05.06.2022 - 21:30
Hi ha unes quantes llibreries mítiques al món, però poques ho són tant com la Shakespeare and Company de París. L’original, és clar, la que va fundar la nord-americana Sylvia Beach el 1919 i que va romandre oberta fins a l’ocupació nazi de 1941. Actualment, a París n’hi ha una d’homònima, que també és importantíssima per a la història de la literatura, i que va ser fundada deu anys després a tocar de la plaça de Saint Michel i que encara avui funciona a ple rendiment.
La llibreria original i, sobretot, la seva propietària han fascinat l’escriptora nord-americana Kerri Maher fins al punt de convertir Sylvia Beach en la protagonista de la novel·la La llibretera de París, un èxit internacional que ha arribat a casa nostra de la mà de l’editorial Navona. No és que fins ara Sylvia Beach no hagi estat un personatge literari recurrent (Hemingway la retrata molt bé, per exemple, a París era una festa i apareix en moltes correspondències dels escriptors que els anys vint i trenta passaren per París en algun moment), però no havia estat la protagonista d’una novel·la d’èxit internacional.
La clau de l’èxit de la novel·la de Maher és que no es limita a traçar la vida de la llibreria i de la seva propietària, sinó que aprofita per fer un retrat molt interessant de la vida cultural de París de la dècada dels anys vint del segle passat. És cert que també apareix cap al final, el 1936, però el gruix de la novel·la se centra en aquests deu anys tan importants per a la història de la literatura, amb la irrupció de tots els membres de la generació perduda nord-americana i d’autors anglosaxons fonamentals, el més important dels quals, James Joyce.
De tot aquest retrat del París dels anys vint, també destaca la descripció de les relacions lèsbiques que es podien permetre les dones en aquella època a la capital francesa. En aquest sentit, Kerri Maher explora a la perfecció la relació que varen mantenir durant molts anys Sylvia Beach i Adrienne Monnier. Monnier era cinc anys més jove i havia obert abans que Beach una llibreria molt important, La Maison des amis des livres, al carrer de l’Odeon. Monnier es va convertir en la principal assessora, amiga i amant de Beach durant més de quinze anys de relació. Va ser ella qui li va aconseguir un local al carrer de l’Odeon, davant la seva llibreria, i aquell trosset de carrer on tenien sengles llibreries, la parella l’anomenava el seu particular paradís Odeònia. Maher ens mostra aquest espai de llibertat per al col·lectiu homosexual, amb salons exclusius i amb una acceptació de les relacions homosexuals que distaven molt del que passava als Estats Units, on imperava la llei seca i la censura, entre més.
De fet, s’ha especulat molt sobre si l’arribada de tants escriptors i artistes americans a París els anys vint era deguda tan sols a circumstàncies econòmiques. És cert que les condicions econòmiques eren molt afavoridores per als americans, perquè França es refeia de la Primera Guerra Mundial, hi havia bones ofertes d’allotjament i el canvi entre el dòlar i el franc beneficiava les butxaques dels joves escriptors que arribaven a la capital francesa, però en molts casos, la llibertat va ser un motiu de primer ordre per a emprendre la fugida d’uns Estats Units com més anava més conservadors. Pocs d’ells –com Hemingway o Joyce– es varen integrar en la vida cultural francesa perquè no dominaren mai la llengua del país d’acollida. El cas més paradigmàtic potser va ser el de Gertrude Stein, una de les primeres a instal·lar-se a París, que parlava un francès horrible, però que va exercir de paraigua i refugi per a molts dels expatriats en els seus primers moments a la ciutat.
Quins varen ser els principals èxits de Sylvia Beah i la seva llibreria? Bàsicament, dos. El primer afectava directament la clientela, el segon forma part de la història de la literatura. La Shakespere and Company va establir d’ençà del primer moment un servei de préstecs de novetats en virtut del qual, per uns pocs francs, els usuaris es podien emportar en préstec la majoria dels llibres que hi havia a la llibreria, això sí, únicament un cada vegada. Aquests carnets de préstec varen ser molt útils per a escriptors amb pocs recursos, com Hemingway mateix, si bé a la pràctica tots els varen fer servir. Si teniu curiositat per saber què varen llegir els usuaris, podeu consultar la web on hi ha totes les fitxes de préstec: https://shakespeareandco.princeton.edu/
El segon gran èxit de Sylvia Beach i la seva llibreria va ser convertir-se en editora de l’Ulisses de James Joyce. L’escriptor irlandès havia començat a publicar el seu llibre per capítols en revistes nord-americanes, però la censura el va prohibir per considerar-lo obscè. Cap editor del món es va atrevir a publicar-lo, però Sylvia Beach sí que va emprendre aquesta odissea. Va ser un procés llarg i complicat que li va dur molts maldecaps, però va arribar a fer onze edicions del llibre i a gestionar traduccions de l’obra a tot el món. Després de moltes friccions amb Joyce, quan l’escriptor va vendre els drets per a l’edició americana li va acabar regalant els drets d’autor dels primers 35.000 exemplars venuts, en un moment en què la llibreria passava per dificultats financeres.
Maher reconstrueix a la perfecció el procés d’edició del llibre i la complexitat de la relació entre James Joyce i Sylvia Beach i ens fa adonar també del masclisme imperant en la societat dels anys vint. Un exemple: al saló de Getrude Stein, els homes passaven a una sala després del sopar i les seves dones quedaven a l’altra, amb Alice B. Toklas, la parella de Stein.
Maher decideix de posar un punt final dolç a l’aventura de la seva llibretera. És el 1936 i Joyce i Sylvia Beach fan les paus. Queden cinc anys més de vida de la llibreria, però no els veiem, només ens l’explica en la nota final, quan sabem que en plena ocupació nazi es nega a vendre a un oficial alemany un exemplar de Finnegans Wake, de James Joyce, precisament. L’oficial amenaça de confiscar-li tots els llibres, però quan torna, la Shakespeare and Co ja no existeix i tots els seus llibres són al pis de la seva propietària, que ja no voldrà tornar a obrir mai més.
