De la diada de Sant Boi a la Zarzuela, 40 anys de Miquel Roca i Junyent

Avui al vespre ERC, la CUP, Podem, CCOO, UGT i més han convocat un acte per a commemorar el quarantè aniversari de la Diada de Sant Boi de 1976. Aquell fou el primer Onze de Setembre multitudinari després de la mort del dictador militar Francisco Franco, i encara avui molta gent recorda la frase d’un dels tres oradors, Jordi Carbonell (ERC): ‘Que la prudència no ens faci traïdors!’ En canvi, no hi ha tanta gent que recordi qui eren els altres dos oradors de Sant Boi. L’un era Octavi Saltor, ara poc conegut, membre de la Lliga, el partit de Cambó. L’altre, Miquel Roca i Junyent, un dels fundadors de CDC. Ací podeu llegir-ne el discurs.

Roca, doncs, va ser un dels protagonistes de la històrica diada del 1976 que avui es recorda, però també ho ha estat dels anys que han vingut després. Per això avui repassem quaranta anys de Miquel Roca, figura clau i importantíssima de la transició política espanyola. I alhora ha estat un notable home de negocis, aspecte no tan públic que exposem a la segona part d’aquest article.

Fer política
La importància política de Roca es pot resumir de moltes maneres. Una podria ser aquesta: després de la dictadura de Franco van venir la constitució espanyola i l’estatut d’autonomia de Catalunya. Doncs ell va escriure tots dos texts. És a la vegada un dels sets pares de la constitució espanyola i ponent de l’estatut català del 1979. Aquesta capacitat política de Roca de ser a banda i banda no és tan sols marca de la casa, sinó que es manté intacta quaranta anys després: avui Roca és l’advocat de la infanta Cristina de Borbó i, a la vegada, de la independentista Irene Rigau.

Els inicis de Miquel Roca són a Occitània, on va néixer el 1940 i va viure-hi un any, perquè son pare s’hi havia hagut d’exiliar. Son pare, Joan Baptista Roca i Caball (1898-1976) va ser fundador d’UDC durant la República i fou detingut pels nazis a l’exili, fins que retornà a la Barcelona franquista. Potser per això el fill va mamar el catalanisme a casa i es va allistar a les joventuts d’UDC, però no s’hi va quedar. Miquel Roca va passar pel Front Obrer de Catalunya (FOC) organització clandestina d’extrema esquerra on va coincidir amb Pasqual Maragall i Narcís Serra. Amb Serra, per cert, van obrir un despatx d’advocats especialitzats en urbanisme i immobiliàries, com informa aquesta documentada i breu biografia de Roca escrita pel CIDOB (pdf). Finalment, va anar a parar a CDC, partit que va ajudar a fundar, juntament amb Jordi Pujol.

Sigui com vulgui, quan arribà a Sant Boi ja havia estat expulsat de la Universitat de Barcelona (UB), perquè era un dels professors que havia donat suport al clandestí Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona; havia representat com a advocat nombrosos acusats pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), la instància judicial de Franco; i havia fundat CDC. No era estrany, doncs, que fos un dels oradors de l’acte de Sant Boi.

Després d’aquella diada, Miquel Roca va ser al capdavant de les iniciatives més serioses per a implicar el catalanisme en la governabilitat espanyola, no solament en la catalana: va ser un dels set ponents que van redactar l’esborrany de la constitució espanyola el 1978; va intentar presidir el govern espanyol presentant-se amb el Partido Reformista Democrático (PRD), amb la pretensió d’ocupar el centre polític que havia deixat buit UCD el 1986. L’hi acompanyaven Garrigues Walker i Florentino Pérez, actual president del Reial Madrid. Si algú sap què vol dir intentar catalanitzar Espanya, aquest és Roca, autor del llibre Per què no?, una proposta catalana per a la modernització de l’estat. El resultat d’aquest intent també és conegut: el candidat català a presidir Espanya va treure l’espectacular xifra de 0 diputats a les eleccions de 1986. Els 194.000 vots de l’operació Roca van significar un 0,96% dels vots. Ha estat el màxim representant dels èxits i fracassos del catalanisme a Madrid durant vint anys: va entrar de diputat a les corts espanyoles l’any 1997 i no en va marxar fins l’any 1995.

