22.05.2018 - 10:36
Actualment publicar un llibre a Catalunya no és una tasca fàcil. Les editorials són cada cop més exigents i aposten per obres que tinguin els ingredients necessaris per arribar a un volum de vendes considerable. Un 67,6% de la població catalana major de 14 anys llegeix almenys un llibre al trimestre, segons un estudi realitzat per la Generalitat de Catalunya. Però fins que el lector acaba tenint el llibre a les seves mans, quin és el circuit que segueix la creació d’aquest?
La inspiració, l’eina fonamental
Santi Baró, nascut a Olesa de Montserrat l’any 1965 és un dels escriptors de literatura juvenil més premiats en llengua catalana. Tot i que els nombrosos reconeixements rebuts podrien fer pensar que es tracta d’una persona amb una formació molt acurada en el món literari, ell mateix reconeix que no ha estat així: “Vaig deixar els estudis amb 16 anys i això no ha estat un impediment per mi, jo tinc èxit pel fet d’haver llegit molt i saber expressar els meus sentiments”.
La imaginació és per ell l’eina fonamental per poder escriure una bona obra, i el fet de tenir-ne tanta produeix que no necessiti cap tècnica per començar a escriure un llibre. “Sempre porto una llibreta o el mòbil per anar anotant les idees, un cop he decidit tirar-ne endavant una, faig una escaleta i començo a treballar”. Aquest, però no és l’únic procediment que l’escriptor segueix per començar a escriure, hi ha un altre mètode que si surt bé equival a una història més profunda que la que es pugui haver fet amb un guió previ: “La meva última novel·la l’he escrit a raig, és a dir, tens una idea i sense planificar res et poses a escriure”, explica Baró.
Cada autor, però s’enfronta a la primera pàgina en blanc del seu llibre d’una manera diferent. Teresa Muñoz, nascuda a Barcelona l’any 1974 afirma que ella té el seu propi mètode: “Una història se’m comença a formar dins del cap, a vegades amb orígens diferents, pot ser a partir d’un personatge o de vegades per una història que m’ha passat o m’han explicat i, després necessito un temps de gestació d’aquesta idea dins del cap, que maduri una mica, fins que aleshores començo a treballar-la”.
L’autora de ‘Com si fos ahir’ i ‘Des del balcó’ també explica quines són les principals dificultats per publicar un llibre avui en dia.
Cada escriptor és un món, i així ho corrobora el terrassenc Vicenç Villatoro autor de més d’una trentena de llibres, que explica que per a ell no hi ha un mètode: “Més que un procediment hi ha una voluntat, unes provatures, un procés físic d’escriptura (…) Diria que un llibre neix quan a partir d’una cosa que vols explicar creus haver trobat la manera adequada d’explicar-la”.
L’agent literari i l’editor: dues peces fonamentals del puzle
En el procés de publicar una novel·la no només intervé la imaginació de l’escriptor, sinó que també és necessari el paper de l’editor o inclús el d’un agent literari per poder arribar al públic.
Ramon Conesa és membre de l’agència literària Carmen Balcells. Segons ell, l’agent és l’assessor administratiu que està especialitzat en el mercat editorial. “La feina de l’agent és guanyar-se la confiança de l’editor fent-li arribar només propostes que encaixin en el seu catàleg, amb els seus gustos personals i que arribin en el moment oportú. Només d’aquesta manera aconseguirà que l’editor consideri com una prioritat llegir els llibres que l’agent li envia”, explica Conesa. A més, afegeix que “un editor rep, de mitjana, uns 2000 manuscrits no sol·licitats a l’any. D’aquests, un 95% són rebutjats després d’haver llegit una sola pàgina”, dades que demostren les dificultats per publicar un llibre.
D’altra banda, l’editorial és l’organisme que té a les seves mans el poder de decidir si publicar o no una obra. És l’encarregada de dictaminar si el manuscrit que li ha arribat a les mans disposa dels ingredients necessaris per acabar captivant al públic. Això no obstant, cada editorial compta amb un criteri diferent a l’hora de seleccionar les obres, i el que per una editorial petita pot ser indispensable, per una de gran pot no ser-ho tant i viceversa.
Sunya és el clar exemple d’editorial petita que busca donar una segona oportunitat a escriptors que han estat rebutjats, de la mateixa manera que Arpa Editorial, Anagrama o Blackie Books. Aquestes tenen en compte la qualitat de l’obra, mentre que les editorials molt grans prefereixen publicar llibres que saben que tindran molt èxit, com és el cas del Grupo Planeta.
En aquest últim cas prima un criteri comercial. Santi Baró assegura que en una obra “es pot parlar de qualsevol tema sempre que hi hagi un argument vendible”. En la mateixa línia Teresa Muñoz argumenta que la inversió que fa una editorial publicant un llibre provoca que aquesta prèviament pensi en les possibilitats que allò es vengui.
Editorials com Som ARA llibres publiquen propostes literàries d’autors catalans, consolidats o novells. “La premissa que ens marquem és la qualitat literària, i alhora la capacitat dels llibres per innovar, sacsejar consciències i arribar a un públic ampli”. “Ens centrem a publicar llibres d’autors que veritablement ens apassionen, que ens mouen i ens commouen”, explica l’editor Joan Carles Girbé.
Influencers i escriptors: La revolució a les llibreries
Un cop les obres arriben a les llibreries es troben uns durs competidors, com així ho avalen les llistes dels llibres més venuts el passat Sant Jordi. Un escenari fins fa poc inexistent està relegant a professionals i veterans de l’escriptura a un segon pla en favor dels anomenats “influencers” o “youtubers”. Aquests darrers, aprofitant la seva fama i la seva visibilitat a les xarxes socials, s’embarquen en el món editorial i publiquen llibres, que en la majoria dels casos, acaben sent un èxit en vendes. Els exemples més clars són el de Paula Gonu o Laura Escanes.
Segons Arantxa Pérez, directora de l’agència d’Influencers Influgency, “és una idea interessant que els influencers publiquin un llibre, ja que aquest és un món de curt termini, i interessa crear un negoci propi, com en aquest cas l’escriptura, que pugui reportar beneficis a llarg termini”. “Són les mateixes editorials les que contacten amb els influencers perquè escriguin llibres, perquè d’aquesta manera l’editorial es dóna a conèixer i els suposa un increment de vendes”.
Aquells que exerceixen professionalment l’ofici no veuen amb massa bons ulls aquesta intromissió dels influencers dins el món literari. Santi Baró afirma que “des d’un punt de vista més romàntic, d’amant de la literatura, és un cop de puny que ho esberla tot. És un fenomen que s’està vivint i que es reflecteix en el Sant Jordi que provoca que molts autors hi estiguem posats d’esquena per l’enorme comercialització del fet”. En canvi, per Teresa Muñoz el veritable intrús és aquell que “publica un llibre i independentment de la qualitat d’aquest, es ven pel fet de ser qui és”.
