt variats. I hi ha el cor de la cultura. Per exemple, en les rutes antigues s’iniciaven viatges per a trobar les espècies amb les quals conservar els aliments. Però el viatge també contenia tot allò que anaves trobant: el descobriment d’altres religions, d’altres literatures, d’altres llengües, d’altres formes de bellesa… I en aquest llibre hi ha aquest vaivé.”

Continua: “Aliment em recorda la idea d’un viatge, amb les seves etapes, les seves sorpreses i com cada descobriment ressona amb tots els altres. No sé si sou lectors d’Anthony Bourdain, que a mi m’agrada molt. Ell parla sobretot de cuina, però també parla dels seus amics, parla de situacions, etc. Cuinar es presta molt a tot això. El llibre d’en Martí també es pregunta què t’alimenta. I per a un escriptor, l’aliment passa molt per la literatura. No és un llibre que tingui com a fil conductor el menjar, sinó que té com a fil conductor el que t’alimenta i el que et procura plaer, com vius el plaer i com el comparteixes.”

Surt un raig de sol i acabem la trobada amb el suggeriment que fa Martí Sales d’uns plats per a acompanyar el llibre: “Recomano uns plats d’un lloc que surt al llibre sense ser citat, que és la Cova Fumada, potser la taverna que més m’agrada de Barcelona. Hi fan un capipota extraordinari; també són extraordinàries les torrades amb allioli, per perdre els sentits; i podeu demanar l’aixafada, que són uns cigrons amb botifarró. I espero brindar, quan puguem fer una presentació del llibre comme il faut!”