Roca no va fer carrera a Madrid i prou. També en va fer dins el partit, on va ser el número dos de Jordi Pujol. En fou secretari general del 1987 al 1992 i del 1993 al 1995. Les relacions amb Pujol van tenir moments de tensió. Algunes de les fonts de l’entorn de Roca consultades per VilaWeb hi troben raons d’edat (‘Roca volia substituir Pujol massa aviat, i no es van entendre’); algunes altres, raons polítiques (‘Roca volia més implicació amb l’estat espanyol i Pujol no tanta)’; i una tercera font, raons ètiques: insinua que Roca va ser dels primers a no veure clar el paper dels fills de Pujol. El llibre Roca, l’últim segon (Columna, 1996), d’Andreu Farràs i Toni Soler, retrata aquesta època.

Havent plegat de la secretaria general de CDC, es va presentar a les eleccions per a ser batlle de Barcelona i derrotar Pasqual Maragall. No se’n va sortir. Va perdre les eleccions. I se li acostava el final polític. ‘Jo era un dels assessors de Roca a l’Ajuntament de Barcelona. Després de perdre les eleccions, va convidar-nos al Port Vell de Barcelona. I lògicament li van demanar què faria a partir de llavors. Recordo com si fos ara la seva resposta: “Ja tinc 50 anys, me’n queden 15, i els vull dedicar a assegurar-me la vellesa.”‘ I efectivament, un any després de perdre les eleccions, el 1996, fundava un bufet d’advocats. Des de fa vint anys, s’ha dedicat amb més intensitat a fer diners que no pas a fer política.

Fer diners
‘Com a advocat, Roca sabia que del rei en avall tots se li posaven al telèfon. La gran arma de Miquel Roca ha estat la seva agenda. I la seva empresa ha crescut gràcies a això’, diu una de les fonts acostades a Roca consultades per VilaWeb. L’empresade Roca efectivament ha crescut fins a atènyer unes xifres importants: hi treballen 205 advocats i té oficines als Països Catalans (Barcelona, Palma, Girona, i Lleida), Espanya (Madrid) i la Xina (Xangai).

Segons que va publicar el diari Expansión, la facturació del despatx de Miquel Roca era l’any passat de 28 milions d’euros anuals, i se situava en el novè lloc de la llista dels bufets de l’estat espanyol per volum de negoci, molt lluny dels més de tres-cents milions l’any que factura Garrigues i els més de dos-cents milions de Cuatrecasas. Però els contactes de Miquel Roca no solament li han permès de ser un advocat mercantil de volum notable, sinó també l’advocat de la infanta espanyola Cristina en el cas Nóos, i d’Irene Rigau, la consellera imputada pel 9-N.

Però els negocis de Roca no provenen tan sols del seu despatx. Només cal consultar el registre mercantil de Barcelona i de Madrid per veure que el seu nom es vincula amb moltes més empreses. En alguns casos Miquel Roca és membre de consells d’administració i per tant té veu i vot a l’hora de governar l’empresa. És el cas de l’empresa ACS del seu vell conegut Florentino Pérez, on forma part del consell d’administració. També és al consell d’administració del gegant elèctric Endesa, on cobra 300.000 euros l’any , o de l’empresa Aigües de Barcelona. En algunes altres empreses, en canvi, no té veu ni vot al consell, però hi treballa, en molts casos com a secretari no conseller, la figura legal de moltes empreses. És el cas de l’empresa d’autopistes Abertis i del Banc de Sabadell (pdf).

La llista completa de les empreses on Miquel Roca té responsabilitats al consell d’administració, o hi treballa d’advocat, realment impressiona. Com deia fa temps David Fernàndez de la CUP en un piulet, Miquel Roca no se’n perd ni una: ACS, Abertis, Banc de Sabadell, Endesa, Aigües de Barcelona, Accesos de Madrid Concesionaria Española SA, Grupo Dragados, Barcelona d’Aparcaments Municipals, Catalana Occidente, Societat General d’Aigües de Barcelona, WerfenLife, Roca Junyent, Cat Previsió, Errajotanau, Inversiones e Iniciativas Baix Empordà, BanSabadell Holding, Alazor inversiones SA i Técnica y Proyectos SA.

‘Miquel Roca ha fet diners, és cert, però no és pas una de les grans fortunes del país, no’, diu un historiador de l’economia consultat per VilaWeb. ‘He estat a la casa que té al Port de la Selva i ja et puc dir que no és home de lluir. Més aviat discret, i res de luxes’, diu una altra font consultada. ‘Sovint em trobo amb la seva dona als Ferrocarrils de la Generalitat. Podria tenir xofer privat i limusina negra, però són discrets’, diu encara un altra font.

Avui, quan es commemora el quarantè aniversari de la Diada a Sant Boi, Miquel Roca té setanta-sis anys, quatre fills i set néts.