De la necessitat al malbaratament: què fem amb el menjar?

Són les 7 del matí i la Marta s’acaba de llevar. No té gaire gana i es deixa la meitat d’una de les dues torrades que s’ha preparat per esmorzar i no es beu el cafè. A mig matí, es menja un entrepà d’embotit fresc per matar el cuc, però com que el crostó no li agrada, en llença la punta a la paperera. Per dinar, va a casa els seus pares, però cap d’ells s’acaba del tot el menjar que té al plat, el qual acaba anant a les escombraries. El cas de la Marta no és extraordinari, cada dia moltes famílies llencen grans quantitats de menjar que encara és apte per al consum. Però no només es malgasta menjar des de l’àmbit domèstic, sinó que durant totes les fases de producció, distribució i comercialització de productes d’alimentació es produeixen pèrdues. És el que coneixem com malbaratament alimentari.

El malbaratament i les seves causes
Actualment no hi ha un consens total sobre què és el malbaratament alimentari, però el projecte europeu FUSIONS (Ús d’Aliments per a la Innovació Social) el defineix com “aquells aliments, així com aquelles parts no menjables d’aliments, que descartem de la cadena alimentària i que es recuperen o llencen”. Aquesta definició inclou els processos de compostatge, collites no recollides i cogeneració. A la pràctica, el malbaratament no es limita només al menjar, i acaba suposant una pèrdua substancial d’altres recursos com la terra, l’aigua, l’energia i la mà d’obra.

Es pot classificar el malbaratament alimentari en tres categories:

• Les pèrdues alimentàries durant la fase de producció.
• Els residus inevitables de productes durant la fase de consum, com per exemple les pells del plàtan.
• Els residus evitables que podrien haver-se consumit.

Segons la directora de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), Gaby Susanna, el pa, les fruites i les hortalisses són els aliments que més s’acaben llençant, però en l’àmbit de sostenibilitat, la quantitat de recursos gastats en els productes carnis és molt més elevada.

Pel que fa a les causes del malbaratament, són molt diverses i es troben en totes les etapes de la cadena alimentària.

• En el sector primari es produeixen per les restes de collites, una producció excessiva i les partides no venudes.
• Durant el transport i la distribució es llencen aliments degradats o mal conservats pel trencament de la cadena de fred.
• En els comerços, càtering o restauració es retiren aliments pel seu mal aspecte, per la seva data de caducitat o per una mala conservació.
• Les llars en llencen per culpa d’una mala planificació de les compres, les restes que sobren durant la preparació del menjar o els aliments que no acaben sent ingerits.

La directora de la PAA afirma que cadascuna de les parts del cicle alimentari té associades unes repercussions ambientals, socials i econòmiques fortes que, tenint en compte la crisi econòmica que es viu en l’actualitat i els milions de persones que pateixen gana, fan del malbaratament alimentari un impacte social i ètic de primera magnitud. En conseqüència, diverses entitats i cooperatives creuen necessari que es dugui a terme una tasca de sensibilització de la societat que generi una consciència col·lectiva sobre el problema. Algunes d’aquestes accions es tradueixen en fer dinars comunitaris amb aliments recuperats, tallers sostenibles o exposicions del menjar recollit i la seva comptabilització.

Solucions al problema
El malbaratament zero resulta inabastable, però el marge de millora és amplíssim. Es tracta d’una problemàtica que es caracteritza per la seva transversalitat, és a dir, que s’origina en totes les baules de la cadena agroalimentària. És per això que les mesures de prevenció s’han d’aplicar al llarg de tot el cicle, des del camp fins a la taula.

En aquest sentit, les solucions per reduir el malbaratament d’aliments són múltiples, algunes suposen un gran cost econòmic en infraestructures, però d’altres recauen únicament en la conscienciació dels consumidors. Aquests tenen a les seves mans un gran poder, ja que són els principals responsables del malbaratament alimentari. Amb l’adopció de mesures quotidianes en tots els nivells, poden reduir la quantitat total de residus alimentaris que es generen.

Com assenyala Gaby Susanna, els consumidors han d’influir en els patrons de producció i comercialització a l’hora de prevenir el malbaratament alimentari, i pressionar als comercials perquè acabin amb els estàndards cosmètics dels aliments. La majoria de supermercats retiren tots els productes d’aspecte menys homogeni i que no compleixen amb aquests estàndards. Les patates boterudes o les pastanagues tortes són retirades de la venda, tot i ser perfectament aptes pel consum.

És per això que en els últims anys algunes de les grans cadenes de supermercats, com ara Consum o Bonpreu, han llençat iniciatives per no malbaratar tants aliments. La Cooperativa Consum va engegar el 2015 el programa “Profit”. Es tracta d’una iniciativa que permet que tots aquests aliments que acabarien llençats a les escombraries, tinguin una utilitat a través d’entitats socials. “A Consum, sempre intentem que hi hagi el menor desgast i malbaratament d’aliments possible en tots els àmbits, processos i botigues per on passen els aliments”, indica Núria Riba, responsable del Departament de Relacions Externes de la Cooperativa Consum.

D’altra banda, la cadena Bonpreu ha dissenyat una secció per vendre productes estèticament imperfectes a un preu inferior. La majoria de clients s’han mostrat disposats a adquirir aquests productes, cosa que demostra que si es fes pressió a productors i majoristes perquè no retirin les verdures i fruites amb imperfeccions, es podria reduir notablement el malbaratament d’aquests aliments.

Per tal de garantir l’eficàcia d’aquestes mesures, cal una bona coordinació d’esforços entre tots els agents que articulen el sistema alimentari. Però també és necessària l’actuació del sector públic i especialment de les autoritats competents, que puguin adoptar mesures legislatives i reglamentàries que donin suport a les campanyes d’informació i divulgació que duen a terme les diferents entitats socials.

Malgrat les petites accions que es duen a terme de manera local o comunitària, els problemes del malbaratament queden lluny de solucionar-se. La poca predisposició a canviar les polítiques de la majoria de supermercats, així com les actituds insostenibles i poc respectuoses dels consumidors resulten un handicap per posar remei a la situació. Des de les plataformes, cooperatives i entitats que es dediquen a tractar la qüestió s’afirma que és necessari aprendre a fer un consum responsable i sostenible, i unir forces per intentar reduir al màxim aquesta problemàtica.