07.01.2022 - 21:50
Charles Bukowski (1920-1994) és un escriptor que no deixa indiferent. O l’odies o l’estimes, no pots fer parts i quarts. Si es pertany al grup dels que l’estimen, entren en joc els matisos i es pot començar a discutir si són millors els seus relats, les novel·les, els poemes o els assaigs, però això només quan ja es forma part dels lectors convençuts per un dels darrers enfants terribles de la literatura nord-americana. A casa nostra, Bukowski és conegut sobretot per les traduccions al castellà, publicades per Anagrama. Per a Jorge Herralde, Bukowski va esdevenir un dels escriptors de capçalera de l’editorial i, de mica en mica, en va anar traduint una part important de l’obra. En català no ha tingut tanta sort. Fins ara. Quid pro Quo, segell que forma part del Gall Editor, va publicar el darrer trimestre del 2021 Correus, la primera novel·la de Bukowski, just cinquanta anys després de la seva aparició als Estats Units.
La sortida al carrer d’aquest volum en català permet de retrobar-se amb un autor políticament incorrecte, groller i tot en alguns moments, capaç de colpejar amb la seva brutalitat la consciència del lector. La traducció de Martí Sales (1979), un dels traductors més reconeguts del moment (a més d’escriptor també a qui seguir), ajuda que no es perdi en cap cas ni un bri de l’essència de Bukowski.
En aquesta novel·la, l’escriptor ens relata per mitjà del seu alter ego, Hank Chinaski, el seu pas per l’oficina de correus, on va treballar dotze anys en dues fases diferents. S’hi expliquen les terribles condicions per les quals havien de passar els treballadors d’aquest servei públic als Estats Units entre els anys cinquanta i el final de la dècada dels seixanta, i també ens serveix per a veure l’evolució personal de l’escriptor aquells mateixos anys: borratxeres gairebé diàries, condicions inhumanes a la feina, parelles que es desfan i que es moren, amors d’una sola nit o promeses de matrimonis amb riques hereves que s’esbocinen en un tres i no res, habitatges infectes, curses de cavalls guanyadores, hipòdroms, motels, diners que s’escapen de les mans, encarregats sàdics, la bogeria…
Ara, gairebé no veiem el procés d’escriptura de Bukowski. Sabem que un dels treballadors de correus li dóna una novel·la perquè la llegeixi, però no sabem ben bé per quin motiu l’escull com a lector zero, i veiem, cap al final de la novel·la, com una de les seves parelles freqüenta escoles d’escriptura que no queden gaire ben parades en el llibre, però del seu art, de la manera en què va començar l’escriptura per a Bukowski, no en sabem gairebé res. Per això, la novel·la és autobiogràfica només en part.
I és curiós, perquè en el pas per l’oficina de correus Bukowski hi esmerça una bona part de la seva vida. És cert que quan deixa la feina és quan comença l’època de més producció i creativitat, però abans ja havia publicat mitja dotzena de llibres de poesia i tres o quatre volums de llibres de relats. A més a més, escrivia articles d’opinió en alguns diaris independents de Los Àngeles, per la qual cosa havia començat a fer-se un nom. Però de l’escriptura no ens en parla gens, com si formés part realment de l’àmbit més privat i amagat i secret de l’autor.
Oferta editorial
Bukowski va treballar a l’oficina de correus fins el 1969, quan va rebre una oferta de l’editorial Black Sparrow Press. L’editor John Martin li va prometre cent dòlars mensuals de per vida. En una carta que va escriure llavors, l’escriptor va dir: “Tinc dues opcions, romandre a l’oficina de correus i tornar-me boig, o quedar-me fora i jugar a ser escriptor i morir-me de fam. He decidit morir-me de fam.”
Conta la llegenda que Bukowski va deixar la feina de correus i va trigar menys d’un mes a acabar la seva primera novel·la. És aquesta que ara ens arriba en la versió de Quid pro Quo, o sigui que es va guanyar molt bé els primers cent dòlars. La relació entre editor i autor es va consolidar a la perfecció, tenint en compte que Bukowski es va mantenir fidel a l’editorial que havia optat per ell quan era un escriptor relativament desconegut i a la qual va publicar la major part de la seva obra literària. També va publicar algunes obres importants, especialment de poesia, amb City Lights Books, l’editorial que Lawrence Ferlinghetti, el poeta més important de la generació beat, havia creat a San Francisco i que va ser cabdal per a la renovació de la poesia nord-americana des dels anys seixanta.
Llegida avui, Correus no ha envellit gens malament. A banda de les peripècies del protagonista, la novel·la explica la devastació de la classe mitjana i baixa als Estats Units, el país de les oportunitats. Dones que sobreviuen amb els xecs de les pensions dels seus ex-marits i gràcies a feines eventuals cada vegada pitjors; blocs d’apartaments mig desballestats que es converteixen en únic refugi per a tota una gernació i un munt de conflictes racials que es poden veure a la mateixa oficina de correus, però també a tota la ciutat de Los Ángeles, un polvorí a punt d’esclatar en qualsevol moment. Aquest és el context vital on es desenvolupa la trajectòria de qui va ser un dels escriptors més influents del món i una de les referències ineludibles de l’anomenat realisme brut, juntament amb Raymond Carver.
Quid pro Quo
Cal que ens aturem un moment en la tasca del segell Quid Pro Quo. Sota la direcció literària d’Antoni Xumet i a l’empara del Gall Editor, aquest segell ha arribat als vint-i-cinc títols optant per literatura internacional de primer nivell traduïda al català. En el catàleg, hi conviuen autors clàssics com Kafka, Stevenson, Madame de La Fayette, Balzac o Dostoievski, entre més, amb clàssics contemporanis com Bukowski mateix, Sam Shepard, Thomas Bernhard o Gonçalo M. Tavares, per posar només alguns exemples. L’editorial s’ha consolidat gràcies a publicar literatura de màxima qualitat amb traduccions impecables, amb l’objectiu de demostrar que avui es pot optar per la gran literatura des d’una vila mallorquina com Pollença. En molts casos, la juguesca ha estat aportar al català texts imprescindibles de grans autors que no eren al nostre abast, fent com més va més normal el fet de llegir en català i afavorint la bibliodiversitat. I se n’ha sortit.
