20.05.2018 - 22:00
Al president i al Govern de la Generalitat,
Ens dirigim a vosaltres com a membres del futur Govern de la Generalitat de Catalunya. En els vostres discursos d’investidura, vau fer referència a una república feminista, però més enllà de la retòrica i del simbolisme, la pràctica quant al desenvolupament de polítiques públiques ens demostra una realitat ben diferent. En la política hi ha, de facto, una acció positiva sistemàtica en favor dels homes: els reserven la gran majoria de quotes de poder i, per tant, calen mecanismes per a revertir aquest monopoli masculí. Tanmateix, després d’haver sabut la composició del govern veiem que la presència de dones al capdavant de les conselleries no arriba ni al 25%: concretament deu de les tretze totals són encapçalades per homes i, per tant, ni tan sols no s’arriba a cobrir allò que marca la normativa vigent en matèria de paritat. I aquesta situació no és nova; la composició de la mesa del parlament n’és un exemple clar.
Entenent que hi ha consens que existeix una desigualtat social per raó del gènere i que calen mesures per a corregir-la, les quotes són mesures vàlides per a començar a generar canvis. Tant de bo que fossin més naturals i menys impositius, però si reconeixem com de profundament arrelades estan les causes que produeixen la discriminació, tot fa sospitar que no s’anirà corregint amb la simple evolució social. I no es pot pretendre assolir una igualtat en situacions de desigualtat estructural si no s’hi cerquen mecanismes d’anivellament social.
L’objectiu immediat de les quotes és assolir un equilibri numèric entre dones i homes. Es pretén que en una organització o en algunes de les seves posicions determinades no hi hagi més del 60% o menys del 40% de persones d’un mateix sexe. Tot i això, les quotes tenen finalitats a llarg termini orientades al canvi estructural cap a una igualtat real entre totes les persones, a través d’accelerar i facilitar la participació de les dones en els diferents àmbits de la societat.
Per aquests motius ens hem volgut dirigir als qui conformareu el govern, perquè més enllà dels discursos, si volem demostrar que el projecte republicà és una oportunitat per a millorar les nostres vides, cal que actuem en conseqüència, i una política feta per a les dones és aquella que ens inclou com a subjecte i no com a objectes i que prioritza aquelles polítiques públiques que situen la vida al centre, és a dir, les necessitats de tota la població i no principalment les dels homes, com passa ara. I, evidentment, un govern en què solament tres de les tretze departaments siguin dirigits per dones no n’és un que doni senyals d’anar posant les seves necessitats al centre. Si les catalanes som el 51% de la població de Catalunya, com és que no ens ha estat reservada ni una quarta part de les conselleries?
De moment, comencem malament…
Ben cordialment,
Subgrup parlamentari de la CUP-CC.
