13.05.2017 - 02:00
L’api (llat., Apium graveolens; cast., apio) és una hortalissa d’escasses calories que gaudeix de moltes propietats mineralitzants, vitamíniques, diürètiques i depuratives de l’organisme. La seva ingesta és molt útil per a combatre el reumatisme i contribueix a la neteja de les impureses del trànsit intestinal, essent especialment apte per als que pateixen retencions de líquids i per als que desitgen regular els nivells de colesterol. El peculiar gust de l’api, una mica amargant, el fa molt estimat en l’àmbit culinari, ja que es pot menjar cru en amanides, cuinat en brous o bé dessecat per tal d’emprar-lo a guisa de condiment d’algunes menges.
De l’api (talment com si fos el “porc” de les hortalisses) s’aprofita tot: la fulla, el tronxo, l’arrel i la llavor. L’arrel de l’api és molt aperitiva i forma part de la tisana dita “de les cinc arrels”, integrada per l’espàrrec, fonoll, julivert, galzeran i api. Cal posar en relleu que és particularment activa l’arrel de la variant hortícola anomenada “api-rave”, que és molt agraciada en potassi, ferro i calci. A més, aquesta arrel és molt apte per a guarir les malalties del fetge i dels ronyons, tal com ja ho posà de manifest el pare de la medicina, el famós metge grec Hipòcrates (460-375 a. C.) que elevà l’api al nivell de les plantes medicinals més valuoses.
