13.03.2024 - 21:40
Botzines i cendra davant el Palau de la Generalitat. Botzines i cendra com un avís i una protesta. Pels drets laborals, és clar, aquesta bàsica reivindicació, i també per la defensa essencial del patrimoni, aquest intangible que de fet no ho és, que de tan real i tan palpable no pot ser-ho més: la terra que ens sustenta i que també ens defineix, la que estimem.
El 12 de març, centenars de bombers forestals valencians van desplegar les pancartes, van fer sonar les botzines, van escampar cendra a la vorera per denunciar que “tenim un greu problema en la manca de personal, tenim un greu problema en l’operativitat, i això repercuteix en la defensa del patrimoni natural i l’entorn rural”. Ho resumia un dels concentrats, en un vídeo a les xarxes que es va fent viral: “El govern del PP i de Vox està desmantellant el servei públic essencial de bombers forestals del País Valencià.”
I això, de tan greu, és intolerable.
Hi ha més mobilitzacions previstes. I ja fa temps que avisen, que ens avisen, del desastre general que causa el desinterès o la desídia o la incompetència o la mala idea dels responsables institucionals en aquest tema. Tan gros és, que tots els sindicats (tots) s’han unit en la denúncia dels greus problemes que hi ha, i que afecten tant les condicions dels treballadors com el servei que es dóna. Perquè totes dues coses van juntes. I expliquen que, sense l’estabilització que reclamen, hi ha tres-centes persones “en frau de llei”, que el sistema de contractes temporals de reforç és obsolet (ara, a més a més, el govern PP-Vox n’ha reduït la durada de vuit mesos a sis); que no s’estableix segona activitat per al personal de més edat i que, per tant, fins als seixanta-cinc anys han de romandre en primera línia de foc; que cal resoldre “greus problemes d’operativitat en grans emergències”, incloent-hi la falta d’un tercer torn per tal de cobrir les vint-i-quatre hores que té un dia. Per exemple. A més dels vehicles avariats que no es reparen o dels que romanen aturats perquè no han passat la ITV.
Els sindicats ho descriuen, ho expliquen, hi tornen, es mobilitzen, signen comunicats conjunts per alertar-nos de tot plegat, perquè “la ciutadania siga conscient de la situació actual del seu servei públic i de les conseqüències que açò pot tindre en el patrimoni natural i zones rurals en un context tan greu de sequera i canvi climàtic”.
I és que, a sobre, la sequera i les altes temperatures acaben de dibuixar un panorama molt perillós. La sequera, les altes temperatures, aquests individus que governen contra el país. Perquè això fan: provar de destruir-lo. La retallada pressupostària ja ha estat, enguany, de més de vint milions d’euros en formació i prevenció d’incendis. Als retalladors els importen un rave els boscos, els camps, la terra, la gent. Que dit així sembla una deixadesa, però sovint penso que és una altra cosa: no és que no els importin, és que els antiimporten.
Passen tantes coses, i tan seguides, que de vegades pot ser que alguna ens quedi desatesa, mig oblidada, reduïda a un “que en són, de bèsties” quan la sentim i després colgada sota la següent i la següent i la següent i la que vindrà. L’animadversió expressada contra els bombers forestals és, potser, de les més perilloses. Que casa amb aquesta anticultura que els defineix, el menyspreu per la ciència, pel coneixement, pel bé comú; la pràctica del tu empudega, que després no cal desmentir res i alguna cosa en quedarà. Empudega i desdenya i qüestiona i ataca, si cal, els servidors públics.
Que això han fet, literalment i sense cap vergonya, els actuals ocupants de les institucions valencianes.
Arran de la successió de focs que afecten la Devesa de l’Albufera i el Saler, el regidor de Vox a l’Ajuntament de València, José Gosálbez, va declarar al gener que “des que l’esquerra és a l’oposició, els incendis s’han multiplicat”. Abans, al novembre, durant el terrible incendi de Montitxelvo (Vall d’Albaida), l’inefable president Carlos Mazón (PP) ja havia parlat de la possibilitat que fos provocat i hi va afegir que no seria obra “d’un amateur o d’un gamberro”, sinó d’algú “que sap de foc… o d’alguns que en saben”. L’assenyalament, gravíssim, es va dur a terme després de les mobilitzacions dels bombers forestals per protestar per la situació de no allargar els contractes temporals. Havien quedat en quadre, un incendi al novembre ho va demostrar, el president, amb aire d’enfadat, botit com una criatura, va declarar aquella barrabassada. No cal dir que no hi va haver cap rectificació ni disculpa ni res un cop la investigació va determinar que el foc havia començat en uns cables elèctrics de mitja tensió.
És més que un toc d’atenció, la mobilització dels bombers forestals: és una alarma que salta i que ens hauria de fer saltar.
I deia el bomber del vídeo: “Esperem que la ciutadania ens done suport.”
Pel bé de tots, ho esperem, sí.
