22.01.2024 - 21:40
Ahir Esther Peña s’estrenava com a portaveu del PSOE, de l’executiva del PSOE. Peña és diputada per Burgos al parlament espanyol d’ençà de l’any 2015 –cosa que vol dir que ha viscut en primera fila allò que el seu partit anomena “la crisi catalana”. Persona molt afí a Pedro Sánchez –va formar part del grupet que es va enfrontar a la direcció del partit–, ahir va sorprendre tothom amb una sola frase.
Peña va dir, en la seua primera conferència de premsa: “Cal superar l’horitzó judicial, la crisi institucional que es va produir el 2017, perquè considerem que hi som per a eixamplar la democràcia, i aquesta és més completa si hi incorporem tots els actors que, per una circumstància o una altra, van haver d’eixir el 2017.”
“Van haver d’eixir”, no veig clar si vol dir que van haver d’eixir de la democràcia espanyola o que van haver d’eixir físicament de l’estat espanyol. Segurament vol dir totes dues coses. Però, tant si ho interpretem d’una manera com d’una altra, no em podeu negar que la frase és xocant. “Van haver d’eixir”, diu?
Els exiliats catalans no “van haver d’eixir”, com si això fos un accident, una anècdota o una decisió personal, “per una circumstància o una altra”. Els exiliats es van instal·lar en una jurisdicció europea on poguessen enfrontar-se a la justícia espanyola amb les garanties d’equanimitat democràtica, institucional i legal que no hi havia aleshores ni, alerta!, hi ha encara avui a l’estat espanyol.
I si ho van haver de fer, això, va ser precisament perquè el parlament espanyol, a proposta del PP però amb els vots (imprescindibles) del PSOE, va anul·lar l’autonomia catalana i imposà el 155.
Més de sis anys després de tot allò, ara el PSOE vol reescriure el passat i ens diu que cal superar l’horitzó judicial que ells mateixos van impulsar, de bracet amb Mariano Rajoy. Molt bé: doncs que posen fil a l’agulla. Immediatament. Per exemple, acceptant avui les esmenes més que justificades a la llei d’amnistia, sobretot les que fan referència al ridícul delicte de “terrorisme”.
Perquè és un fet que aquesta judicialització que diuen que cal superar es manté viva i ben viva i continua actuant. Però també perquè la seua credibilitat, la del PSOE, és molt baixa. Nul·la, de fet.
Podria ser, podríem interpretar amb un cert esperit generós, que amb el canvi de discurs sobtat i tan cridaner envien alguna mena de missatge; que intenten de fer creure que és possible un canvi polític de debò. Doncs més val que sàpiguen que amb les paraules no n’hi ha prou, que ells no tenen crèdit, que calen proves. Que ens cal que ho proven amb fets constatables.
Simplement perquè si la cosa s’acaba amb el discurs, amb les parauletes, com que ja fa molts anys que els coneixem, ningú no ens traurà del cap que, senzillament, són com aquelles mones de fira que fan tombarelles si els dónes una banana. I qui diu bananes, diu uns quants vots, ja ens entenem…
PS1. Avui és el dia crític de la llei d’amnistia, i probablement de tot allò que ve a partir d’ara. I Josep Casulleras ens explica els tres grans perills a desactivar contra rellotge.
PS2. Urgell. La febre d’aigua (Proa) és el retorn de Vicenç Villatoro com a escriptor. Joan Safont hi ha parlat, del llibre i de política: “El procés va valdre la pena. Ara, això no vol dir que tot es fes bé”.
PS3. Ahir Narendra Modi va inaugurar amb tota la pompa imaginable el temple del déu Rama, bastit sobre el lloc on fa trenta-un anys hi havia la mesquita de Babri. La destrucció d’aquella mesquita va causar una de les crisis més greus que es recorden a l’Índia. Gerry Shih, Karishma Mehrotra i Anant Gupta ens expliquen en aquest article el significat d’un acte que marca un abans i un després al país més poblat del món.
PS4. Podeu ajudar-nos? VilaWeb us necessita. Aneu a aquesta pàgina.
