17.11.2017 - 22:00
Una catifa enorme, grandíssima, s’està aixecant aquesta tardor per tants llocs del nostre civilitzat entorn i deixa veure més la porqueria contra les dones. Els abusos sistemàtics a Hollywood, al món de l’espectacle a banda i banda de l’oceà i, per si no n’hi hagués prou, als parlaments i institucions: de la Gran Bretanya, dels Estats Units. A França, el president vol fer una prioritat de la lluita contra els assetjaments sexuals. Grans institucions nostres: el cinema, els parlaments, el teatre. I altres institucions més petitones, les festes al carrer. Tot s’esdevé alhora que engega el judici a una colla que es fa dir ‘ramat’ (‘manada’ en castellà), cinc paios acusats de la violació en grup d’una jove de divuit anys als Santfermins de fa un parell d’anys. I quin judici, tu.
Insisteixo en l’exageració de parlar de gent civilitzada. Això és el més gruixut, el més gros. No parlem de la tracta internacional de dones que ja fa dies que supera en valor econòmic el tràfic de drogues: això passa a les pobres desgraciades dels desgraciats països pobres que es van pensar que a partir del 1989 i de la desfeta dels règims comunistes europeus tornarien a ser europeus i prou. Què us heu pensat. Les vostres dones seran moneda de canvi. Tampoc no parlem de les misèries que han de suportar les dones en tants altres països de civilitzacions ara incivilitzades per les guerres contínues que els han fet ostatges d’un passat etern al qual han retornat. Posem-hi Síria, tant si vols com si no vols. Ni de l’Índia ni de tants altres llocs del planeta. Les dones com a moneda de canvi. T’atures a pensar en la sort femenina en el món robotitzat i hipertecnològic i t’espantes. Tothom hauria de ser feminista, sí, perquè potser així ens en sortiríem algun dia tots. És una guerra? Un holocaust?
Penses també que és qüestió de sort que no t’hagi tocat a tu, per haver nascut en un altre lloc que no aquests. Sí, en gran manera és així. Sort que tenim. De debò? En tot cas, tinc la sort de no tenir divuit anys i de no anar als Santfermins. De no ser actriu de Hollywood ni funcionària parlamentària britànica ni francesa ni nord-americana. I aquí, això no passa? Me too (‘A mi també’), per descomptat. En podria dir uns quants, d’abusos. També podríem recordar els abusos de capellans a criatures, que se n’ha parlat prou els últims temps, en particular dels catòlics. Però parlo de la justícia.
La noia la van violar entre cinc i quan ha arribat finalment el judici ha hagut de suportar un eco social potentíssim que li qüestiona com és que ha sobreviscut, com és que ha continuat vivint, si és que no li va agradar… No s’han acceptat els whatsapps dels presumptes autors (cal dir-ne així, ja se sap, la presumpció d’innocència, ja se sap). Però el tribunal sí que ha acceptat les imatges enregistrades per un detectiu de la defensa de la Manada que va fer seguir la noia, per demostrar que continuava vivint, que anava de festa, que sortia amb les amigues… i que penjava imatges ‘festives’ a la xarxa. La majoria mediàtica ho ha assumit ben tranquil·lament. Fins al punt que sovint llegeixes i sents ‘els autors del presumpte delicte’ i no ‘els presumptes autors del delicte’. El delicte no és pas presumpte, la noia va ser violada, ho corrobora la policia.
Per tot plegat, parlar de la situació que vivim a Catalunya amb el llenguatge metafòric de la violència de gènere no cola. Els arguments del maltractador, de l’abusador, dels assassins (de les dones i dels fills), dels retorcedors de lleis contra les dones que gosen portar els fets fins als tribunals, s’han de denunciar quan toca. Ja és prou bèstia que el cos de les dones sigui un camp de batalla i que, a sobre, sigui també la mesura de la civilització i de les modernitzacions (disputes sobre el vel islàmic, per exemple). Només faltava que, a més, el cos de les dones sigui la mesura del 155.
Refer la teva vida quan t’han violat és mal senyal, tu. Potser és que ets una bandarra i t’ho vas buscar. Et vas saltar la llei que diu que una dona voltada d’homes els ha de deixar fer. No tens cap dret, i si et penses que en tens et farem seguir per un detectiu. No, això no va del 155. Això va d’una mena de guerra secular que no aturem i que es fa més i més violenta, més impune.
