26.08.2016 - 02:00
El periodista basc Julen Nafarrate recorre amb dos companys la costa mediterrània amb bicicleta: de Grècia a Sant Sebastià passant pels Països Catalans, amb el propòsit de documentar la cuina casolana i reivindicar-la. El projecte s’emmarca en la capitalitat europea de la cultura de Sant Sebastià 2016 i s’anomena A la recerca dels ingredients de la tieta Mertxe, en euskera. Després de recórrer la costa grega, la italiana i la francesa, el seu camí el porta ara fins a terres catalanes. El viatge de Nafarrate és només un dels cinc recorreguts amb bicicleta per Europa que es duen a terme alhora: el seu és sobre gastronomia, però els altres són sobre la sexualitat, arquitectura, la biodiversitat i la pluralitat.
‘La tieta Mertxe és la meva tieta de veritat. Té 78 anys, és una dona tradicional i la seva passió és la cuina. Però, com ella, hi ha moltes dones, sobretot a llocs com ara el País Basc o els Països Catalans, on hi ha molta afecció per la gastronomia i molt bona cuina casolana. La meva feina és cercar dones com ella, conèixer-les, entrevistar-les, fer una recepta amb elles i que em donin, cadascuna, un ingredient típic de la zona. Intento trencar amb l’estereotip de la dona a la cuina. Vull reivindicar tota la feina que fan aquestes dones i que ningú no els reconeix. Vull treure-les a l’esfera pública’ explica el periodista.
Arribarà a Sant Sebastià el 18 de setembre i el 21 és l’aniversari de la seva tia. El repte és que ella faci un dinar, a casa seva amb tots els ingredients que li porti del viatge. De moment són orenga, nous i oli del Peloponès de Grècia; pasta, salsa de tomàquet, musclos i formatge d’Itàlia i espècies del Marroc que li va donar una dona francesa.
De moment a Catalunya no ha fet sinó una parada a Lladó, prop de Figueres. Ella va cuinar un empedrat i li va donar mongetes blanques seques. Explica, però, que li va impactar molt una dona grega, cega, que li va cuiner conill amb ametlles. ‘La dona havia estudiat belles arts i a divuit anys va començar a perdre la vista i va haver de deixar de pintar, perquè no va trobar la manera de continuar. Al final va trobar una altra passió: la cuina. I la veritat és que era un espectacle veure com es movia per la cuina. Vivia totalment sola! I va fer el conill amb una desimboltura… Era boníssim! Em va encantar l’experiència i alhora va ser la dona amb qui més difícil va ser interactuar: ni em veia ni m’entenia… Només per aquest moment va valer la pena fer aquest viatge.’
Ruta amb bicicleta
Nafarrate explica que a la costa francesa li va ser fàcil avançar perquè hi havia molt de carril bici, però que, a Itàlia, en canvi, va ser una bogeria. ‘No és gens preparat. Condueixen com bojos i a vegades havíem d’anar per autopistes. La policia ens va fer fora de l’autopista però tampoc no ens donava un camí alternatiu… Per tant, vam esperar que se n’anessin i vam continuar, travessant túnels de tres quilòmetres a les fosques’, es queixa el periodista. Les seves pròximes parades són Martorell, la Pobla de Claramunt, Tàrrega, Igualada, Lleida, Fraga i després cap a Saragossa. D’allà cap a Navarra, Pamplona i Sant Sebastià.
